El Govern vol endurir les jubilacions anticipades voluntàries i incentivar els plans de pensions empresarials enfront dels individuals (privats).

Ho va anunciar ahir el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en la compareixença a la Comissió del Pacte de Toledo per a la reforma de les pensions. Escrivá va exposar la necessitat d'eliminar la «incertesa» al voltant de les pensions i visibilitzar la «solvència» del sistema.

Per a això, a curt termini, el ministre d'Inclusió aposta per un canvi «comptable» i per deslliurar la Seguretat Social de càrregues que no li corresponen i que minven els seus ingressos, com les polítiques actives d'ocupació o determinades prestacions.

A mitjà termini, el repte ve de la mà de la generació baby boom que es jubilarà a partir de mitjan dècada.

Un elevat nombre de jubilats provocarà un creixement de la despesa, però serà «bastant manejable i reconduïble» si s'actua sobre tres palanques: la tornada al marc previ a la reforma de les pensions de l'any 2013, els incentius «positius» per estendre la vida laboral dels treballadors i el desenvolupament de la previsió social complementària.

Amb l'objectiu d'apropar l'edat efectiva de jubilació (64,4 anys) a l'edat legal (67 anys), el ministre proposa endurir les jubilacions anticipades voluntàries i incentivar la demora. Les prejubilacions voluntàries han crescut el 66% des del 2014, fins a suposar l'any passat el 16% del total.

Una alça que el ministre atribueix a la incertesa generalitzada per les previsions «catastrofistes» sobre el futur del sistema. La jubilació anticipada voluntària té una penalització sobre la pensió del 8% però en molts casos la taxa real és inferior, segons diu.

Al fil de la proposta del ministre, la consultora KPMG assenyala que la previsió social col·lectiva hauria d'haver-se impulsat a Espanya fa molts anys i que les pimes, que formen més del 80% del teixit empresarial espanyol, no haurien de quedar fora d'aquests incentius.

Així mateix, qüestiona que s'eliminin incentius fiscals a l'estalvi individual, la qual cosa pot afeblir el sistema de previsió social.