La cara d’Anna Garrido és molt familiar per als usuaris del servei del bus urbà de Manresa. Va ser la primera dona que es va posar davant el voltant d’un dels autobusos de la flota. D’això fa 19 anys. Ara és més habitual veure’n, però llavors «sobtava una miqueta» veure una dona portant el bus, recorda. Anna Garrido va néixer a Manresa fa 42 anys, i explica que de petita ja li agradava el món de l’automoció. «De sempre. No sé per què. A vegades hi ha nens que quan veuen un autobús l’assenyalen. Doncs això».

Hi havia tradició familiar relacionada amb el món de la conducció o el transport?

No. De petita ja m’agradava. Quan vaig acabar EGB em vaig apuntar a l’institut Lacetània a fer Automoció. No sé si perquè era una noia de 14 anys o què, però potser no ho van veure clar i no vaig entrar. Tampoc no ho vaig demanar. L’altra solució era anar a Arts i Oficis, però no m’agradava. Vaig fer administratiu. Però jo volia allò. A casa no m’han dit que això és feina d’homes o un món d’homes. Sempre s’ha vist normal.

I es va treure el carnet...

A l’autoescola hi havia una noia que es treia el de camió i jo el de bus. Vaig aprovar un març i a l’abril ja era aquí conduint. Com que aquí no veia cap dona i em feia una mica de vergonya, primre vaig anar a buscar feina a Terrassa, on ja hi havia dones conduint. Però també vaig deixar el currículum a Manresa. Em van trucar, vaig fer la prova i soc aquí.

Ha tingut mai cap problema pel fet de ser dona?

Amb els companys mai, al contrari. Al començament, una dona, que podria ser la meva mare, li va sobtar veure’m i va dir que esperaria un altre bus on hi hagués un home conduint. Va ser l’únic cas. Li vaig dir que s’hauria d’esperar 15 minuts, vaig tancar la porta i vaig marxar. Ara puja cada dos per tres. Suposo que ja no ho recorda. En canvi, els homes, 19 anys enrere, t’explicaven batalletes i s’ho agafaven més bé. Fins i tot com si et volessin ajudar. Jo encantada, perquè ets conscient que en aquell moment era un món d’homes. Si per darrere la gent xerra o no xerra això ja no ho saps. A mi no m’ha arribat.

Creu que ha obert camí a altres dones?

No tinc aquesta sensació. Potser perquè ho trobo normal.

Pensa que hi ha una igualtat plena o que hi ha molt camí per córrer?

Hi ha molt per fer. Jo et puc parlar del que jo visc. A l’empresa tothom guanya el mateix, tots tenim el mateix sou base, i si he de fer el torn de les 12 de la nit, el faig. No hi ha cap discriminació ni diferència. Però en l’àmbit general hi ha molta feina per fer. Ara veus dones conduint, però si mires més amunt, pel que fa a gerències o direccions, tot són homes.

Se circula bé per Manresa ?

No. Fatal. En general els conductors no són respectuosos. No sé si són les presses o què, però jo porto gent i estic treballant, no és que vagi de festa. És un vehicle gran on portes gent: canalla, avis... A Manresa estaria bé un bus articulat. Conduït per mi, és clar (Riu). Però els revolts que tenim no ajuden.

Transportar gent és una gran responsabilitat...

Els usuaris no ho pensen, però ets responsable de les seves vides.