Balsarenyenca nascuda el juny del 1977, Sara Rabeya va ser nomenada fa dos anys màxima responsable de planificació i ventilació a ICL Iberia. Manresana d'adopció, Rabeya es va titular en la segona promoció d'Enginyeria Superior de Mines de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, el 2008. Des de l'any 2000 treballa a les mines del Bages que ara explota ICL, on ha estat cap de torn d'explotació de la mina de Vilafruns de Balsareny i sotsdirectora de la mina surienca de Cabanasses, càrrec en el qual va ser nomenada el 2009. Va ser la primera dona que va treballar en producció a la mineria bagenca.

Com es va fer minera?

Soc de Balsareny i el meu tiet ja hi treballava. És el que feia la gent del poble. A l'hora d'estudiar, no sabia si fer arquitectura o mines, però tenir la mina a prop de casa em va fer decidir.

I va ser la primera dona que va baixar a la mina.

A dins no n'hi havia cap. Em va fer impressió, sobretot pel que representa una feina nova. Però hi vaig ser molt ben rebuda, mai no he tingut cap problema amb ningú. Només, quan viatges fora, com em va passar a Sud-àfrica, o quan va venir un tècnic polonès: tenen cultures diferents i els estranya que una dona treballi a la mina.

En vint anys, des que vostè va ser pionera, ha millorat la situació de la dona al sector.

Sí, ara cada vegada hi ha més dones responsables de feines, ja sigui de manteniment de cintes transportadores o de verticals del pou. També quant a operàries dins la mina. En dos anys n'han entrat dues. A Súria hi ha una FP dual en mineria i s'hi han apuntat força noies.

Creu que estem més a prop de la igualtat laboral?

Les dones cada vegada tenim més pes, ja sigui en l'administració, en els ajuntaments o en les direccions de les empreses, però el masclisme continua als car-rers. És una qüestió cultural, i encara queda molta lluita per fer, tot i que a l'entorn laboral les coses han millorat.

Quin consell donaria a les dones que, com vostè, volen dedicar-se a una professió històricament d'homes?

Que facin el que els agrada, i que hi donin tant com puguin de si mateixes, perquè això és el que es valora: esforçar-se i implicar-se. I si hi ha algú que hi posa pegues, sempre serà de forma puntual. Tu has de fer la teva, dir el que penses sempre, i no fer passos enrere.