08 de març de 2020
08.03.2020
Regió7

L'impacte econòmic del coronavirus

08.03.2020 | 00:04
Un home desinfecta un cinema

En una escena memorable de la pel·lícula Modern Times, el personatge que interpreta Charles Chaplin, extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, acaba perdent la raó. Emmarcada en una fàbrica amb mètodes de treball marcadament tayloristes, l'obrer metal·lúrgic especialitzat a collar cargols desenvolupa un tic nerviós que l'impulsa a repetir obsessivament el moviment fabril. No només colla els cargols de la línia de producció, sinó que també (des)colla la rosca de la sortida d'aigua contra incendis o persegueix còmicament amb la clau anglesa els botons del vestit d'una senyora que passava per allà. De manera similar, i canviant la comèdia per la tragèdia, els nostres responsables responen a totes les crisis amb les mateixes polítiques econòmiques. Apliquen indiscriminadament polítiques fiscals i monetàries expansives a tot el que se'ls presenta al davant. Com si fos una poció miraculosa universal, es pretén superar tots els problemes del món amb l'increment monetari i de la despesa pública acompanyada de tipus d'interès artificialment baixos. Més depesa i superiors injeccions monetàries per a tot, ja siguin crisis d'oferta o de demanda, ja sigui la bombolla puntcom de l'any 2000, la bombolla immobiliària del 2008, la crisi del deute sobirà del 2012, o l'actual epidèmia del coronavirus.

Aquesta setmana, l'OCDE ha publicat uns càlculs sobre com afectarà l'epidèmia el creixement econòmic. El Covid-19, segons l'organisme que agrupa les economies més desenvolupades del planeta, podria retallar entre 0,5 i 1,5 punts percentuals el creixement global el 2020, fet que suposa un creixement inferior al previst entre el 15% i el 50%. L'endemà mateix, la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ja anunciava que retalla en mig punt el tipus d'interès, situant-lo en un rang d'entre l'1% i l'1,25%, per lluitar contra l'impacte econòmic del virus. Donald Trump feia dies que ho reclamava, i encara ho considera insuficient. Immediatament, el banc central d'Austràlia deixa el tipus d'interès en el mínim històric del 0,5%, Haruhiko Kuroda, el governador del Banc del Japó, anuncia mesures per garantir l'estabilitat als mercats financers i Mark Carney, governador del Banc del Regne Unit, se suma al macroacord monetari contra l'epidèmia. El Banc Mundial també activa fons per valor de 12.000 milions de dòlars i el vicepresident del Banc Central Europeu, l'espa-nyol Luis de Guindos, declara que es faran servir tots els instruments disponibles fins al màxim possible, incloent-hi el finançament d'emergència.

Els epidemiòlegs ens diuen que el coronavirus és un bacil nou i desconegut, fàcilment transmissible (índex de reproducció superior a 2, quan el de la grip comuna és 1,3) i amb una taxa de mortalitat aproximada entre infectats de l'1% (els casos lleus no diagnosticats farien caure aquesta xifra). Tota mesura preventiva és necessària, però sense caure en l'histerisme. Sembla que qualsevol malaltia que provingui de la Xina, com la grip aviària o la SARS del 2003, sigui l'excusa perfecta per iniciar una campanya xinesofòbica. Les malalties provinents d'altres latituds, ni que siguin molt més mortals, no criden tant l'atenció. Com l'Ebola, una malaltia originada a l'Àfrica occidental i que acredita més d'11.000 morts des del 2004. O, molt especialment, la tuberculosi. Aquesta hauria de ser la malaltia infecciosa que més ens hauria de preocupar. Segons l'Organització Mundial de la Salut, es declararen més de 10 milions de nous casos a tot el món durant el 2018 i les víctimes foren 1,45 milions. Ningú, però, es va comprar la mascareta ni es varen cancel·lar congressos o viatges. Per cert, l'epicentre mundial de la tuberculosi no és la Xina, sinó l'Índia, amb el 27% dels casos registrats.

Les borses mundials presenten aquests dies importants caigudes, ja sigui en descomptar possibles escenaris catastrofistes o com a símptoma de la fragilitat dels màxims històrics assolits. Els costos econòmics directes ocasionats pel nou virus Covid-19 són moderats i es presenten molt concentrats a la Xina i zona de l'Extrem Orient. La població en quarantena i el tancament de l'activitat productiva farà caure el creixement econòmic xinès a nivells inferiors al 6% aconseguit l'any passat. Aquest alentiment pot dificultar el creixement global, perquè avui l'economia mundial depèn molt més del motor xinès. Si la Xina només representava el 4% del PIB total l'any 2003, avui supera el 17% als tipus de canvi actuals. Sent un nucli de la cadena de subministrament global, la suspensió de comandes i el trencament d'estocs afectarà empreses de tot el món. És probable que països exportadors de productes bàsics (inclosa Austràlia i la majoria d'Àfrica, Amèrica Llatina i Orient Mitjà) també es vegin afectats, ja que la Xina és el seu client més important. I tots els socis comercials del gegant xinès, com la Unió Europea i Alemanya, són vulnerables.

En tot cas, i per acabar, tots els casos d'epidèmies similars com el SARS del 2003, la grip de Hong Kong del 1968 o la grip espanyola del 1918, han tingut recuperacions ràpides i vigoroses. Han estat crisis en forma de V. Si la crisi econòmica originada pel coronavirus acaba sent en forma de U o, molt pitjor encara, en forma de L, no ho serà previsiblement per la capacitat letal del Covid-19, sinó pels danys col·laterals de les males polítiques econòmiques aplicades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook