La Cambra de Manresa pronostica una caiguda del VAB bagenc del 25%

L'entitat cameral preveu que el valor afegit brut generat per les empreses del Bages (el valor generat pel conjunt del sector privat de la comarca) caurà una quarta part del previst per a enguany com a conseqüència de la crisi sanitària, fet que provocaria que aquesta macromagnitud passés dels 3.000 milions d'euros a aproximadament 2.300 milions. Aquesta davallada situaria l'economia privada de la comarca a nivells similars als de l'any 2013, «el pitjor de la llarga crisi posterior a l'any 2008», recorda la Cambra.

Segons l'entitat, els sectors més afectats serien els del metall i material de transport, que tenen com a principals clients la indústria de l'automoció i l'aeronàutica, i els serveis com el comerç i reparacions o l'hostaleria i la restauració. Per contra, el sector alimentari i en general tots els que donen resposta a les necessitats més bàsiques serien dels menys afectats. També s'hi inclouen els serveis financers, serveis a empreses com assessories i gestories, i les indústries químiques, on «hi ha també una aturada, però potser tenen una millor perspectiva perquè hi haurà més relocalització», diu Jaume Ferrer, tècnic en comerç internacional de l'entitat i autor de l'informe.

Les estimacions de la Cambra parteixen de l'estudi de dinamisme empresarial del Bages publicat l'any 2019. Segons la institució, «la crisi provocarà una aturada molt pronunciada de l'activitat econòmica d'almenys 3 mesos amb una afectació posterior molt important en la demanda nacional i internacional». La Cambra preveu que la recuperació «serà lenta i que moltes empreses es perdran o reduiran de manera significativa la seva grandària».

A això s'afegirà, diu l'estimació, «una recessió de la demanda global, que afectarà molt especialment la indústria exportadora i es traslladarà a tota la cadena d'aprovisionament i serveis, per arribar també al consum». L'entitat apunta que «els ERTO que s'han presentat fins al moment ja fan preveure una forta disminució del consum i un ajornament sense data de decisions d'inversió importants, tant per part de les empreses com dels consumidors a títol individual». Amb tot, la Cambra considera que el sector públic «pot actuar com a estabilitzador de l'economia en aquestes circumstàncies i com a pagador en darrera instància».

Recuperació «difícil»

La presidenta de la Cambra de Comerç, Sílvia Gratacòs, recorda que el Bages és «una comarca eminentment industrial, amb l'activitat avui aturada, que arrossega molts empreses auxiliars», alhora que apunta que la indústria local «hi ha poca empresa destinada a serveis essencials», tret de l'agroalimentari i els seus sectors associats. «La recuperació serà difícil», diu Gratacòs, que dubta que es pugui reprendre l'activitat a partir del 9 d'abril. Gratacòs assegura que la Cambra fa dies que treballa en aquesta projecció, i que no pretén generar «alarma», però que, amb tot, «hem de ser conscients amb què ens podem trobar». «I és una estimació conservadora», rebla Jaume Ferrer.

La presidenta de la Cambra de Comerç diu que l'any no estava anant malament per a les empreses. «Tenien bones projeccions, tot i l'alentiment del mercat europeu». Ara ha arribat un cop del qual recuperar-se no serà fàcil per la dependència d'altres mercats forans, també afectats per la pandèmia. «No passarem del zero al cent en poc temps», pronostica Sílvia Gratacòs, la qual reclama mesures de l'administració més dràstiques per donar suport a les famílies i les empreses. «Si les empreses no poden acomiadar en sis mesos, pot haver una segona onada de fallides», apunta Sílvia Gratacòs.

Caurà la demanda exterior

L'autor de l'estimació, Jaume Fer-rer, la represa «dependrà de com sigui la sortida de la crisi, de si hi ha finançament de l'Estat. De moment sembla que no, perquè tots són anuncis de préstecs i de la renda garantida no hi ha notícies». Dependrà, també, de l'evolució de determinats sectors, com l'aeronàutic, diu Ferrer, sobre el qual s'havia insistit que era un objectiu per a la diversificació de la indústria local.

En qualsevol cas, apunta Ferrer, «el nivell exportador no es podrà mantenir, perquè tots els països estaran iguals. A diferència d'anteriors crisis, la demanda exterior caurà». Amb tot, diu Ferrer, «si bé no hi haurà mercats que tibin, sí que ho faran determinats sectors, com el sanitari o la indústria 4.0, a la qual s'hauran d'adaptar els que sobrevisquin». «Cal una intervenció del BCE. Aquesta és l'última oportunitat de la UE», conclou Ferrer.