si fóssim danesos

Diversos gabinets d'estudi de prestigi estan pronosticant una caiguda probable del PIB del 20% a l'Estat espanyol. Vol dir que de mitjana serà allò dels duros a quatre pessetes. A aquest punt s'hi ha arribat per causes profundes estructurals posades en evidència i tensionades al límit pel xoc del virus. Una economia amb els llocs de treball temporals més alts d'Europa, amb salaris mínims per sota del de subsistència, acompanyats d'una incoherent política assistencialista que frena la voluntat de recerca d'ocupació; el predomini de segments amb baix valor afegit; l'existència d'una dualització territorial entre territoris estressats i aportadors de dèficit fiscal i territoris captadors de superàvit fiscal emprats a viure per sobre de les possibilitats; el sobrepès de les estructures burocràtiques centrals de l'Estat amb despeses inútils com les de l'exèrcit i la monarquia. Tot plegat farà que el xoc del coronavirus tingui conseqüències més dramàtiques que en altres llocs d'Europa.

Si fóssim danesos -o suecs, finlandesos o noruecs- el xoc també hi seria; però ni en mortalitat ni en les conseqüències socioeconòmiques hauríem arribat tan avall. Ara mateix, les societats nòrdiques hauran de discutir com aborden la represa econòmica i com eviten la marginació social, però ho faran des d'economies d'alt valor afegit, sistemes de l'estat del benestar molt avançats i no deficitaris, des de societats cohesionades nacionalment i, per tant, amb comportaments altament cívics. Si fóssim nòrdics, a través dels nostres sindicats i agrupacions de consumidors potents, a través del pluralisme de partits polítics, podríem debatre d'on han de sortir els recursos econòmics, sabent que partim d'una situació sanejada; com s'han de repartir aquests i com abordem seriosament el repte de les pandèmies globals que poden repetir-se, al costat d'altres reptes més imperceptibles, però no menys mortífers globalment, com el canvi climàtic. Si fóssim nòrdics, ja fa temps que hauríem engegat la solució a aquesta amenaça global climàtica, i l'hauríem convertit en oportunitat; seríem els pioners de la transició energètica cap a les energies alternatives, donaríem suport a les produccions ramaderes i agrícoles de proximitat, accentuaríem les barreres de tipus sanitari i ecològic; apostaríem per polítiques de plena ocupació i allargament de la jubilació, compensada per la flexibilització del calendari laboral vital per atendre famílies o anys sabàtics de descans o formació, empenyeríem l'emancipació dels joves majors d'edat, la seva formació i la seva incorporació precoç al mercat laboral, així com la priorització de la immigració formada, etc.

Si fóssim nòrdics, com que formaríem part d'estats de pocs milions d'habitants, tindríem la tranquil·litat de viure cohesionats culturalment entorn d'una llengua que no s'imposa a ningú i, per tant, amb quasi cap conflicte interterritorial; on l'estat desconcentra els centres estratègics del coneixement a tots els racons del país i on les administracions locals arriben a gestionar el 50% del pressupost públic. Amb tot això per endavant, quan ha calgut fer front a un xoc estratègic s'han generat els consensos amplis per tal que tota la població majoritàriament donés suport als cops de timó que calia prendre. Aquest va ser el cas de Finlàndia després de la caiguda de l'URSS: del monocultiu forestal van passar a la tecnologia digital i a ser capdavanters en educació. O Noruega, preveient amb temps la fi de l'era del petroli, per utilitzar els fons generats per aquest en projectes de sostenibilitat i ètics arreu del món.

Però, està tot solucionat a l'Europa civilitzada? No. D'entrada, està en risc la mateixa concepció europea i les seves institucions. Els nòrdics es poden permetre la seva liquidació? Com han de posar a ratlla els estats del sud i de l'est, plens de corrupció i mala gestió que només pidolen i no aporten res? I amb la crisi del coronavirus, es posen en evidència punts febles europeus en sectors estratègics. Si hi ha una guerra incruenta a la vista entre la Xina i EUA, Europa pot estar a mercè que les mascaretes tèxtils i els respiradors arribin de la Xina? L'Europa del nord pot continuar insensible a la traçabilitat de la cadena alimentària i afavorir la importació a preus rebentats des de països no europeus dels aliments que solen provocar pobresa per monocultiu als llocs d'origen i enviar al racó milers de pagesos del sud i centre d'Europa? Europa pot rentar-se les mans de conflictes bèl·lics produïts per revoltes democràtiques en el seu hinterland com l'Orient Mitjà i nord d'Àfrica, i deixar el marro als EUA o perquè hi intervinguin autocràcies com Rússia i Turquia? Poden admetre les derives autoritàries dels estats com Hongria, Polònia o Espanya, sense acabar posant en risc el seu propi model democràtic?

Aquestes són algunes de les qüestions no menors que ens hauríem de plantejar si fóssim nòrdics. Però quina sort que tindríem si només ens haguéssim de plantejar aquestes qüestions, perquè totes les altres, les prèvies, les bàsiques, ja estiguessin solucionades en el marc d'una societat i un estat d'alta qualitat democràtica. Però aquesta hipòtesi és impossible al si del règim corrupte borbònic i de l'Estat espanyol jacobí i autoritari. Tindrem molta més feina i més patiment per a realitzar-la.