El sector del tèxtil bagenc està vivint l'enèsima reconversió, aquests dies, amb motiu de la pandèmia de coronavirus. Acostumat a reinventar-se sovint per les successives onades de crisi que ha viscut, bona part del sector bagenc està reorientant la seva producció en funció de les necessitats molt específiques del sector sanitari. Moltes de les empreses, que dediquen habitualment la seva producció al món de la moda o de la roba íntima, mai no havien treballat per a hospitals, farmàcies o centres de salut. Ara, sí. L'aturada global del comerç i, per tant, de tota la cadena de subministrament del tèxtil, ha obligat les empreses del sector a buscar una oportunitat de mercat per mantenir l'activitat dels negocis, seriosament tocats, com tota la indústria, pel fre general de l'economia.

La manresana Teixits Bages ha aprofitat els 8.000 metres de lli de què disposava en el moment de l'aturada per fer mascaretes. Els clients usuals de l'empresa són de l'hostaleria, la decoració i la moda. Però calia donar sortida al lli que estava sense destí. «El teixit per a mascaretes ha de ser hidròfug i disposàvem de 20 o 30 metres d'un de tractat amb una resina de poliuretà, que tanca el porus del teixit, que havia sobrat de la confecció d'unes gavardines. Vam fer unes quantes mascaretes per donar a gent propera i de seguida ens van dir que ho havíem de vendre perquè ara mateix tothom està desesperat buscant mascaretes», diu Jaume Brunet, administrador de Teixits Bages. L'olesana Satex tracta amb poliuretà el lli de Teixits Bages, d'on surten diàriament 1.300 mascaretes capacitades per aguantar 34 rentades. És un negoci? «No, ho vam fer per donar un servei i mirarem de no perdre-hi, perquè hem hagut de fer una inversió de més de 80.000 euros», explica Brunet.

Confeccions Serraller, d'Avi-nyó, col·labora també en la iniciativa comercial de Teixits Bages. L'empresa, que confecciona per a l'hostaleria, va decidir reorientar el negoci «per l'allau de trucades que vam rebre, d'empreses, farmàcies, hospitals...», explica Núria Garrigó. Un dels seus proveïdors és Teixits Bages, però treballen amb altres empreses del sector per elaborar tant mascaretes com bates amb un material tractat per ser rentable i no porós. De moment han elaborat unes 50.000 mascaretes. Tota la plantilla, una quarantena de persones, està plenament activa per a una feina considerada ara essencial. «Avui assumim aquests encàrrecs per sobreviure, perquè hem de continuar fabricant per no veure'ns obligats a presentar un ERTO», diu Garrigó, que explica que, com totes les empreses consultades, Serraller també ha fet lliuraments de manera altruista, en el seu cas, bates per a residències.

Cintes Martell fabrica cinta elàstica per a roba interior i també per a sectors com l'ortopèdic,el calçat i els complements. «Havíem fet alguna cosa per a ulleres i mascaretes, però aquests dies hem rebut moltes trucades de nous clients, de particulars i associacions de veïns que elaboren mascaretes per a hospitals», diu Gabriel Martell. L'empresa ha adaptat algunes màquines per reorientar la producció. Ara, elabora entre 400.000 i 500.000 metres setmanals de cinta per a productes per a la salut. L'empresa sallentina, d'una trentena de treballadors, treballa en un sol torn, a mig gas, però pot haver trobat «una oportunitat. Aquest era un sector molt minoritari per a nosaltres, però hi hem descobert un potencial. Ens podrà servir, potser, per compensar les pèrdues que vindran per altres bandes, perquè es preveu que el cop serà fort».

La santfruitosenca Ingenitex, especialitzada en teixits de calada, té el seu negoci, en el 90%, en el sector de la moda. «D'un dia per l'altre vam quedar a zero», diu Antoni Sánchez, l'administrador de l'empresa. Juntament amb Rutex, de Castellar del Vallès, fa pocs dies que ha començat a fabricar mascaretes, que s'acaben a Sant Vicenç de Castellet. A les seves peces de cotó s'hi aplica un procés d'hidrofugat i també antibacterià. «Aguanten unes quantes rentades», apunta Sánchez . En una setmana, ja han lliurat 2.000 metres de roba i la setmana que ve en preveuen lliurar fins a 7.000 més. I ja han rebut trucades interessades de Madrid i Andalusia. Sánchez reflexiona sobre la «importància de la indústria de proximitat en situacions com aquestes, ja que està fent l'esforç de reconvertir-se per subsistir i ajudar a pal·liar el dèficit de material en una situació d'emergència global».

A LVX Barcelona 2014, de la qual ja va explicar aquest diari la seva reconversió a la fabricació de mascaretes, no han parat de créixer les comandes, explica Lídia Serra. «Les venem gairebé a preu de cost, per fer bullir l'olla». En tres setmanes, ha fabricat més de 22.000 mascaretes, la majoria per a ajuntaments. A tots els de la Cerdanya, menys a Puigcerdà, apunta Serra. En total calcula que han estat una trentena els consistoris que hi han fet encàrrecs. «I això que el nostre sector és el pantaló de senyora», diu Serra, que alerta que espera un futur magre a la botiga multimarca de moda.