D iners, noves regles de joc (Miret editorial), aquest és el títol d'un llibre de Christian Felber, l'economista que lidera el concepte «Economia del bé comú». Aprofitant el confinament me l'estic llegint. Inspirat en les conclusions de la darrera crisi dura del 2007-2014, sembla mentida com a les portes d'una gran sotragada de la qual encara desconeixem les dimensions, els seus advertiments es fan més presents que mai.

Aquest llibre en concret se centra molt en el paper del diner i la banca en el creixent endeutament d'estats, empreses i famílies. I alerta sobre l'espiral dramàtica on ens pot portar. El problema central que detecta Felber és la llunyania total entre diner i democràcia. I es planteja la qüestió sobre què contestaria la gent si fos consultada sobre les afirmacions següents:

-Els bancs comercials han de crear diner

-S'han de concedir préstecs als especuladors

-Ha d'haver-hi bancs sistèmics

-S'ha de rescatar aquests bancs amb diners dels contribuent

-Ha de poder existir la banca a l'ombra

-Els Estats s'han d'endeutar als mercats

-Als paradisos fiscals, la circulació de capitals ha de ser lliure

-S'ha de poder especular amb aliments

-El dòlar nord-americà ha de ser la divisa de les matèries primeres.

Felber respon que, probablement, en cap país del món no s'obtindria una majoria democràtica que abonés cap d'aquestes afirmacions que ara mateix són regles amb les quals funciona el sistema banca/diner. I ja en la introducció del llibre, l'autor apunta a la necessitat d'incloure apartats concrets en les constitucions estatals o federals per tal que es garanteixi el control democràtic del sistema financer. I apel·la a les persones dotades de creativitat, intel·ligència i intel·lectualitat singulars perquè posin les seves capacitats al servei de causes nobles com la de cercar regles de joc més justes i sostenibles per al món del diner. Partint d'una premissa: el diner no pot ser ni el fi de l'economia ni un bé privat, sinó que ha de ser un mitjà de l'economia i un bé públic. El diner ha de passar de ser una arma a ser una eina. El diner ha de servir la vida, el bé comú.

En una descripció històrica del paper del diner, Felber assenyala quines són les principals novetats contemporànies a partir de la superació del patró or com a garantia del diner circulant. Els bancs comencen a imprimir paper moneda sense reserva: la moneda fiduciària. Amb la informatització apareix el diner virtual; actualment a Europa la massa monetària es mou, segons el país, entre el 5% i el 20% de bitllets físics i el 80%-95% de diner virtual. Els bancs poden crear moneda virtual o escriptural i amb això provoquen inflació. A les borses i mercats financers es comercia amb valors, matèries primes i divises, però també es fan apostes sobre el futur: els derivats. La banca d'inversions introdueix innovacions financeres de difícil comprensió per a ciutadans normals; als EUA fins als anys 80 el valor dels actius del sector financer era del 450% del rendiment de l'economia real, l'any 2017 es va situar al 1000 per cent. Els bancs recullen només una part de les seves operacions als balanços; bona part es fa a través del que s'anomena banca a l'ombra, gràcies a entramats jurídics i paradisos fiscals. La perfecció de la informatització ha facilitat operacions d'alta freqüència que es produeixen en milisegons, que a la borsa de Nova York han arribat a representar el 50% del volum de negociació.

El volum de venda de derivats es mesura en milers de milions; a l'economia real, el comerç de béns i serveis l'any 2011 fou de 22 bilions de dòlars i el PIB mundial, de 70 bilions: entre l'1% i el 2% del volum de derivats registrats estadísticament.

Per tot plegat, Felber qualifica el sistema bancari de diverses maneres. Incomprensible, perquè ni els experts saben explicar com creen diner els bancs privats. Ineficient, perquè els crèdits no els obtenen aquells que fan el bé i fan inversions reals, sinó els que prometen el rendiment financer més gran. Injust, perquè els sous més alts no els cobren els que fan les feines més valuoses, sinó els qui fan créixer els diners dels que ja en tenen massa. Opac, davant el secret bancari, els fideïcomisos anònims, els paradisos fiscals i els silencis constitucionals sobre la creació de diner virtual. Inestable, perquè tendeix sistemàticament a la crisi quan es prioritzen els interessos lucratius per sobre del bé comú. No sostenible, perquè obliguen a un creixement il·limitat de diner perquè la majoria circula com a deute. Poc ètic, perquè cap valor humà com la sostenibilitat del planeta, l'equilibri social i les persones importen a l'hora de concedir crèdits. Sense escrúpols, perquè invita a l'estafa aprofitant-se de l'asimetria de la informació entre la gent. Delictiu, perquè s'acostuma a corrompre la gent que cal per comprar el seu silenci davant de fraus confessos de moltes banques. Antidemocràtic, perquè el diner és ara mateix un bé absolutament privat, quan hauria de ser un bé públic controlat en benefici de la res pública. I difícil de regular, que, segons Felber, seria el defecte més gran del sistema monetari; i que ha permès una concentració de poder tan alta que és impossible regular-lo de forma efectiva; és un cinquè poder que ha aconseguit controlar els estats.

Fins aquí l'entremès de Christian Felber que comparteixo en aquests dies de Passió. Continuarà.