El dia 14 milers de treballadors es van incorporar de nou a la feina en empreses no essencials, seguint els criteris establerts pel Govern espanyol. La valoració de si és una mesura encertada o no entenc que correspon fer-la als experts científics que són els que disposen de les dades adequades, que s'entén que transmeten als nostres governants perquè actuïn en conseqüència, pel benestar i salut dels ciutadans, prioritzant salvar les seves vides. Una mort no es recupera mai, la vida és un bé essencial per a cada ésser humà. L'economia, tot i que certament moltes persones l'acaben patint, més tard o més d'hora sempre s'acaba recuperant. El 9 d'abril va sortir publicat en el BOE un decret on, entre altres qüestions, s'obre les portes a responsabilitzar les empreses i autònoms en el cas que un treballador resulti infectat a la feina, fins i tot amb responsabilitats penals. Si bé és cert que, segons la llei 31/95 de prevenció de riscos laborals, l'empresari és responsable de garantir la seguretat i salut dels seus treballadors, també ho és que al Reial Decret 664/1997 sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball i la Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics, exclou com a riscos laborals les grips, malalties comunes, pandèmies..., i el mateix reglament indica que són malalties vinculades a la salut pública.
Es fa difícil d'entendre que es vulgui posar sobre les espatlles dels empresaris i autònoms la responsabilitat que els seus treballadors no s'infectin, quan ni l'OMS, ni cap estat, ni país, ni el mateix Govern espanyol, no han sabut avaluar el risc ni anticipar les mesures per poder aturar el contagi entre els seus ciutadans, tenint a més la referència del que estava passant en altres països. Hi ha diverses raons, a més, que fan inviable el compliment d'aquest nivell de responsabilitat per part de les empreses i autònoms. El risc zero davant d'aquesta malaltia, excepte que estiguis ficat dins d'una bombolla esterilitzada, no existeix. No es disposen de suficients testos per conèixer l'estat de les persones quan s'incorporen al treball. Per anar bé, i disposar de la informació correcta, aquests testos s'haurien de fer pràcticament cada dia en començar la jornada laboral als treballadors asimptomàtics a qui el test ha sortit negatiu o no tenen encara immunitat creada per a la Covid-19 (en funció dels test que s'utilitzi), que és la majoria. Tampoc hi ha disponibilitat d'EPI adequats. El mercat, a hores d'ara, no disposa de prou mascaretes homologades per a l'àmbit laboral, ni guants, ni ulleres, ni desinfectants, etc, que siguin accessibles, tant per la facilitat d'adquisició com per preu, per poder abastar les petites empreses i autònoms. Com es pot controlar que durant tota la jornada laboral es mantingui la distància de seguretat establerta? Com s'ho faran, per exemple, en el sector de la construcció per aplicar-ho? Tampoc es disposa de cap mena de control sobre els treballadors del que s'anomena teletreball i finalment no es disposa de cap control sobre les activitats i mesures de protecció dels treballadors fora de l'àmbit laboral.
Dit tot això, és clar que les empreses han de prendre mesures i em consta que ho estan fent. Les empreses petites i grans, cada una al seu nivell, estan aplicant plans de contingència, però no ens enganyem, en aquelles mesures que els són tècnicament i raonablement possibles de dur a terme. No els podem demanar més miracles. Crec que a ulls de tothom una gran part de les empreses, amb la col·laboració dels seu treballadors, han donat més que mostres evidents d'una gran responsabilitat social. Unes, les essencials, mantenint la seva activitat en moments molt complicats, altres, responent al confinament fins i tot allargant-lo més enllà de la data prevista, altres, aportant solucions tècniques al món sanitari i contribuint econòmicament i amb mitjans en allò que ha estat necessari. Un petit exemple, em consta que hi ha hagut força empreses de la comarca que han lliurat voluntàriament als nostres sanitaris els EPI que tenien en estoc i ara mateix tenen grans dificultats per proveir-se'n. Ara és el moment d'estar al costat de les empreses. Per part dels governs, de facilitar la seva represa, amb ajuts a les seves finances i situació laboral, no posant pals a les rodes. Per part dels treballadors, a facilitar a les empreses la tasca en l'acompliment d'aquesta obligació que tenen de «garantir-nos» la nostra salut, sent curosos amb totes aquelles normes que a hores d'ara tots ja coneixem. Per part d'entitats especialitzades a assessorar-los en la línia correcta i anticipar-nos a les seves necessitats.
Són moments difícils per a tots, i sobretot per a aquelles famílies que han perdut persones estimades de les que ni tan sols s'han pogut acomiadar, però també són moments en què estem veient el millor de nosaltres, en molts àmbits. Serà important que tot plegat ens quedi ben gravat, que no ho oblidem, que n'aprenguem tots i que el proper cop ens agafi més previnguts.
