Els organismes microscòpics tenen un potencial destructiu sense parangó. Ho veiem ara amb el coronavirus, que s'està emportant milers i milers de vides a tot el món, i també amb bacteris com la xilel·la ( Xylella fastidiosa), autèntic terror d'alguns dels arbres emblemàtics del Mediterrani com l'olivera i l'ametller. La malaltia ja ha donat mostres del seu caràcter extremadament nociu però les conseqüències a futur poden ser realment oneroses, tant, que les pèrdues per a Espanya podrien aconseguir els 17.000 milions d'euros.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Wageningen (Holanda), l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i l'Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA) ha desenvolupat un model bioeconòmic que permet quantificar la repercussió econòmica de l'expansió de la malaltia. L'informe, publicat en la revista PNAS (Proceeding of the National Academy of Sciences of the United States), es va centrar en Itàlia, Grècia i Espanya, que agrupen el 90% de la superfície d'olivera a Europa. La seva principal conclusió és que, sense mesures de control, la propagació de la malaltia tindria un cost superior als 24.000 milions d'euros en un horitzó de 50 anys.

La previsió és que les pèrdues es reparteixen de la següent manera: 5.200 milions per a Itàlia, 2.000 per a Grècia i 17.000 per a Espanya. La malaltia està afectant actualment de manera especial el país transalpí.

A Espanya, la situació està circumscrita, en el cas de l'olivera, a Balears, encara que la xilel·la ja ha atacat l'ametller de la Comunitat Valenciana, la qual cosa ha obligat la conselleria d'Agricultura a prendre mesures per a erradicar aquesta plaga. A la Comunitat Valenciana s'ha optat per l'erradicació dels arbres afectats, que és la mesura més dura. Aquesta fórmula implica arrencar els arbres infectats i els que són sospitosos en una àrea de 100 metres al seu voltant.

L'altra arma de combat és la contenció, en la qual només s'arrenquen els arbres infectats, però té un radi d'immobilització molt extens, concretament no es pot moure material vegetal en una àrea de 30 quilòmetres.

Doncs bé, el document esmentat assegura, en aquest cas referint-se a Itàlia, que «la replantació amb varietats resistents disminuiria aquest impacte als 1.600 milions [un terç del màxim], mentre que reduir la velocitat de propagació de la malaltia amb mesures de control suposaria un estalvi de 1.300 milions».

L'informe recorda que en l'actualitat no existeix cap tractament terapèutic que permeti curar les plantes en camp una vegada infectades pel bacteri, encara que afegeix que s'estan realitzant recerques sobre el control dels insectes vectors «que permetrien gestionar la malaltia d'una forma més eficient».

No obstant això, els autors del mateix consideren que «la replantació de les zones afectades amb varietats resistents», tal com s'està fent a la Comunitat Valenciana, «sembla l'estratègia més prometedora a llarg termini». També destaca la importància «de reduir la propagació de la malaltia mitjançant mesures fitosanitàries», així com amb la posada en marxa de programes d'adaptació i reconversió en les àrees afectades.

Finalment, l'estudi deixa constància que la seva matèria d'anàlisi és exclusivament econòmica i, per tant, «no té en consideració el valor cultural de les oliveres europees, molts dels quals tenen centenars d'anys i són un patrimoni paisatgístic i cultural mundial».