Els bancs estatunidencs s'estan retirant dels préstecs a empreses europees durant l'actual pandèmia de coronavirus, la qual cosa alimenta les preocupacions que Wall Street pugui estar tractant de replegar-se al seu mercat local en una repetició del que va passar durant l'última crisi financera, segons sosté el diari Financial Times.

En aquest sentit, banquers, assessors i executius de les empreses van indicar al periòdic que en les últimes setmanes els prestadors dels Estats Units s'havien tornat més cauts a l'hora de subscriure préstecs bilaterals i sindicats amb grans clients corporatius d'Europa.

D'aquesta manera, el rotatiu recorda que, segons fonts coneixedores, JPMorgan es va retirar recentment de les converses sobre una línia de crèdit addicional per a BASF, i Bank of America va prestar la meitat que els altres sis bancs internacionals que van subscriure amb Adidas un préstec amb el suport de l'Estat per 3.000 milions d'euros.

Així mateix, apunta que Goldman Sachs, que va ajudar recentment a subscriure un préstec sindicat de 3.500 milions d'euros per al fabricant d'automòbils italoestatunidenc Fiat Chrysler, no va participar en una línia similar de 12.000 milions d'euros per al grup germànic Daimler.

Al Regne Unit, el periòdic assenyala que JPMorgan es va retirar d'un recent paquet de rescat de deute i capital de 324 milions de lliures (370 milions d'euros) per a l'operador de concessions aeroportuàries SSP, i únicament van quedar bancs britànics en el consorci.

D'altra banda,els bancs JPMorgan i BofA haurien declinat una sol·licitud de préstec a curt termini del grup Informa i BofA hauria rebutjat també prendre part en un potencial augment de capital de Cineworld.

«Estem observant una actitud cada vegada més gran d'Amèrica primer entre els grans bancs estatunidencs», va indicar al diari un assessor amb coneixement directe de negociacions entre bancs i empreses a Alemanya. «No són només casos idiosincràtics: hi ha un patró clar», va afegir.

«Cada banc està sota el control dels seus reguladors nacionals, que en temps de crisis mostren un gran biaix domèstic», va suggerir Jan Pieter Krahnen, director del Centre d'Estudis Financers de la Universitat de Frankfurt, i va advertir que «això influeix molt en la gestió de riscos i l'exposició regional, que es realitza a costa dels clients a l'estranger».

De fet, la tendència hauria cridat l'atenció dels reguladors europeus. «Hem rebut molts senyals que els prestadors estrangers estan començant a retirar-se del mercat alemany», va assenyalar sobre aquest tema un alt funcionari de supervisió consultat pel FT. Tot i això, «no podem obligar-los a prestar», va reconèixer.

El descens en els préstecs, que hauria fet que Europa es plantegés la fiabilitat de les entitats estatunidenques en períodes de crisis, va ser una de les raons que van moure polítics a Berlín a donar suport l'any passat a les converses de fusió entre Deutsche Bank i Commerzbank, els dos bancs més grans del país, amb el desig de crear un «campió nacional» que continués prestant en èpoques de tensió.