Tot just quan es va iniciar el confinament aquest diari em va en-carregar una reflexió sobre com afectaria la crisi de la Covid-19 a la societat. Vaig titular l'article «El coronavirus: una oportunitat», i vaig gosar vaticinar que, si més no, es produirien dues transformacions socials dignes de ser considerades: un retorn a informar-se a través de fonts acreditades i el descobriment, per part de molta gent, de les bondats del teletreball, les reunions mitjançant videoconferència, o de la formació on-line, la qual cosa suposaria un immens estalvi de recursos que redundaria en convertir el nostre món en ecològicament més sostenible.
Quan acabi el confinament caldrà, tanmateix, fer balanç. Molts també hauran descobert just el contrari: els inconvenients del teletreball, de les videoconferències o de la formació on-line, i aquells que defensen «alegrement», encara que armats de tota la raó del món, apostar per revertir de forma dràstica el canvi climàtic, s'hauran adonat que la indubtable disminució de la contaminació que ha suposat «quedar-nos a casa» i reduir a mínims l'activitat econòmica es paga amb un tràgic augment de l'atur i una disminució de la riquesa que destrueix la societat del benestar.
No obstant això, ara vull anar un pas més enllà, ja que com a professor de Gestió del Talent al Grau d'ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC, autor d'una tesi doctoral sobre la reeducació dels hàbits inconscients i del llibre Manual mente: reinvéntate con el nuevo coaching neurocaligráfico (Libros Cúpula -Grup Planeta, 2019), m'amoïnen especialment els canvis d'hàbits esdevinguts durant el forçat confinament en la mesura que s'acabin consolidant.
Charles Duhigg, en la seva excel·lent obra El poder de los hábitos (Urano, 2012), ens adverteix sobre l'enorme força gravitatòria d'aquests, que, un cop adquirits, en dificulten molt la seva substitució. No hauríem d'oblidar mai la sentència del filòsof francès del segle XVIII Étienne Bonnot de Condillac que deia: «Succeeix amb els hàbits arrelats que segueixen en peu després d'haver desaparegut les necessitats que els van formar».
Al cap de pocs dies d'iniciar-se el confinament a casa es va espatllar una de les portes de la cuina i això ens obligava a fer un tomb per la sala-menjador per desplaçar-nos a qualsevol habitació. La força de l'hàbit em condemnava inconscientment a ensopegar un cop i un altre amb la porta espatllada quan intentava eixir de la cuina. Vaig trigar uns quants dies a acostumar-me a evitar aquesta sortida. Quan vam aconseguir resoldre el problema, em vaig adonar que continuo inconscientment passant per la sala-menjador cada vegada que vull accedir a la cuina, i viceversa. N'hi ha hagut prou amb cinc setmanes per crear un nou hàbit!
M'amoïna l'impacte social i econòmic de l'eventual consolidació dels nous hàbits adquirits durant el confinament i la profunda transformació que poden suposar. Només cal adonar-se en quina mesura hem canviat els nostres hàbits de consum. A Amazon ja es freguen les mans.
Quantes persones s'hauran acostumat per sempre més a comprar la majoria dels productes en comerços on-line en lloc de fer-ho a les seves botigues de barri habituals? Quant trigarem a acudir a restaurants sense sentir certa aversió? Quant de temps caldrà perquè recuperem la confiança en els altres, presumptes éssers curulls de virus, condició sine qua non de les relacions empresarials?
Si la retransmissió d'esdeveniments esportius a porta tancada esdevé norma durant un llarg període de temps i ens acostumem a veure'ls per televisió, amb realitzacions cada vegada més espectaculars, ens decebrà contemplar-los en viu i en directe?
I què passarà amb la cultura? Ens haurem acostumat a gaudir-la definitivament de franc gràcies a Internet? Sentirem basarda d'acudir a sales cinematogràfiques a veure les estrenes? Ens adaptarem a acudir al teatre, o a concerts, molt a la vora els uns dels altres, i fins i tot amuntegats en recintes insalubres?
«Les diminutes cadenes dels hàbits -afirmava l'assagista anglès Samuel Johnson- són generalment massa petites per sentir-les, fins que arriben a ser massa fortes per trencar-les». No desestimem el poder dels hàbits i la seva enorme força transformadora, o el canvi ens agafarà, un cop més, desprevinguts.
