08 de maig de 2020
08.05.2020
Regió7

El teixit empresarial reclama suport de l'administració per fer testos de coronavirus amb el retorn de l'activitat

Les pimes fan proteccions o prenen la temperatura al personal però només les companyies més grans accedeixen a tests

08.05.2020 | 10:11
Moment en què li prenen la temperatura a una treballadora abans d'entrar a Buff |

Seat i Iberia són dues de les grans empreses que han començat a fer testos serològics als seus treballadors a mesura que es reincorporen a la feina. Una possibilitat que queda molt lluny per a les petites i mitjanes empreses, que en molts casos no poden assumir els costos que suposa. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, va admetre que veia amb bons ulls oferir testos per al sector comercial, per exemple, un dels que més està exposat al risc d'un contagi. "Estic convençut que és una de les úniques maneres per garantir la tranquil·litat tant de la nostra gent com dels clients", admet el president de PIMECComerç, Àlex Goñi. Però per ara, cada empresa actua fins on pot. I en alguns sectors, fins i tot denuncien que es requisen proves.

Seat va anunciar a finals d'abril que faria testos serològics als seus 15.000 empleats, amb uns 3.000 per setmana, i que els resultats, anònims, formarien part d'un estudi científic per lluitar contra el coronavirus. La mesura, alhora, permet a la companyia detectar possibles casos i aïllar-los, evitant així brots de contagi durant la producció, que funciona encara a uns ritmes molt més baixos de l'habitual.

També Iberia va anunciar recentment que pretén fer testos serològics, en tres fases, a tot el seu personal, unes 17.000 persones. Començaran, primer, amb un grup de 2.500 treballadors d'aeroports, manteniment i tripulació.

Però la majoria d'empreses grans no volen dir públicament que fan proves, especialment tenint en compte la mancança que encara hi ha en alguns sectors essencials, i que tampoc hi ha un protocol clar sobre com s'ha de procedir. A Mollerussa, per exemple, l'ajuntament va detectar que algunes companyies del municipi estaven fent testos als treballadors.

César Sánchez, director de l'oficina de prevenció de riscos laborals de Foment, admet que a banda de Seat o Iberia, hi ha altres grans empreses que fan testos, i que moltes s'intentaven coordinar sobre com procedir davant de les incerteses generades des de l'administració.

Per ara "no hi ha un criteri únic" i cada empresa actua "segons el seu servei de prevenció". De fet, Sánchez admet que "la mida de l'empresa" està marcant la capacitat de fer tests. "Esperem que s'acabi establint algun criteri, perquè si no tot anirà en funció de les possibilitats de cada empresa", afegeix, remarcant que està molt clar que moltes "no podran assumir" l'elevat cost de les proves. "Hem de veure quina és la disposició de les administracions públiques per disposar d'aquestes proves", insisteix.

Amb tot, aquest expert en riscos laborals avisa que calen estratègies sobre com actuar a mesura que es conegui el nivell d'immunitat dels diversos treballadors. "Una persona pot no haver patit la malaltia, però això no vol dir que demà o demà passat no la pugui patir, aquest és un dels dubtes que es genera", afirma Sánchez, que aposta per una estratègia "a mig i llarg termini".

Des de PIMECComerç, Àlex Goñi diu que "s'haurien de fer testos" i explica que n'estan reclamant "des dels gremis i la patronal". Per ara, però, han optat per donar mascaretes o termòmetres, quan n'han tingut, per ajudar les empreses, especialment les més petites, que hi tenen dificultats d'accés.

De fet, les empreses treballen a corre-cuita per adaptar les instal·lacions a la represa de l'activitat i a la "nova normalitat" derivada del coronavirus. Les mampares, les mascaretes, el gel hidroalcohòlic o les ulleres protectores són habituals en moltes companyies, des de botigues fins a restaurants, passant per oficines o centres d'estètica i perruqueria.

També hi ha moltes empreses que prenen la temperatura als empleats quan entren cada dia a la feina, per prevenir possibles contagis i intentar mantenir sota control la pandèmia. És el cas de Buff, a Igualada.

Segons explica el seu director general, David Camps, cada dia els empleats quan arriben han de fer cua a un metre i mig de distància. Un cop dins, han de respondre un qüestionari per veure si presenten alguna simptomatologia. A continuació se'ls pren la temperatura i han d'estar per sota de 37,5. Si tot és correcte, poden entrar. De moment, explica, no s'ha donat cap cas de treballador al qual se li hagi impedit l'accés.

En paral·lel, l'empresa –on la zona d'oficines encara no funciona- ha reduït el nombre d'empleats per torn a la zona de producció, l'ús de mascaretes, guants i gel és obligatori, s'han instal·lat mampares a la zona de producció i, a la de descans, també hi ha indicacions per garantir la distància de seguretat entre uns i altres. Cada empleat s'ha d'encarregar de netejar la seva zona, malgrat que a la nit es fa una neteja més exhaustiva i una desinfecció setmanal. A hores d'ara treballa vora el 70% de la plantilla i, si tot va bé, la intenció és que en 15 dies pugui estar al 100%.

Tot plegat suposa un cost afegit, per a totes les companyies, que des de les patronals PIMEC i Foment consideren que s'hauria de compensar des de l'administració amb ajuts directes o desgravacions fiscals. "És totalment lícit", defensa César Sánchez, director de l'oficina de prevenció de riscos laborals de Foment.

"Hi ha sectors que tindran unes despeses importants derivades de l'aplicació de tot un seguit de mesures, i evidentment haurien de tenir el recolzament de l'administració", afegeix.

Segons aquest expert en prevenció de riscos laborals, cap empresa podia haver anticipat la situació derivada de la pandèmia, que des del seu punt de vista és un problema de salut pública que no es pot equiparar a un risc laboral tradicional derivat de l'activitat de les empreses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit