El confinament durant la pandèmia ha reduït substancialment el nostre consum energètic i, per tant, de les emissions contaminants. A molts països del món el consum elèctric ha caigut entre un 10 i un 20%. El transport també ha caigut en picat, i ha presentat imatges inèdites de carrers i espais turístics buits, a vegades conquerits per animals, així com fotos de cels ben nets.

En alguns cercles, aquestes millores en el medi ambient s'han presentat com un efecte positiu de la Covid que ha contrarestat l'allau constant de males notícies. Val la pena fer-ne dues crítiques. Primer, si bé això pot tenir beneficis, aquests són minúsculs comparats amb el cost humà de la tragèdia. Segon, és poc clar que els efectes de la Covid, en la seva plenitud, tinguin un efecte positiu a llarg termini en el medi ambient. Com afectarà aquesta crisi l'evolució de les emissions? Com afectarà la nostra actitud respecte de la transició necessària per lluitar contra el canvi climàtic? Fins i tot una vegada es recuperi l'activitat econòmica, no és clar que les emissions tornin a la normalitat.

Els efectes totals de la crisi en el medi ambient són difícils de quantificar i depenen de molts factors. Per exemple, és natural preguntar-se com la crisi canviarà el transport. Es reduirà pel treball des de casa? Fa molts anys que s'emfatitza el món digital com a canal per reduir la petjada ambiental, però els èxits han estat modestos. La crisi serà un catalitzador per canviar com pensem el transport? El transport aeri, des del meu punt de vista, necessàriament veurà reduccions a llarg termini. Els últims cinc anys, les emissions aèries han crescut un 26% a la Unió Europea. És difícil pensar que aquest creixement continuarà després de la crisi. El transport aeri s'ha normalitzat tant que no és estrany volar fins i tot per una reunió de poques hores. Tot i així, ara que tothom ja s'ha familiaritzat amb les tecnologies de videoconferència, serà difícil justificar aquests viatges fins i tot des d'un punt de vista purament econòmic. També és molt probable que esdevinguem molt més conservadors a l'hora d'emprendre viatges.

Aquests serien efectes positius en la nostra relació amb el medi ambient. Però desafortunadament la crisi també pot tenir efectes negatius. La crisi de la Covid ha paralitzat molts projectes d'energia renovable, i ha retardat les reduccions de contaminació que aquestes inversions permeten. La regulació ambiental també tendeix a patir en èpoques de crisi, ateses les necessitats més immediates d'afrontar totes les dificultats que se'n deriven. Als Estats Units, i després de tres anys de continus atacs a la regulació ambiental, Trump ha aprovat mesures per exonerar les empreses de qualsevol supervisió ambiental durant la pandèmia.

Com ja explicava l'últim dia, les previsions en la presència de tanta incertesa són impossibles. Esperem, doncs, que aprenguem més que desaprenguem durant aquests temps difícils, i que en sortim amb una consciència renovada. Jo mantinc un cert escepticisme, però no defalleixo en l'esperança.