La major part de la societat ha estat educada sota el terme «especialització». Tant en l'àmbit educatiu com en el món laboral, l'opinió popular és que per guanyar un bon sou, grans beneficis, molt temps lliure i oportunitats d'ascens, es necessita especialitzar-se. Aquesta és la raó perquè els doctors en medicina, arquitectes, advocats, enginyers, mestres i altres professionals comencin ràpidament a buscar una especialització amb la qual poder gaudir d'un avantatge competitiu. La nostra és una societat que recompensa a les persones que estudien més i més, sobre cada vegada menys coses.

L'especialització laboral consisteix en l'assignació de les diferents tasques d'un procés productiu en particular, a diferents individus o grups de treball atenent a les seves característiques, habilitats o recursos. El principal benefici de l'especialització és que ajuda a aconseguir més gran nivells d'eficiència, mitjançant la reducció de costos i temps, minimitzant els canvis de tasca, maquinària, desplaçaments o l'aprenentatge d'altres processos.

Actualment, estem vivint una crisi econòmica de gran magnitud. Segons la CEOE, Espanya tornarà a entrar en recessió el 2020 per la parada de l'activitat i de la demanda a partir de la segona quinzena de març, i la seva extensió a l'abril i al maig. La caiguda del PIB podria situar-se al voltant del 9%. En aquest cas, la taxa d'ocupació disminuiria un 4% anualment i l'atur s'elevaria fins al 18%.

Aquestes xifres ens haurien de fer reflexionar sobre el paper de l'especialització. No perd valor l'especialista, el tècnic en una àrea determinada o l'investigador, tot i que el mateix avanç tècnic i científic podria deixar-los fora de joc. Com més especialitzats estiguem cada un de nosaltres, més atrapats i més dependents serem d'aquesta especialització. Haurem dedicat la major part del nostre temps a aprendre una habilitat que és valorada en una sola indústria o sector i, per tant, la nostra posició remunerada en moments de crisi ja no existeix.

Hem d'anar consolidant la figura de l'individu versàtil, adaptable, proactiu i amb un ampli espectre competencial, capaç d'assumir tasques circumdants o distants a les seves habituals i, per tant, alineat amb l'evolució constant del seu sector o subsector, derivada del progrés tècnic i la innovació.

Hem d'aprendre a cultivar i satisfer l'afany de saber més, per adaptar-nos a les necessitats o dificultats que sorgeixin, i resultar, així, àgilment versàtils. Hem de tenir una perspectiva a llarg termini, en comptes de treballar i estudiar simplement pels diners i la seguretat, hem de desenvolupar altres aptituds. En moments de crisi econòmica i inseguretat com el que estem vivint, hem de tenir molt present que l'únic actiu que tenim és la nostra ment.