Amb pocs dies de diferència he pogut assistir a una videoconferència de Yanis Varoufakis, l'economista i exministre de Finances grec, i també he llegit algunes declaracions seves. L'exministre grec ha valorat com a «insuficient» el fons plantejat per la Comissió Europea de 750.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus, entre altres coses perquè de reals només en són 400.000 i la resta, préstec. En comptes de plantejar un canvi de model europeu s'ha optat un cop més per donar una miserable caritat o més deute. Segons ell: «L'austeritat que ens està a punt d'arribar a Espanya, Itàlia, Grècia o França crearà una recessió encara més gran i pobresa, i amb els pocs diners que ens estan oferint no n'hi ha prou», ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons ell, Espanya tindrà el proper any un dèficit pressupostari superior a l'11%, i Brussel·les exigirà al Govern una austeritat massiva per tancar aquest forat. Sense una política comuna europea, «el Govern espanyol no es pot salvar perquè no té diners». Per a Varoufakis calia que els estats del sud es plantessin davant dels del nord i no ho han fet.
En una línia similar es va pronunciar al llarg d'una conferència organitzada per PIMEC (feu clic a aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=1BJsp7HKwLw), on va afirmar que «si no som capaços de fer un pla fiscal europeu, l'economia d'alguns estats membres no sobreviurà» i va avisar el Govern espa-nyol que «els préstecs de Brussel·les es poden convertir en dèficit». Va recomanar a l'Executiu «amortitzar els diners que té disponibles per reduir la quantitat que s'haurà de pagar a Brussel·les». Varoufakis va defensar «més i millors mecanismes de finançament per a les pimes davant la crisi del coronavirus» i va criticar que les petites empreses «no s'estan beneficiant de molts dels ajuts» en bona part perquè «tot el que surt de Brussel·les és molt burocràtic». Segons ell, França i Alemanya defensaran les seves grans empreses perquè puguin competir amb les nord-americanes. Varoufakis creu que la mateixa Comissió Europea ha «traït» Europa. «No hi ha una Europa social, però tampoc existeix de fet una Europa econòmica perquè no hi ha una política econòmica comuna, ni una política comuna d'inversions», afirma.
Varoufakis va proposar «un pla d'inversions, que ja era necessari abans d'aquesta crisi sanitària i econòmica, bons del BCE per millorar la situació de deute públic de l'Eurozona i per prevenir un augment de la despesa totalment innecessari, un pla fiscal europeu, així com crèdits solidaris del BCE a les petites i mitjanes empreses». Per això, va demanar la creació d'una Agència Europea d'Inversions que pugui destinar fins a un 80% dels seus fons a aquestes petites i mitjanes empreses, les que representa Pimec. Va advocar per una política europea comuna, amb harmonització fiscal, un sistema d'ocupació també comú i una planificació comunitària d'inversions.
Per a Varoufakis, caldria que el pressupost comú de la UE fos el 5% del PIB (actualment és només de l'1% ) i el BCE s'hauria de comprometre a finançar (abaixant els tipus d'interès) fins al 60% del deute públic dels estats europeus, límit d'endeutament que tenen permès. A més, va proposar emetre un bilió d'euros de deute per part del BCE amb venciment a 30 anys per repartir entre els estats. Al final del període, la UE hauria d'haver conclòs un veritable disseny d'unió política i fiscal. Varoufakis va sentenciar que «si no ho fem en 30 anys, no ho farem mai».
Segons l'exministre, «el capitalisme s'està autodestruint». I com a fruit de la pandèmia la resposta serà molt més difícil per a la UE que per als Estats Units i el Japó: «Perquè ells disposen d'un instrument que nosaltres no tenim, que és un banc nacional». El paper del Banc Central Europeu (BCE) és ben diferent, ha dit, «si el BCE compra deute espanyol, i l'afegeix al que ja porta acumulat el deute espanyol». Només els eurobons donarien sortida a la crisi i farien viable un projecte europeu que, actualment, «va cap a una desintegració».
Les intervencions de Varoufakis aquests darrers dies les trobo, però, incompletes, almenys en tres punts. Primer, no diu res de quin model econòmic d'alt valor afegit veu necessari per a Europa i què han de fer els estats del sud, totalment monocultius turístics, per aproximar-s'hi. Segon, no hi ha cap autocrítica a les estructures burocràtiques, militaritzades, poc democràtiques i ineficients de tots els estats del sud, perquè sense abordar aquest problema de fons, ni que caigués el manà se'n sortirien. Tercer, quins mecanismes de control ha de tenir la UE per assegurar que els fons que arribin al sud no es malbaratin en subsidis o infraestructures faraòniques, i quins mecanismes d'accés directe i competitiu ha de posar en marxa la UE perquè les pimes hi puguin accedir sense passar pels filtres de les administracions intermediàries. I això darrer és la mare dels ous. Només cal veure com en els programes europeus competitius de recerca Catalunya excel·leix en la captació de fons. Això és negatiu per a Espanya? Depèn de si l'espanyolisme considera de veritat Catalu-nya com a Espanya o no. Si aquests fons europeus els gestionés l'Estat, n'arribarien menys i es distribuirien en forma de repartidora ineficient.
