La indústria bagenca està patint per la situació actual generada per la covid-19 i, especialment, per quina serà l'evolució sanitària i, per tant, econòmica els propers mesos. I dins la indústria, el metall, que té un gran pes en l'estructura sectorial de la comarca, està en un particular estat d'alarma. No arriben comandes amb la quantitat i qualitat que es requeriria, i ja s'acaben d'enllestir els projectes encarregats abans de la pandèmia, alerten les patronals del territori. Hi ha una gran inquietud, i es preveuen caigudes de fins al 40% de la facturació respecte de les previsions.
«A l'engranatge li falta oli. Quan una empresa s'atura per vacances sap que tot està planificat per a la tornada, però ara no hi ha comandes», diu Montse Ficapal, secretària territorial de Pimec Catalu-nya central. Les empreses, en general, «estan preocupades pel segon rebrot que s'anuncia i per la falta de moviment del mercat. Mentre al comerç hi ha més ànims perquè ha arribat el bon temps i puja el consum, al metall hi ha temor. Es va començar bé la represa, però hi continua faltant oli», assegura Ficapal.
Segons el darrer informe de dinamisme empresarial del Bages, la indústria representa el 12,6% de les empreses del territori, però gairebé el 30% de l'ocupació i més del 40% del Valor Afegit Brut (VAB) que es genera a la comarca. A més, hi ha una forta dependència de l'automoció, ja que un terç dels clients finals de les indústries del Bages pertany a aquest sector.
En aquest context, l'anunci del tancament de Nissan ha estat un altre element per sumar a la simptomatologia del sector a la comarca. Tot i que no hi ha una supeditació rellevant a la multinacional japonesa en la indústria bagenca, sí que hi ha empreses auxiliars treballant per a auxiliars de Nissan. «Són petits percentatges, unes desenes d'empreses del territori», apunta Ficapal. A l'Anoia, per exemple, l'impacte és superior ja que algunes de les grans industrials del territori tenen un rellevant tracte directe amb Nissan.
La presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs, creu que, en general, la previsió és que l'activitat prèvia a la crisi sanitària no es reprengui «fins d'aquí a un any». Hi ha sectors que «tiben del carro», com l'alimentari, diu Gratacòs, «però a la comarca som molt dependents de l'automoció, i fins que el sector no comenci de nou a ple rendiment, les empreses auxiliars tampoc no arrancaran. En depenem i anem al seu ritme». Un ritme marcat, a més de per la caiguda de les vendes per la covid, per la pròpia transformació del sector, tan tecnològica com dels hàbits de consum. «Si no comencem a arrancar en forma de V pronunciada, podem tenir problemes», apunta Gratacòs, que recorda que el pronòstic de la Cambra per a enguany a la comarca és d'una caiguda del VAB del 25%.
En general, diu Gratacòs, la previsió que es feia de la millora econòmica fa un parell de mesos ha empitjorat. «Es creia que hi hauria una recuperació en forma de V, però ara el que es veu és una U. Avui cap empresa creu que després de l'estat d'alarma hi haurà una recuperació en V abrupta; no podrà ser, perquè quan les empreses manufactureres no poden incorporar el 100% de la plantilla vol dir que el poder adquisitiu baixa», continua. Personalment, diu Gratacòs, «ara soc menys optimista. Les notícies que ens arriben són menys esperançadores. El temor d'un rebrot fa patir».
Més enllà del metall
La caiguda de l'automoció afecta no només el sector metal·lúrgic; també les empreses que, com Denso, hi subministren tecnologia. «Anem pujant a poc a poc els volums de feina, però la incertesa és total», diu Cristina Puig, la directora de recursos humans de la multinacional japonesa, amb planta a Sant Fruitós. «Des de l'abril que vam reprendre l'activitat hem anat pujant, i ara estem al 70% de producció, però l'abril i el maig han estat baixíssims», explica. En conclusió, la planta preveu que enguany tindrà el 30% de vendes per sota del previst. «Per a aquest any és suportable, però si s'allarga en el temps, potser haurem de fer-ne un replantejament», diu Puig, que avança que la planta mantindrà els ERTO quan s'acabi l'actual de força major. «Però serà temporal», apunta.
Marc Clotet, secretari de la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, coincideix que la situació és de «molta incertesa», i que «les grans empreses són les que més estan patint». En l'inici de l'aturada econòmica «hi havia encara certa inèrcia en la cartera de comandes, però s'estan acabant les feines. Hi ha empreses amb davallades de producció d'entre el 40% i el 50%», diu Clotet. Una situació «difícil de suportar gaire temps».
El president d'aquesta patronal, Xavier Perramon, aporta un punt d'optimisme al moment. «Confiem que els mesos de setembre i octubre siguin bons. I que el rebrot que s'avança no sigui tant com es diu». Avui, a diferència del 2008, recorda, «els bancs no estan tan tocats, i les empreses no estan tan endeutades». En general, el sector, diu Perramon, «està rebent l'impacte. Una caiguda del 30% en la facturació és certament dramàtica, però crec que ara ja se'n veu la sortida i que hi torna a haver moviment. A més, les empreses tenen ganes de tornar a fer projectes», assegura.
