Aiguats, llamps i trons i un virus. I a sobre, dimarts pedregava a Lleida. Aquest 2020 és un cúmul de desastres, i cap sector econòmic n'està quedant immune. El comerç, un pols sensible del consum de proximitat, no n'és cap excepció, tot i que el final del confinament i el bon (a estones) temps hagin omplert els carrers. El sector està experimentant, a les comarques interiors, caigudes de la facturació de fins al 75% respecte del mateix període de l'any passat, segons detalla Pimec Catalunya Central. Una dada només suportable si abans d'acabar l'any no tornen les circumstàncies que han fet tancar-ho tot durant setmanes.

Segons la darrera enquesta d'estat de la qüestió econòmica de la patronal de la petita i la mitjana empresa, encara hi ha el 10% de comerços que no han reprès la seva activitat. Una xifra inferior al global de l'activitat econòmica del país. Un petit consol.

Els problemes de provisionament, tant del conjunt de l'Estat com de l'exterior i, especialment, els conflictes interns de tresoreria, que registren el 72% dels negocis comercials, diu Joan Vila, president de Pimec Comerç Catalunya Central, són dos dels factors que expliquen la delicada situació del sector. N'hi ha més, és clar. Els ERTO, per exemple.

Els expedients al sector han estat, en la immensa majoria, per força major, pel tancament obligat per la covid-19. El 72% dels establiments van haver de tancar perquè no formaven part del grup de serveis essencials. Del total, el 65% ha presentat en algun moment de la pandèmia un expedient; del 35% restant, una quartat part es planteja fer-ho ara. I l'afectació sobre el volum de les plantilles no ha estat menor: del 75%. Un impacte «important, ja que hem estat un dels sectors amb més afectació, juntament amb l'hostaleria», apunta Vila. Després del gruix de la tempesta, el 73% ja ha començat les desafectacions dels expedients de regulació temporal de l'ocupació. Amb tot, més d'una cinquena part dels treballadors, concreta l'enquesta de Pimec, encara no ha cobrat del SEPE, l'antic Inem. «És un greu problema», diu Vila, «perquè al sector el nivell salarial no és gaire elevat». En contrapartida, el 65% d'empreses, afegeix Vila, han ajudat econòmicament els treballadors que no han cobrat: «Som dels sectors més solidaris», conclou el president de la sectorial de la patronal.

Els ERTO són un salvavides (el 90% els valora de manera positiva) per a un negoci que ha vist caure en picat la seva facturació, i per això el 60% dels establiments del territori es plantegen presentar un nou expedient, en aquest cas per causes objectives. «Els propers mesos seran de molts equilibris, en aquest sentit», diu Joan Vila. Els ERTO són un salvavides, però, com els Kinder, tenen sorpresa: «No podem adaptar les plantilles a la demanda, se'ns obliga a mantenir estructures durant sis mesos, tot i que les patronals estan lluitant per modificar aquest punt. Això ens limitat molt a l'hora de preveure tots els escenaris de futur», apunta Vila.

Tot plegat explica que la confiança del sector en l'evolució econòmica no sigui pas d'aprovat. En una taula d'1 a 5, els professionals del comerç valoren la situació actual amb l'1,79%. Menys que la classe política, a les enquestes del CIS.

I encara hi ha un efecte sobrevingut que també genera problemes: els plans de contingència sanitària per evitar contagis. Una prevenció que incrementa les despeses, fins a 300 euros mensuals, diu Vila. El 30%, però, no ha aplicat cap pla (ni desinfeccions, ni gels, ni res). «El positiu és que el 70%, sí», destaca Joan Vila.

Al sector s'és refractari als testos als treballadors. El 80% assegura que no té previst fer-ne. «Pel cost, entre 60 i 120 euros cadascun, i perquè per estar-ne segurs n'hauríem de fer cada dia. I a més, no tenen tota la fiabilitat», assegura Vila. A la construcció, apunta, hi ha més sensibilitat sobre la necessitat (o no) de fer PCR als empleats. «Com a patronal recomanem de fer-ne per compulsar quina és la situació», diu Vila. En definitiva, les exigències sanitàries encareixen el negoci. «Al comerç, per defecte, ja es treballa amb moltes dificultats quant al marge i tot aquestes mesures sobrevingudes ens fan replantejar la política de costos. Potser haurem de repercutir-ho en el preu final del producte», avança el president de la sectorial territorial.

Pimec Comerç Catalunya Central ha creat un grup de whatsapp que aplega trenta-dues associacions de BagesSón més de 2.000 comerços, ja bé estiguin associats a Pimec o no. La conclusió que s'extreu de les consultes al sector és que «la situació és d'una gran complexitat». I hi ha el temor a una nova recaiguda, que seria, aquesta sí, absolutament fatal. De moment, diu Vila, el 13% d'establiments es planteja tancar portes definitivament.