La sensació que, en aquest cas, després de la tempesta vindria una pedregada crec que la teníem tots, ara bé, podem atribuir tota la culpa de la situació econòmica actual a la pandèmia? Estic convençut que no, primerament per la falta de previsió vinculada a un excés de supèrbia d'alguns dirigents, entre ells els nostres, que estaven convençuts que el que passava en alguns països veïns a nosaltres no ens afectaria, fet que ha ocasionat que s'anés en tot moment al contrapeu i improvisant, la qual cosa ha generat una incidència en la salut i de rebot en l'economia més gran del que es podia esperar. En segon lloc, estarem d'acord que tot just l'economia començava a treure el nas del sotrac del 2008, les empreses feia tan sols uns tres anys que començaven a contractar mà d'obra, la construcció començava a edificar i l'economia de les famílies, no totes, respirava una mica. El sector sanitari i l'educació encara es trobaven patint les seqüeles de les retallades i el comerç tradicional estava lluitant contra un gegant com és el comerç online de les multinacionals que a més resulta que d'aquesta situació encara en sortirà més reforçat.

A totes aquestes circumstàncies cal afegir-hi que la indústria de l'automòbil, molt important al nostre país, patia per la falta de polítiques clares en la promoció d'energies alternatives, situació que generava una indefinició del potencial client a l'hora de comprar. Ara tenim clar que de moment no ens podem comprar gran cosa però abans de la pandèmia, si et volies comprar un cotxe tenies dos problemes, un era haver-lo de pagar i l'altre triar quin tipus de força motriu volies que l'arrossegués, tenint clar que si et decidies per l'elèctric, no tenies on endollar-lo. Aquesta indefinició en un sector que treballa a cinc anys vista és com una llosa i encara més tenint en compte que un vehicle amb motor d'explosió no té res a veure amb el que funciona amb un motor elèctric, que està construït per moltes menys peces, que, recordem, són les que en bona part fabriquem a casa nostra. Un altre factor al meu entendre important és que si bé és cert que la població en general està envellint, la població treballadora ha envellit molt més. Durant els anys de la crisi precovid es van acomiadar, jubilar o prejubilar molts treballadors d'una edat avançada que en bona part no s'han substituït per treballadors més joves, de manera que és molt habitual trobar-te empreses amb mitjanes d'edat que fàcilment arriben als 48, 50 anys o més. Aquesta situació genera, en primer lloc, més dificultat per incorporar noves tecnologies i en segon lloc contribueix a un augment de l'absentisme que em consta que en algunes empreses ja era alarmant. Amb tot aquest equilibri inestable ha aparegut una bola en forma de virus i ens ha fet un strike en tota regla, que ha acabat per fer caure totes les bitlles de la pista i amb el vent que ha generat, també les del costat, com el turisme i la restauració.

Sense entrar a valorar el drama de les pèrdues humanes, que són irreparables, ens en sortirem, ara bé, se'n pagarà un preu que recaurà en les persones més vulnerables i en algunes que fins fa molt poc no ho eren. Tot això hauria de servir per aprendre com a mínim dues lliçons, una és la d'escoltar més els científics i l'altra és que els polítics deixin de mirar-se els peus, siguin valents i impulsin polítiques pensant en el llarg termini, però temo molt que no serà així. I encara més, penso que potser si ho fessin no tindrien cap garantia de guanyar per majoria, ja que fins i tot molts de nosaltres ens hem acostumat a pensar i decidir a curt termini. Tenim reptes molt importants a sobre, com el canvi climàtic, un possible rebrot de la pandèmia o fins i tot que n'apareguin d'altres que requeriran aplicar la mateixa recepta. Voldria aprofitar l'escrit per donar les gràcies públicament a tot el món de la sanitat i assistencial per posar tant d'esforç en l'atenció de la nostra gent, a totes les persones dedicades als serveis bàsics i de manera especial a tots aquells tècnics i tècniques que han estat a la rereguarda en tasques de disseny i fabricació de respiradors, adaptació de les línies de producció per la fabricació de mascaretes i altres equipaments, als tècnics que han estat batallant per l'homologació dels equips de protecció i als que han estat treballant intensament en els departaments de projectes, manteniment i prevenció de riscos dels hospitals. Només em queda desitjar-vos un bon i prudent estiu.