Prop de 35o persones es van manifestar ahir a Manresa per exigir inversions en seguretat a la mina de Vilafruns després de tres accidents en les darreres tres setmanes en què han mort 2 persones i una tercera ha resultat ferida greu. Els miners no consideren sostenible aquesta situació i per això van decidir fer vaga.

La protesta convocada per CCOO, UGT, la CGT i la Intersindical -CSC va començar a les 9 del matí al Lidl situat al polígon Els Dolors de Manresa. A 2/4 de 10 es va iniciar una marxa lenta per la carretera de Vic fins a arribar a la plaça Major de Manresa, on es va llegir un manifest i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el de Sallent, Oriol Ribalta, van rebre els representants dels treballadors per mostrar-los el seu suport. Durant el trajecte, que es va fer amb només una pancarta i amb tots els participants amb mascareta per minimitzar el risc de contagi, alguns veïns van sortir als balcons per mostrar el seu suport als miners i a la seva protesta. Els manifestants van cridar consignes com «no més morts a les mines», «pels que ja no hi són» o «visca els miners» mentre recorrien la carretera de Vic. Un cop a la plaça Major, es va llegir un manifest i posteriorment va arribar el moment més emotiu, quan es van fer dos minuts de silenci per les dues víctimes recents a la mina de Vilafruns.

Els treballadors reclamen millores a la mina, ja que asseguren que les condicions de seguretat no són les adequades. Reclamen a ICL inversions en millores de seguretat, més maquinària i també més personal. Ruben Gaona, membre del comitè d'empresa d'ICL, explicava a Regió7 que «demanem un pla de viabilitat a la mina de Vilafruns, més seguretat, més personal propi i menys subcontractació per lluitar contra la precarietat». A més, va afegir que «el camp d'explotació s'ha fet molt gran amb el temps. Estem amb la mateixa maquinària que el 2013 i ens fa falta més maquinària i personal per treballar amb garanties de seguretat».

Per altra banda, Santi Calvo, membre del comitè de Montajes Rus, empresa on treballaven les dues víctimes, va assegurar que ara és el moment de demanar canvis i va afirmar que la protesta «és una manera de demostrar a les administracions que hi ha un munt de miners a Vilafruns que se l'estan jugant cada dia». El mateix Calvo apuntava que la mina de Vilafruns «és un zulo i hi plouen pedres», així com que «hi ha pedres que s'aguanten només pels cables».

A la protesta també hi va acudir el secretari general de CCOO d'Indústria del Vallès Occidental i la Catalunya Central, Josep Rueda, que va posar el focus en la mina de Súria. «No només és una cosa de la mina de Sallent, tenim una mina de futur com és la de Súria on hi ha un problema brutal de temperatures. Hi ha miners que treballen a 40 graus sota terra i això algun dia pot causar alguna desgràcia», afirmava Rueda.

Cal tenir en compte que els treballadors reclamen que, tot i que l'aposta d'Iberpotash sigui a Súria, no es descuidi la seguretat a Vilafruns. En aquest sentit, es queixen que la producció a la mina de Balsareny es manté en 400.000 tones anuals d'extracció de potassa, però que, en canvi, han de treballar amb màquines que han quedat obsoletes. A més a més, denuncien que els últims dos anys s'ha reduït la inversió a Vilafruns i s'ha donat prioritat a la mina de Súria, on l'empresa té projectat el seu pla de creixement Phoenix, que comportarà el tancament de la mina de Balsareny. Tot i això, els miners demanen que fins que no es faci el traspàs de personal cap a Súria, no es deixi de banda la mina de Vilafruns sobretot pel que fa a seguretat.

A la protesta d'ahir no hi van participar els treballadors de la mina de Súria malgrat formar part de la mateixa empresa, ICL. El comitè de Súria no considera que la vaga fos la mesura adequada a prendre tenint en compte que tenen un acord firmat amb l'empresa per millorar la seguretat de les instal·lacions. Això fa que hi hagi certes diferències entre els comitès de Vilafruns i Súria, ja que els primers consideren que era el moment d'exigir millores de seguretat a través d'una vaga mentre que els de Súria aposten per donar valor a l'acord pres amb l'empresa i continuar negociant a partir d'aquest. Aquesta diferència va quedar demostrada ahir en la convocatòria que Sallent va decidir aixecar el mateix dia que va tenir lloc l'accident mortal a la mina.