Seria absurd no reconèixer que els últims mesos han estat complexos en general, però potser ha estat el sector comercial qui ha viscut una situació d'una dificultat especialment extraordinària. Amb tot, cal trobar la part positiva d'aquesta circumstància inesperada i aprofitar l'oportunitat única que tenim ara, de grat o per força, al davant. Durant aquestes setmanes de confinament forçós, la ciutadania en general ha pogut visualitzar i prendre consciència de la importància del comerç en la vida diària dels nostres carrers. I el botiguer, tot i entendre que era una situació necessària, ha vist com el seu negoci ha estat tancat durant un temps excessivament llarg per poder fer econòmicament viable la seva empresa. Per això, i en línia amb el que el nostre esperit comercial defensa, estem en el moment de ser atrevits i experimentar amb noves propostes per presentar als nostres clients. Però no podem fer-ho de qualsevol manera. L'art del comerç ha de dotar-se d'un caire tècnic i científic que li doni veracitat i pes. Que allò de nou que proposi no sigui el resultat de la improvisació o només de la intuïció. Cal que el sector comercial exerceixi la força que representa com qualsevol altre àmbit empresarial. En aquest sentit, la voluntat de la UBIC és la d'acompanyar els comerços en aquest procés d'assaig posant al seu servei propostes cientificotècniques que ens ajudin a implementar nous escenaris totalment adequats als nous models de consum i, sobretot, a allò que esperen de nosaltres els nostres clients.

Ara bé, tot això també implica entendre que el sector s'ha de professionalitzar d'una manera seriosa i extensa. Ser botiguer té molt a veure amb el caràcter. Com sempre dic, s'ha de ser d'una pasta especial, posar-hi moltes hores, paciència i voluntat. I sobretot tenir la capacitat de fer tots els papers de l'auca. Amb tot, aquest model que durant anys ha funcionat raonablement bé comença a presentar algunes mancances i l'única solució passa avui per disposar d'una formació en l'àmbit comercial molt més professional i concreta, que ens doti d'eines i estratègies per ser encara més complaents amb els nostres clients i ajustant la nostra oferta a la demanda real del mercat. En aquest sentit, penso que la incorporació d'una mirada més jove que a la llarga esdevingui un relleu generacional potent, preparat i innovador és una de les línies estratègiques clau per mantenir viu el teixit comercial, especialment el de proximitat.

La covid-19 ha posat de manifest la resiliència d'un sector històric que té voluntat de pervivència en el temps, tot i les dificultats. Per fer-ho s'ha d'anar adaptant als canvis socioeconòmics mantenint, això sí, tot allò tradicional que ha marcat la seva idiosincràsia i personalitat úniques. Alhora, una bona part de la societat s'ha adonat que no podia donar l'esquena a allò que tenia més a prop. Ara es tracta, doncs, de no quedar aturats i treballar per cobrir les seves expectatives.

Aquest canvi sostingut de model l'hem de fer donant-nos la mà els uns als altres, no deixant ningú pel camí i entenent que, en un moment en què les amenaces són externes, aquesta reflexió ens serveix tant per fer front a aquesta maleïda pandèmia com per encarar el repte que ens suposa la competència dels grans operadors online. Només en sortirem reeixits si unim esforços, aguditzem l'enginy i ens professionalitzem encara més. Cal reivindicar allò que ens fa únics, però el salt endavant que els nous temps ens proposen només el farem amb l'experimentació i l'assaig de què us parlava al principi.