La factura en vides humanes de la covid-19 al Bages ha estat, fins ara, de 539 morts. Una xifra terrible, a la qual caldrà sumar l'impacte econòmic que deixarà una pandèmia de la qual no sembla haver-se escrit encara el darrer capítol. I segons un estudi elaborat per l'Ajuntament de Manresa, aquesta altra factura també serà estratosfèrica. L'informe estima que la caiguda de la facturació a la comarca aquest 2020 serà de 613 milions d'euros, el 9,3% menys que l'any passat.
L'estudi, signat per Ramon Culleré i Josep Maria Canals, parteix del darrer informe anual que elabora el mateix Ajuntament sobre l'estructura empresarial de la comarca, que presenta dades del Registre Mercantil del 2018. A aquestes dades s'han aplicat les taxes de variació de l'exercici 2019 que ha publicat l'Idescat i, posteriorment, la variació anual estimada del valor afegit brut per a enguany respecte del 2019 que ha elaborat l'equip del professor Jordi Suriñach del laboratori AQR-Lab de la UB. D'aquesta manera, l'estudi parteix de la facturació constatada al registre del 2018 per les societats mercantils de 6.423,7 milions d'euros; d'una facturació estimada el 2019 de 6.592,3 el 2019; i d'un impacte de la facturació de la covid-19 sobre aquesta quantitat del 9,3%: 613,1 milions d'euros. La retallada de l'activitat estimada (susceptible, per tant, de constatar-se millor o pitjor d'aquí a dos anys, quan es puguin consultar els resultats presentats per les empreses al Registre Mercantil) està en línia, tanmateix, amb el ventall de previsions de caiguda del PIB que han elaborat el Banc d'Espanya, l'FMI i la Comissió Europea per al conjunt de l'economia estatal, que se situa entre el -9% i el -12,8%.
En el conjunt de sectors, la clatellada de la covid, apunta l'estudi, és negativa en els quatre grans en què es divideix l'economia: de 34,6 milions en el primari, de 28,9 milions en la construcció, de 293,6 milions en la indústria i de 234,6 milions en els serveis. Amb tot, l'informe estima variacions molt notòries sectorialment, ja que es preveu un impacte positiu del 2,5% en el sector de l'educació, sanitat i serveis socials i, en contrapunt, del 22,8% en el sector de l'hostaleria.
L'impacte a la indústria
Així, l'estudi estima que el gruix del cop econòmic recaurà especialment en el sector secundari, que assumirà el 47,9% de la retallada de la facturació. En aquest grup, la indústria del metall s'enduria la pitjor part, amb una caiguda de 174 milions d'euros. El comerç a l'engròs assumiria l'altre gran paquet de la disminució, amb prop de 105 milions. Fora de la indústria en el seu conjunt, la venda i reparació de vehicles (-39,6 milions), el comerç al detall (amb una caiguda de 36,4 milions) i els serveis a les empreses i els serveis personals (28,2 milions) serien altres grans damnificats per la frenada econòmica per la covid-19.
210 milions a Manresa
L'estudi també elabora una estimació de l'impacte als municipis de la comarca amb més de cent empreses. A Manresa, la davallada seria de 210 milions d'euros, i els serveis car-regarien la major part de la caiguda (47,7%). El sector del metall (-45 milions) i el comerç (-42 milions) serien els sectors més afectats.
El segon municipi en impacte seria Sant Fruitós de Bages, amb una retallada de la facturació respecte de l'any passat de 114,4 milions, amb la indústria del metall assumint bona part de l'impacte (58,9 milions).
A Santpedor, la davallada seria de 65 milions d'euros, i més de tres quartes parts d'aquesta retallada correspondria al secundari, especialment al metall (-49 milions). A Sallent, la caiguda respecte del 2019 seria de 28,7 milions, amb un gran pes de la davallada que recauria sobre el sector serveis, ja que gairebé la meitat de les pèrdues serien atribuïbles al descens del comerç (12,1 milions). Per sota se situarien Sant Vicenç de Castellet (-17,3 milions d'euros, i amb el serveis assumint més de la meitat de l'impacte), Sant Joan de Vilatorrada (-13,5 milions, el 54,7% dels quals procedents de la caiguda del secundari) i Navàs (-7,2 milions, amb un impacte notable en el comerç).
Àmbits territorials
Per àmbits territorials de la comarca, els municipis de l'eix del Cardener (el 10% de caiguda de la facturació, respecte de l'any anterior) i el Bages Oriental (amb el mateix percentatge de descens) serien els més afectats, seguits dels municipis del Pla de Bages (-9,5%), els del nord de l'eix del Llobregat (-9,4%), el Bages sud (-9,1%) i el Bages occidental (-8,2%). La vall de la Gavarresa seria la zona amb menys impacte, del 6,7%.
En xifres absolutes, això suposa una caiguda de 415 milions al Pla de Bages; 57,4 milions al Bages sud; 50,1 a l'eix del Cardener; 49, al nord de l'eix del Llobregat; 28,5, a la vall de la Gavarresa; 9,7 al Bages oriental; i 3,3 al Bages occidental.
La comparativa
Tot i la contracció espectacular de l'activitat econòmica al Bages, la davallada en aquesta comarca (9,3%) seria inferior a la mitjana de la de la demarcació de Barcelona (10,1%). De les comarques de la Catalunya Central, l'Anoia seria la que rebria un impacte més sever (10,7%), mentre que el Berguedà quedaria un punt i mig per sota de la mitjana provincial.
En el conjunt de la demarcació, el Garraf (-15,1%) i el Maresme (-12,3%) acabarien l'any amb els pitjors percentatges. Els dos Vallesos rebrien un impacte a l'entorn de l'11%, i el Baix Llobregat quedaria just en la mitjana de la província. En contrapunt, Osona, amb una davallada només del 7,8%, seria la que en sortiria menys perjudicada. En xifres absolutes, el Barcelonès assumiria una pèrdua d'11.437 milions d'euros. La seguirien el Vallès Occidental (-5.873 milions) i el Baix Llobregat (-5.785).
