12 de juliol de 2020
12.07.2020
Regió7

ENFRONT L'ANTIEUROPA, L'EUROPA SOCIAL

11.07.2020 | 23:15
ENFRONT L'ANTIEUROPA, L'EUROPA SOCIAL

Fa gairebé cinquanta anys que la Unió General de Treballadors (UGT) fundava amb altres organitzacions sindicals germanes la Confederació Europea de Sindicats (CES). Es buscava protegir i promocionar els drets de la classe treballadora del continent i crear un òrgan d'interlocució únic amb el govern i amb la patronal del procés d'integració política, social i econòmica més gran que s'estava donant en el món: la llavors CEE.

El fet que una organització obrera (en aquell moment sofrint encara els rigors de la persecució de la dictadura i a l'exili) veiés clarament la necessitat que els i les treballadores d'Espanya formessin part del gran projecte europeu, tot i que el seu país ni estava ni esperava formar part d'ell (fet que es produiria tretze anys més tard), diu molt del profund sentiment internacionalista i pro europeista de la UGT.

El que avui anomenem Unió Europea (UE) no pot entendre's des d'una òptica merament econòmica. Ben al contrari, l'èxit de la UE es basa en el convenciment que l'avanç, la unió, havia de basar-se en el creixement democràtic de la regió. Si es mira el nombre d'estats membres que, el 1973, quan es funda la CES, eren dictadures, la conclusió és evident. La influència que exercia el període més llarg de pau i bonança social i econòmica que ha viscut el continent europeu (perquè això és, al cap i a la fi, la UE) va contribuir definitivament a la consecució de la democràcia (i amb la llibertat) en un enorme nombre de països. Democràcia (tant a la UE com als seus estats membres) entesa no sols en termes formals, sinó en el treball de construcció democràtica que es duu a terme a través del diàleg, el consens i la participació de totes les parts implicades.

Els principis i valors que van marcar molts dels anomenats «pares d'Europa» –a la qual, sens dubte, sempre van faltar mares- han anat oblidant-se d'una banda de la societat i de gran part de la classe política europea que, apostant fort per un liberalisme que mai va ser europeista, oblidava cada vegada més la part social i cedia cada vegada més al mercat. Es modificaven tractats, consagraven nous dogmes en forma de regla, s'introduïen nous instruments de governança i òrgans de govern de més que qüestionable representativitat democràtica i el somni convergent es desdibuixava cada vegada més.

La històrica bretxa entre el nord i el sud s'ampliava, al mateix temps que se n'obria una de nova entre l'est i l'oest i, sobretot, s'ampliava la bretxa entre els de dalt i els de baix. Mai el continent va ser tan ric i, no obstant això, mai ha augmentat tant la diferència entre els que més tenen i els que menys a tots els racons de la UE. La classe treballadora pagava les successives factures d'una festa en la qual se'ls deia haver viscut i en la qual, paradoxalment, mai havien participat. Paral·lelament a l'intolerable augment de la pobresa, la Unió i els seus estats membres, la mateixa democràcia s'afeblia. També el paper d'aquesta Europa que exportava valors i cooperava per estendre'ls pel món. El feixisme i l'antieuropeisme han crescut al continent. Governs secundats per partits feixistes, governs autoritaris, governs que promulguen lleis contra persones LGTBI, contra migrants, governs que perverteixen les institucions per laminar a la seva oposició democràtica?

La consagració del model mercantilista i globalitzador, que va sembrar la UE de retallades, pernicioses reformes laborals, acords bilaterals fets a la mesura de les grans corporacions, dúmping salarial i social, deslocalització industrial, lleis mordassa, paradisos fiscals a l'interior i receptes contra el diàleg social (el diàleg que tanta bonança va portar), en definitiva, l'anti-Europa, està sent contestada per una ciutadania que ha dit prou. En molts casos, per desgràcia, votant opcions que veuen en la UE el principi de tots els mals.

La UGT es va mobilitzar fortament en les últimes eleccions al Parlament Europeu coincidint amb el XIV congrés de la CES, celebrat a Viena. Fidels a la nostra tradició i convenciment vam dir que la UE no és el mal, sinó la solució. Que la llibertat, el progrés, venen de la mà d'aquest instrument comú que tantes bondats ens ha reportat i que, només en el cas d'Espanya, va fer que el salt fet des de la mort del dictador fins al fet que ostentéssim la presidència del Consell el 1989 fos tan absolutament profitós. I per això fèiem, una vegada més, una crida al vot i al vot que apostés per fórmules de progrés social i econòmic. Perquè no pot haver-hi llibertat de moviment de capitals si a les persones se'ls tanquen les fronteres. Les quatre llibertats van tan estretament unides que, si se n'afebleix una, s'afebleixen totes.

La crisi del covid-19 no ha fet sinó evidenciar que molts dels problemes sobre els quals algunes organitzacions sindicals del continent alertàvem: serveis públics (sociosanitaris, d'ocupació, ensenyament, etc.) exhaurits després d'anys de privatitzacions i retallades, deslocalització i acords comercials que va deixar desabastida la ciutadania de productes tan necessaris com les màscares o l'alcohol quan més es necessitaven, falta d'inversió en cooperació per aconseguir actuar també als països del nostre entorn que més el necessiten, lentitud en la presa de decisions, garreperia, falta de mires?

Com fa gairebé cinquanta anys, UGT torna a apostar per la unió i l'acció conjunta com a única sortida als problemes i com única via al progrés. Una Unió Europea que, basada en els principis de solidaritat, reprengui la injuriada part social de l'agenda i l'elevi al lloc que li correspon moralment i legalment. L'EU de la raó i de la idea que entengui que el futur passa per ella mateixa: per creure's i actuar per un planeta més verd, més just, més igualitari i més democràtic. Que treballi internament aquests valors i que els exporti en la seva acció exterior, política i comercial. Que exporti, com feia, béns i drets humans. Benestar econòmic i polític. Que tracti amb cura la força obrera que l'ha construït, que tant ha cedit i que tant l'ha protegit (fins i tot d'ella mateixa).

La UE del segle XXI serà la de la justícia social, climàtica i democràtica, l'Europa de les seves ciutadanes i ciutadans, o no serà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit