18 de juliol de 2020
18.07.2020
Regió7

 La divisió marca el començament de la cimera de la UE sobre la reconstrucció

Merkel admet que «les diferències són molt grans» i Macron avisa que les pròximes hores «seran decisives» per a la Unió

17.07.2020 | 23:43
Angela Merkel saluda amb el colze el president de Xipre, Nicos Anastasiades

L'objectiu de la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE que va començar ahir a Brussel·les, la primera reunió presencial des de l'esclat de la pandèmia de la covid-19, és tancar un gran pacte europeu sobre el fons de recuperació (750.000 milions) i el nou pressupost 2021-2027 (de poc més d'1 bilió), un paquet financer global d'1,8 bilions d'euros.

Una tasca que afronten amb entusiasme però també amb divergències profundes. «Tenim una negociació molt difícil. Sé que serà difícil, perquè no és només qüestió de diners, sinó també de persones, el futur europeu i la unitat. Estic convençut que amb valentia política serà possible arribar a un acord», va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en arribar a la seu del Consell.

En aquesta ocasió no hi va haver salutació protocol·lària per minimitzar els riscos sanitaris a causa del coronavirus, tot i que els líders europeus sí que han fet declaracions a càmera, sense periodistes presents, per exposar les seves expectatives davant una cimera capital.

«L'última vegada, el febrer, les negociacions no van tenir èxit. Ara s'han fet molts preparatius i estem en una situació completament diferent. Molts de nosaltres entrem amb molta energia en aquestes negociacions», va indicar la cancellera alemanya, Angela Merkel, sobre l'intent fallit el febrer de pactar el marc financer per als pròxims set anys i la situació provocada per la pandèmia.

Merkel, que lidera aquest semestre la presidència rotatòria de la UE i s'espera que exerceixi de mediadora, va admetre que hi ha «diferències molt grans» i que no s'atreveix a vaticinar un possible resultat. «Seria desitjable, però hem de ser realistes. Requerirà molta disposició al compromís» i «per això espero negociacions molt difícils», va augurar.

Minuts abans, el seu homòleg Emmanuel Macron va dir que arriba «confiat» però «prudent», i avisava que es tracta del «moment de la veritat i l'ambició per a Europa», que estan davant d'«hores decisives» i que farà tot el possible per tancar un acord que, segons l'opinió del president espanyol, Pedro Sánchez, és obligatori de moment històric en què es troba la UE.


Pressió dels països del sud

«Estem obligats tots a arribar a un acord. Aquest acord ha de plantejar un fons de recuperació que transformi les nostres economies en economies molt més resilients, verdes, digitals, inclusives en què la cohesió territorial i social sigui un dels seus principals objectius», va reivindicar Sánchez, i va remarcar que Espanya afronta l'envit amb ànim de compromís però ferm en defensa dels «seus interessos nacionals» que passen per l'agricultura i la cohesió en el pressupost i per una governança eficaç en el fons de recuperació.

Tampoc el grec Kyriakos Mitsotakis considera que hi ha motius per al fracàs, en un moment en què Europa ha de mostrar «unitat» i «solidaritat», ni el portuguès Antonio Costa, que va apressar a «no perdre el temps», i l'italià Giuseppe Conte, per a qui l'acord no és només qüestió de diners, sinó una resposta als ciutadans europeus en interès comú europeu.

«Soc plenament conscient de les diferències existents, però amb una determinació forta hem de superar-les», va defensar Conte. Les esperances de Michel, de l'eix francoalemany i dels països del sud xoquen, no obstant, amb el sentiment de molts líders d'Europa central i de l'est i dels països nòrdics i frugals que afronten aquesta baralla amb molt escepticisme i alguns d'ells amb l'objectiu de ficar la tisora al fons i al pressupost i endurir encara més les condicions.


Resistència del nord i Visegrad

«El més important és tenir regles, un xec en blanc no és el que volem», va avisar el liberal luxemburguès Xavier Bettel. «Donem suport a la recuperació de tots els Estats membres, però els diners s'han de distribuir de manera cor-recta i justa», va recordar el txec Andrej Babis, que va rebutjar els criteris de repartiment del fons de recuperació proposats per Brussel·les i ajustats per Michel perquè tenen en compte la taxa d'atur entre el 2015 i el 2019, quan «no té res a veure amb la pandèmia».

Segons la seva opinió, l'únic requisit hauria de ser la caiguda del PIB el 2020. «No es poden penalitzar els països perquè hagin tingut èxit i no tinguin atur», va avisar, i va rebutjar l'augment del pressupost destinat als xecs de compensació als països que més contribueixen i menys reben, va demanar més suport per a la indústria i va criticar la negociació d'un fons de recuperació quan cap dels països afectats per la pandèmia ha recorregut als préstecs barats del Mecanisme Europeu d'Estabilitat acordats per l'Eurogrup.

I és que cada Estat membre ha arribat amb la seva llista particular d'exigències, com Polònia, que ha rebutjat la vinculació dels ajuts al compliment de l'Estat de dret o els objectius climàtics i la neutralitat de carboni el 2050, el mateix que l'hongarès Viktor Orban. «Vincular [pressupost i estat de dret] aquestes dues àrees legals completament diferents crea un risc a la certesa legal», va advertir el polonès Mateusz Morawiecki, el vistiplau del qual dependrà de l'equilibri global en els fons que rebrà el seu país en agricultura, cohesió i transformació energètica.


Rutte rebaixa les expectatives

«Les possibilitats d'arribar a un acord són inferiors al 50%», va augurar, per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, i cap visible del club dels frugals –Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca–, que no només discuteix el volum del pressupost i el fons, com la resta dels seus aliats, sinó que exigeix, a més, tenir poder de veto en el desemborsament dels ajuts de manera que els Estats membres hagin d'autoritzar cada tram.

Conscient de la dificultat de la negociació i del moment, al contrari del que va fer en la cimera del febrer passat, l'última en la qual van negociar el futur pressuposat, quan va arribar amb la biografia de Frederic Chopin sota el braç, Rutte no va arribar amb l'ànim de llegir en els recessos. «No hi ha biografies aquesta vegada. Serà un feina dura», va augurar.


L'Ibex, pendent de la cimera

L'Ibex 35 va presentar un creixement de l'1,63% en una setmana marcada pels avenços de la companyia nord-americana Moderna en el desenvolupament d'una vacuna contra la covid-19 i en la qual els inversors segueixen atents a l'intent dels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea d'arribar a un acord sobre el pressupost comunitari dels propers set anys i el fons de recuperació econòmica.

Aquesta setmana el Banc Central Europeu (BCE) va decidir mantenir sense canvis els tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit continuarà al -0,50% i la de facilitat de préstec en el 0,25%.

A més, es va conèixer que el PIB de la Xina va registrar en el segon trimestre del 2020 un creixement trimestral de l'11,5%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit