Estalviar, invertir, consumir responsablement, endeutar-se o diferenciar entre salari brut i net són accions a priori interioritzades pels adults, però no tant pels joves. És per això que des del 2012 l'Institut d'Estudis Financers imparteix a través del projecte Educació Financera a les Escoles de Catalunya la formació econòmica i financera més bàsica als joves de 15 anys. «Si aconseguim que si a un nano quan sigui adult se li trenquen les ulleres i, en lloc de pagar-les amb targeta de crèdit, tingui un fons d'emergència i no hagi de fraccionar la compra i pagar-ne interessos, ja ens donem per satisfets», assenyala el director d'Educació Financera i d'Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), Jordi Martínez.
Per al director general de l'Institut d'Estudis Financers, Josep Soler, es tracta d'un projecte «magnífic» per als adolescents perquè comencen a aprendre a gestionar els seus primers ingressos de feina i estalvis i a prendre decisions sobre el seu compte cor-rent i les targetes de crèdit.
En total, el projecte Educació Financera a les Escoles de Catalunya -que va començar el 2012 i alguns anys ha arribat fins al 40% dels centres educatius d'arreu el país- ofereix set tallers d'una hora en què s'aborden diversos àmbits de les finances gràcies a més de 700 voluntaris procedents d'entitats bancàries, l'ICF, l'Agència Tributària de Catalunya i persones vinculades al Col·legi d'Economistes, entre d'altres, a més de professors i treballadors de banca jubilats. El programa es desenvolupa en el marc de les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió Europea (UE), i ja ha format més de 100.000 alumnes.
Segons detalla el director d'Educació Financera i d'EFEC, Jordi Martínez, el primer dels tallers consisteix en l'elaboració d'un pressupost, entendre els conceptes d'ingressos i despeses i intentar generar un estalvi com a fons d'emergència davant qualsevol imprevist. Un altre taller tracta com endeutar-se amb seny i es fa entendre que pagar una compra a terminis implica haver de pagar uns interessos, mentre que «Finances per la vida» avalua com compaginar l'economia personal amb els objectius vitals.
Entre el contingut que s'ofereix a les escoles i instituts també hi ha un altre curs que aprofundeix en els impostos a partir de l'anàlisi d'una nòmina; com invertir de forma «intel·ligent» i que els estudiants entenguin el binomi risc-rendibilitat o interessar-se en què s'inverteixen uns diners. D'altra banda, un altre dels tallers se centra a analitzar situacions com per exemple si convé més llogar o comprar un habitatge dependent de cada circumstància, els drets i deures del consumidor i els xiringuitos financers.
Ajuda mitjançant Instagram
El pas dels anys també obliga a anar adaptant en certa manera els continguts que s'imparteixen als més joves. Com a anècdota, Martínez contraposa com n'és de diferent explicar en una de les sessions l'estafa d'Afinsa, en pessetes, a uns alumnes que l'any dels fets ni tan sols havien nascut, i aprofundir com treballen els influencers d'Instagram.
«Els utilitzem perquè entenguin que, si porten una jaqueta, segurament estan cobrant», exposa Martínez, que al final busca que els joves siguin «crítics i responsables». Això també obliga els professors voluntaris que passen dels 40 anys a acostar-se a aquesta generació per adaptar-se al seu llenguatge i fer el contingut «atractiu». Per ajudar-los tenen l'assessorament d'un comitè de mestres de secundària amb qui es reuneixen periòdicament que els orienten en aquest sentit.
Els cursos han tingut una sèrie d' spin off' amb tallers adaptats a les AMPA, a centres de formació d'adults, per a interns de la presó o centre de menors, entre d'altres, amb els continguts sempre adaptats als diferents tipus d'alumnes. A banda de Catalunya, els tallers també tenen lloc a l'Aragó des de fa tres anys, i a Castella-la Manxa, Castella-Lleó, la Comunitat de Madrid i Múrcia. El curs que ve hi ha previst estendre'l a tres o quatre comunitats més.
Rebre educació financera
Actualment, els alumnes de 4t d'ESO poden triar l'assignatura d'Economia com a optativa i inclou temes de finances personals. No obstant això, el director de l'EFEC, Jordi Martínez, opina que hauria de ser una assignatura troncal i que, «de ben petits», els joves haurien de rebre formació en aquest àmbit perquè tinguin clars els conceptes bàsics.
El director de l'IEF, Josep Soler, alerta però que una assignatura troncal s'entén que hauria de ser d'almenys quatre mesos i «tampoc no ho mereix». «L'ideal serien assignatures breus i que potser cada mes es tractés un tema diferent», apunta.
En tot cas, Soler lamenta que mentre que en altres països l'educació financera és vista com un «tema de progrés», a Catalunya i Espanya està mal vist per certs col·lectius com els antisistema. «Hi estan en contra perquè creuen que és una manera de menjar el 'coco' de la gent. Quan està menjat és quan està buit de coneixements i de cultura financera», afirma el director de l'IEF.
