El pla director de mobilitat del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona 2020-2025 inclou la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a les capitals de comarca i per a les ciutats de més de 50.000 habitants. Així ho ha explicat el director general de l'ATM, Pere Torres, que ha afegit que l'aplicació de les mesures seria al centre dels municipis amb l'objectiu de disminuir la contaminació generada per la mobilitat.
Per la seva banda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el pla preveu que el nombre total de desplaçaments s'incrementi un 6% el 2025, amb una reducció del vehicle privat i un augment de la micromobilitat i transport públic.
El pla, elaborat per l'Autoritat del Transport Metropolità, abasta 12 comarques on resideix el 75% de la població de Catalunya. En aquesta ocasió el document inclou l'Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que se sumaran a l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que ja disposen d'unes directrius comunes en mobilitat.
El pla es va començar a gestar l'any 2018 i compta amb una estimació pressupostària de 100 milions d'euros. Des d'aleshores ha rebut centenars de propostes, al·legacions i els informes favorables d'organismes com el Consell de la Mobilitat, la Direcció General de Pressupostos o la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, entre d'altres, fins a la seva aprovació per part del Govern.
Més transport públic
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que l'aplicació de la ZBE en aquests municipis sorgeix també d'una «demanda mútua» i que en algunes localitats que no són capital de comarca ni tenen més de 50.000 habitants també ho havien requerit.
Quant a les previsions amb les quals treballa el document, es pronostica un increment del 6% del nombre total de desplaçaments l'any 2025 respecte al 2017, que és l'any de referència. El conseller Calvet ha explicat que l'objectiu és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privats en valors absoluts i al mateix temps augmenti la micromobilitat. Concretament es treballa amb la previsió d'un augment de la quota modal del bus del transport públic del 17,6% (3,2 milions) fins al 20% (3,9 milions), mentre que el privat passi del 36,1% (6,7 milions) al 33,1% (6,5 milions).
Segons apunta el conseller «pot semblar que les xifres són percentualment baixes» però traduït en nombre de viatges serien un augment de 700.000 desplaçaments diaris i de 200 milions anuals. Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s'enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l'any.
Quant a la font d'energia dels vehicles la Generalitat i l'ATM esperen que el 13% dels turismes sigui d'emissions zero o molt baixes emissions (el 2017 representaven l'1,2%), que les furgonetes representin el 7,66% (davant el 0,22% del 2017) i que un de cada quatre busos sigui propulsat per energies netes (davant el 5,9% del 2017).
En definitiva, per a Calvet el pla de mobilitat representa un «punt d'inflexió» en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l'ús d'energies alternatives i en la reducció de les emissions que afecten el clima i la qualitat de l'aire.
Deu eixos amb 86 mesures
El pla està format per deu eixos d'actuació i 86 mesures, segons ha detallat el director general de l'ATM. El primer fa referència a la governança, on consten les previsions de fer vinculants els dictàmens que fins ara eren orientatius i l'anticipació de la constitució del comitè d'emergència del transport públic. Altres eixos giren entorn de les xarxes de mobilitat accessibles, altres formes de mobilitat «responsables i eficients» com el transport a la demanda en zones on no es justifica tenir una línia de transport regular, la logística arran de l'auge del comerç electrònic, el transport cap als polígons industrials, la transició energètica, l'economia circular i la innovació de la mobilitat.
