Les aerolínies afronten una «lenta» recuperació que podria acabar amb la consolidació dels grans grups aeris d'Europa. Després de tres mesos amb la flota a terra, les companyies reactiven a poc a poc els vols gràcies a la reobertura de fronteres.

Una competició per quedar-se els pocs viatgers disposats a volar aquest estiu que no salvarà un any negre per a l'aviació. «El sector farà un ajust a la baixa», segons afirma el professor de la UOC Pere Suau-Sánchez, que anticipa acomiadaments. La injecció de capital públic jugarà un paper clau en la reestructuració d'un mercat vital per a Espanya. Des del lobby de les aerolínies alerten que les «desiguals ajudes» dels governs, criticades per la manca de condicions, podrien tenir un «gran impacte».

Veient la mala temporada d'enguany els treballadors del sector aeri tenen coll avall que l'aviació s'aprimarà i que hi haurà reduccions de plantilla. Tanmateix, la Federació Europea de Treballadors del Transport (ETF, per les sigles en anglès) avisa que la crisi de la covid-19 no pot ser una excusa per empitjorar les condicions laborals.

Obrir fronteres no és suficient

L'Agència Europea de l'Aviació calcula que a final d'aquest mes de juliol només hi haurà un 40% del tràfic aeri europeu habitual per aquestes dates, és a dir, entorn d'uns 15.500 vols diaris. «És una recuperació molt lenta», constata Pere Suau-Sanchez, professor de la UOC i de Cranfield University.

Tant ell com l'Associació Internacional de Transport Aeri a Europa (IATA, per les sigles en anglès) atribueixen les dificultats per reactivar els vols aquest estiu a les «múltiples i desiguals» restriccions a Europa i al gran problema de la demanda, perquè molts consumidors optaran per destinacions més pròximes que no impliquin agafar un avió. «No veiem un flux regular de vols, malgrat que la UE ja hagi permès la reobertura de fronteres», apunta el vicepresident d'IATA a Europa, Rafael Schvartzman.

Fortes ajudes públiques

Davant la paralització pràcticament total dels vols des de mitjan març per la crisi de la covid-19, els governs europeus han sortit al rescat de moltes companyies que s'han beneficiat de gairebé 25.000 milions d'euros en ajudes públiques, la majoria en forma de préstecs estatals, segons dades recopilades per les ONG Transport Enviroment, Greenpeace i Carbon Market Watch. Des d'IATA asseguren que això equival al 14% dels seus ingressos habituals i agraeixen el suport, però temen un alt endeutament.

Suau-Sánchez veu interessant la comparació de la importància que tenen les aerolínies en aquesta crisi amb la que tenien els bancs durant la crisi financera del 2008, però recorda que les ajudes que estan rebent són d'una dimensió menor.

«Tot i la gran atenció i ajudes públiques que s'han endut les aerolínies, els treballadors han estat oblidats», critica Josef Maurer, director d'Aviació de la Federació Europea de Treballadors del Transport. Maurer defensa que el suport públic ha de continuar perquè la reactivació és fluixa, però exigeix que els diners no es donin a canvi de res. «Algunes aerolínies estan utilitzant aquesta crisi com a pretext per atacar les condicions de treball», protesta. Per exemple, sindicats britànics han denunciat la intenció de British Airways d'acomiadar part de la plantilla i tornar-la a contractar amb pitjors salaris.

Les entitats ecologistes també s'han queixat de manca de condicions mediambientals a l'hora de facilitar préstecs públics a unes empreses que veuen altament contaminants.

Per la seva banda, l'Organització Europea de Consumidors (BEUC, per les sigles en francès) reclama que s'obligui les aerolínies a pagar els vols cancel·lats per la covid-19 a canvi de rebre suport públic. «Encara estan imposant vals», alerten des de l'organització.

Competència desigual

Ara bé, totes aquestes ajudes no s'han donat igual al mercat europeu, la qual cosa està generant malestar entre les companyies i treballadors menys beneficiats del suport estatal.

A principi d'aquest any Ryanair va superar el grup Lufthansa en nombre de passatgers i es va coronar com l'aerolínia més gran d'Europa. Al darrere es troba el grup IAG (Vueling, Iberia, British Airways), AirFrance-KLM, easyJet i un seguit d'aerolínies mitjanes amb mercats més reduïts a Europa com són Norwegian, Pegasus i Alitalia.

França, Holanda i Alemanya són entre els països europeus que més ajudes han donat a les seves aerolínies - AirFrance-KLM i Lufthansa-, mentre que d'altres com Espanya, Irlanda, el Regne Unit i Noruega han optat per un suport més modest.

Malgrat que la Comissió Europea ha donat via lliure a aquests rescats, Suau-Sánchez avisa que podrien generar un «desequilibri de la competència» que des de la patronal i els sindicats veuen amb preocupació. «Tindrem una sèrie de companyies que podran competir amb un cert avantatge en el mercat i, a la pràctica, això es tradueix a poder oferir preus més baixos i emportar-te el consumidor», alerta Suau-Sánchez.

D'això precisament es queixa Ryanair, que, sense tenir el suport que han rebut els seus rivals alemanys o francesos, tem perdre el lideratge del mercat.

Pel que fa a Espanya, el govern de Pedro Sánchez va admetre que les línies de crèdit de l'ICO no havien funcionat com s'esperava.