El Berguedà és la comarca de Catalunya que més va reciclar el 2019, amb una taxa de recollida selectiva del 68,82%, i que l'ha situada per primer cop al capdavant del rànquing, després de prendre el relleu que tenia Osona. Les dades sobre generació de residus municipals corresponents al 2019 les va fer públiques ahir el departament de Territori i Sostenibilitat, i situen la Cerdanya just a l'altre extrem, a la cua del reciclatge a Catalunya.
L'aplicació del sistema de recollida porta a porta ha estat clau per aconseguir que el reciclatge es dispari al Berguedà, que ha tingut una escalada fulminant, i ha passat de ser la comarca número 36 de la classificació el 2017 (amb el 32% de recollida selectiva) a ser la número 20 el 2018, i a encapçalar la llista el 2019. La recollida porta a porta es va posar en marxa justament a final del 2018, primer a 9 municipis dels 31 que té la comarca, i un mes després de l'estrena, el novembre d'aquell mateix any, es va estendre a 3 municipis més, de manera que hi ha 12 municipis amb aquest sistema.
Els efectes s'han notat amb aquest salt, que es reflecteix en les dades de la recollida selectiva del 2019. De fet, en els municipis on es recull la brossa porta a porta els darrers índexs registrats situen el reciclatge per sobre del 80%, però baixa per sota del 70% quan es fa la mitjana de la comarca, si bé la resta de municipis estan pendents també de completar el procés per introduir-se en el porta a porta. El Consell Comarcal del Berguedà celebrava ahir l'assoliment d'aquestes xifres, i el seu president, Josep Lara, ho expressava amb una piulada a Twetter, on es mostrava «satisfet que encapçalem aquesta posició, fruit del treball entre ajuntaments, les empreses que presten el servei i els seus treballadors/es, de polítics/ques, i sobretot gràcies a l'equip humà del Consell que ha hagut de gestionar el servei, assumir cops immerescuts i multiplicar-se!»
Les dades del Berguedà contrasten amb les de la Cerdanya, que el 2019 es mantenia a la cua del reciclatge a Catalunya, si bé va millorar lleugerament els resultats respecte de l'any anterior, i va passar del 24,86% al 26,01%. Pel que fa a la resta de les comarques centrals hi ha diferències notables entre elles. D'una banda, el Moianès (amb el 62,85% de recollida selectiva), l'Alt Urgell, amb el 51,24%, i el Bages, amb el 50,83%, es troben entre les 13 comarques de Catalunya que superen el 50 % de recollida selectiva (el 2018 només n'eren 10). I d'altra banda, el Solsonès, amb una taxa de reciclatge del 46,40%, se situa per sota d'aquest llindar, però per sobre del 44,77% de la mitjana de Catalunya, mentre que l'Anoia, amb el 42,11% i la Cerdanya, amb el 26,01% es troben a la part baixa de la taula.
Clica sobre la imatge per veure-la més gran.
Xifres rècord
Les dades fetes públiques ahir constaten una tendència creixent del reciclatge al conjunt del país, fins al punt que, «del total de residus municipals, l'any passat es va recollir selectivament el 44,8 %, és a dir 1,8 milions de tones, la xifra més alta de la història, i que representa un augment respecte de l'any anterior del 9 %», segons va destacar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.
En el conjunt de Catalunya, totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva continuen creixent. Respecte de l'any anterior, la que ho ha fet en major mesura ha estat la del paper i cartró (+29%). El vidre és la fracció següent en percentatge d'augment (+6,6%). També han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte del 2018, i els envasos lleugers (+4,5%). La recollida de l'orgànica s'ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.
La fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, ha disminuït el 3,75% respecte de l'any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s'ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final.
