Fa pocs dies l'empresa ICL va anunciar el tancament definitiu de la Mina de Vilafruns de Sallent. Tot i ser una tancament planificat per finals del 2022, com a colofó de la finalització de les inversions necessàries per treure més potassa de Súria, l'empresa ha manifestat que per motius econòmics no pot tornar a reobrir-la. Recordem que en els darrers dos mesos , en aquesta galeria, han perdut la vida dos treballadors i que s'estava en un procés de redacció d'un nou pla de seguretat. Els motius bàsicament doncs són econòmics, agreujats per la baixa demanda mundial produïda per la crisis de la Convid-19. S'obre, doncs un nou escenari de la mineria a la Catalunya Central, a l'espera del Pla de viabilitat que està redactant l'empresa ICL i que en breu presentarà. De moment i segons les primeres dades fetes públiques una pèrdua d'ocupació, sobretot en aquelles empreses en processos subcontractats de gairebé 300 persones, però no hem d'oblidar que en les que no tenen impacte de plantilla, també han vist reduïda la seva activitat, i que això podria suposar un reestructuració de plantilles més endavant. Això implica un impacte molt important en la compte de resultats d'enguany, i per tant una reducció dràstica de les despeses corrents i una paralització de projectes d'inversió. Per tant podem dir que s'apropa una tempesta perfecte, que tindrà un impacte molt negatiu en el PIB de les nostres comarques, i que agreuja la situació industrial d'aquest territori.
Però, què hem de fer des de els agents socials i econòmics i també les administracions locals i supramunicipals? Doncs, jo que he estat molt crítica amb el tancament de Nissan a la Zona Franca perquè crec que des del 2008 ni el Govern ni el Gobierno han tingut un pla B per a un tancament previsible, i que suposa un impacte directe de 3.000 llocs de treball i en l'ecosistema industrial de components d'automoció, apart de la impacte negatiu de la imatge internacional del nostre país per la pèrdua de una OEM com Nissan, crec que ara és el moment i de forma urgent de treballar en un pla estratègic industrial per a la Catalunya central, que posi sobre la taula diversos plans B per la disminució de l'activitat minera, però també per la reestructuració que està tenint el sector de l'automoció.
Respecte a la primera, i tenint com tenim una matèria prima com es la potassa i d'altres minerals com el magnesi o el calci, hauríem d'establir un model per afavorir la implantació d'indústria química que faci servir aquests minerals, apostant per un sól industrial específic i adaptat per a aquestes indústries . Respecte de la segona, alinear-nos amb el pla d'automoció que ha presentat aquesta setmana la Directora General d'Indústria a la Cambra de Comerç de Manresa, per tal que les nostres empreses facin aquesta transició cap a nous processos industrials orientats als nous paradigmes de mobilitat, de la manera més ràpida i efectiva possible.
Ara és el moment de reclamar a la Generalitat que algunes de les moltes peticions que té d'inversions a Catalunya, algunes es produeixin al Bages.
Però això vol dir que hem de continuar insistint i encara amb més contundència que es millorin les Infraestructures viaries i ferroviàries, però també els abastiments bàsics d'aigua, electricitat i telecomunicacions. No volem ser un ter-ritori conformat, sinó que volem ser un territori estratègic en el conjunt de Catalunya.
