«És la pitjor plaga de míldiu dels darrers 40 anys a Catalunya». Miquel Palau, vocal tècnic de la Denominació d'Origen (DO) Pla de Bages i enòleg del celler Abadal, resumeix amb aquestes paraules l'atac virulent del fong Plasmopara viticola, que ha assecat, impassible als tractaments, el raïm i les fulles de la majoria de les vinyes de la comarca. Palau estima que els cellers de la DO perdran «entre el 30 i el 40%» de la collita d'enguany arran de la plaga, que ha afectat, amb més o menys intensitat, gairebé el 100% dels cultius de vinya del Bages.

Segons dades del departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, arreu del país el míldiu ha arrasat enguany la meitat de la collita en el 20% d'hectàrees conreades del país. A més, en «un gran gruix» de camps, les pèrdues són del 70%, va alertar aquesta setmana la consellera del ram, Teresa Jordà, en l'anunci de les ajudes del Govern català als pagesos per compensar-los pels efectes del míldiu. En termes globals, Agricultura preveu pèrdues superiors al 20%, amb àrees on la caiguda serà més gran. En aquest sentit, a part del Bages, el departament destaca el Penedès, Tarragona, la Terra Alta, el Priorat i l'Empordà.

La plaga d'enguany arriba en un moment complicat per als cellers de la DO. No només per la caiguda de les vendes arran de l'enfonsament del turisme i de la restauració per la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. També perquè fa tan sols dos anys el míldiu ja va atacar les vinyes del país, tot i que no amb tanta força com aquesta primavera. «Els últims 10 anys han estat força bons, menys el 2018, que va ser molt dolent. Que et toqui el rebre tan sovint és molt fotut perquè cada vegada hi perds diners», recorda Josep Solergibert, propietari del celler Solergibert.

Condicions favorables

Per què el míldiu ha proliferat amb tanta força arreu de Catalunya aquesta temporada vitivinícola?

Jesús Fonts, vocal de la DO Pla de Bages i president del Celler Cooperatiu d'Artés, explica que la combinació entre una freqüència «constant» de pluges i temperatures moderadament càlides entre l'abril i el juny, en un estadi encara primerenc del cicle de la vinya, ha generat un entorn favorable per al creixement del fong. El departament d'Agricultura atribueix aquesta situació al «context de canvi climàtic».

Fonts afegeix que, partint de l'anàlisi d'aquests factors, els experts han desenvolupat una fórmula matemàtica que permet predir amb força precisió quan i amb quina intensitat apareixeran els brots de míldiu. Els tècnics del Servei de Sanitat Vegetal del departament d'Agricultura, encarregats de coordinar les xarxes d'avisos antimíldiu de Catalunya, utilitzen aquests càlculs per avançar-se a la plaga.

Tot i que les condicions climàtiques són pràcticament les mateixes arreu de la comarca, la ubicació de les vinyes té una importància «rellevant», afirma Palau, en el desenvolupament del fong. «Durant els mesos de maduració del raïm, és a dir, a l'estiu, cal que la planta estigui molt ben ventilada. La ventilació és molt important per prevenir el míldiu i altres malalties fúngiques perquè redueix l'excés d'humitat, que és el que afavoreix la proliferació de fongs», explica Palau. Com que les vinyes enclotades són més difícils de ventilar perquè hi corre poc l'aire i s'hi sol acumular l'aigua quan plou, aquesta mena d'explotacions són les més afectades pel míldiu i altres fongs.

La plaga també ha afectat amb més virulència les vinyes situades en zones on les precipitacions han estat més intenses que la mitjana de la comarca, com és el cas del celler Les Acàcies, ubicat entre Avinyó i Sant Feliu Sasserra.

L'afectació del míldiu a les vinyes en el desenvolupament de la vegetació i el raïm també reflecteix diferències segons les varietats, asseguren els experts. Així, el macabeu, el merlot i l'ull de llebre són exemples d'incidència alta del fong, mentre que el picapoll i el mandó hi són més resistents. Segons Palau, aquesta variació s'explica tant per les característiques genètiques com pel temps de maduració de cada varietat.

Un altre factor que condiciona el creixement del fong és el sistema de producció. Si és ecològic, com ho són, per exemple, les vinyes del celler Solergibert i les del Mas de Sant Iscle, és més probable que s'hi desenvolupi míldiu, ja que els productes químics de què disposen aquesta mena de cellers per tractar les plagues són menys agressius -però també menys efectius- que els que utilitzen les explotacions convencionals. Tot i això, un bon treball d'esporgament de la planta pot ajudar a mantenir a ratlla el fong perquè la ventila, recorda Solergibert. «Aquest any he ensulfatat els camps set cops, però també hi he fet molta feina manual. Si no ho hagués fet, encara colliríem menys raïm», explica el propietari del celler artesenc.

Ajudes

Per donar un cop de mà als pagesos amb vinyes afectades per la plaga de míldiu, el departament d'Agricultura va anunciar aquesta setmana que destinarà 13 milions d'euros a una línia d'ajudes directes. La consellera Teresa Jordà va garantir que se'n podran beneficiar els viticultors amb camps on la collita sigui inferior al 55% o més respecte de la verema de l'any passat. Per beneficiar-se'n, caldrà que els viticultors estiguin inscrits al Registre Vitivinícola (RVC) i ser jove agricultor, agricultor professional o titular d'una Explotació Agrària Prioritària.

Segons Agricultura, el programa de subvencions es publicarà durant la primera quinzena de setembre, i la previsió és que els pagesos afectats puguin cobrar una ajuda màxima de 20.000 euros. Segons els càlculs del departament, l'ingrés dels diners es farà efectiu durant el primer trimestre del 2021, i hi ha prop d'un miler de pagesos que se'n podran beneficiar.

En paral·lel, Jordà va garantir que el departament obrirà una línia de crèdits flexibles per complementar les ajudes. Amb tot, no va donar-ne detalls i va apuntar que el departament els anunciarà durant les propers setmanes, si bé va assenyalar que, a grans trets, seguiran les característiques dels crèdits concedits els últims mesos als agricultors arran de la crisi de la covid-19.

D'altra banda, Jordà va comprometre's a intercedir per garantir que les asseguradores incloguin a les propers pòlisses el dany per míldiu com a concepte assegurable, com ja es fa al sud de l'Estat espanyol.

Tot i que els viticultors de la Denominació d'Origen Pla de Bages celebren la voluntat del departament d'Agricultura d'ajudar els pagesos, prefereixen no donar res per fet. «Les ajudes s'han anunciat, però fins que el departament no publiqui el decret no val la pena donar-hi gaires voltes», afirma Palau.

Per la seva banda, Fonts resumeix què en pensa, de les promeses de la Generalitat, amb un dels refranys catalans més coneguts: «No diguis blat si no és al sac i ben lligat».