El fong del míldiu, com l'insecte paràsit de la vinya més famós, la fil·loxera, és originari d'Amèrica del Nord i va arribar a Europa durant la segona meitat del segle XIX. A Catalunya, els primers atacs daten del 1883. Tot i això, les plagues van esdevenir cada vegada més freqüents a partir del 1915, segons explica l'expert Jordi Ticó en l'article «Cinquanta anys de la primera xarxa de prevenció contra el míldiu de l'Estat espanyol. El Penedès (1961-2011)», publicat per la Institució Catalana d'Estudis Agraris.
Símptomes
El míldiu ataca tots els òrgans verds del cep. A l'anvers de les fulles, el fong hi forma unes taques groguenques que, en l'argot del sector vitivinícola, s'anomenen «taques d'oli». Al revers, hi apareix un bor-rissol blanquinós.
Un altre dels efectes de la plaga en el cep que l'ull no expert pot identificar és que, a partir del moment que el gra del raïm és gran com un cigró, el creixement dels grans s'atura i el fong, que és dins del fruit, l'asseca a poc a poc fins que és més petit que una pansa. D'aquest raïm no se'n pot esprémer ni una gota de most.
Cap a final d'octubre, quan ja ha acabat la verema, el míldiu forma taques als nervis de la planta i fa que les fulles s'assequin i caiguin abans d'hora.
A l'hivern, el fong es refugia en forma d'oòspora -una mena d'espora- en fulles i restes vegetals. Quan les condicions climàtiques li són favorables, comença el procés de maduració.
