Els joves espanyols haurien de destinar el 60,4% del seu sou net per a la compra d'un habitatge lliure, molt per sobre del 30% que les entitats financeres solen emprar com a criteri per determinar la viabilitat d'un préstec hipotecari, segons el Consell de la Joventut d'Espanya, que afirma que el mercat de l'habitatge, malgrat l'alentiment en els preus del lloguer i els baixos tipus d'interès, segueix sent inabastable per a la majoria de les persones joves.
Arrendar o comprar un habitatge suposaria, per a una persona jove assalariada, destinar-hi el 90,7% i el 60,4% del seu sou net, respectivament. Les opcions de compra també vénen llastrades pels requisits previs de solvència i estalvi que poques persones joves poden arribar a satisfer.
D'aquesta manera, els joves espanyols haurien de cobrar el doble del que perceben actualment para poder comprar un habitatge: haurien de tenir un salari mensual de gairebé 2.000 euros perquè el cost hipotecari no arribés a superar el 30 per cent dels seus ingressos.
Tots aquests factors tenen cert pes per mantenir l'emancipació residencial de les persones joves en mínims històrics. Només el 18,7% de la població d'entre 16 i 29 anys està residint fora de la llar familiar i la caiguda de l'emancipació per a la població d'entre 30 i 34 anys ha estat encara més important, segons l'última edició de l'Observatori d'Emancipació juvenil, corresponent al segon semestre de 2019.
L'informe reflecteix també que la població d'entre 30 i 34 anys ha experimentat una caiguda de 2,6 punts percentuals en la taxa d'emancipació, passant del 71,8% el 2018 al 69,2% de l'actualitat.
En funció del sexe, la diferència més gran pel que fa a les trajectòries d'emancipació es troba en la creació de llars unipersonals, ja que en el cas dels homes és del 23,8% davant del 12,9% en el cas de les dones joves , més proclius a independitzar-se juntament amb altres persones.
L'abandonament de la llar familiar sol produir-se una vegada s'acaba el període de formació. Si el 32,7% dels que no cursen estudis resideix de forma autònoma, només el 7,3% de les persones joves que continuen estudiant no roman a la llar familiar.
En tots els nivells formatius, són les dones les que mostren unes majors taxes d'emancipació per sobre dels homes, encara que aquestes diferències tenen tendència a reduir-se a mesura que augmenta el nivell d'estudis. Pel que fa al nivell formatiu, entre els que cursen estudis superiors es registra una major taxa d'emancipació.
Risc de pobresa
L'estudi afegeix que una de cada cinc persones joves que treballen es troba en risc de pobresa i exclusió social segons la taxa Arope, el que les converteix en el col·lectiu de persones treballadores per al qual, amb diferència, l'ocupació no suposa una font d'estabilitat econòmica i benestar.
L'informe estableix que, de les persones joves que van tancar l'any 2019 amb una ocupació, el 55,4% ho va fer en llocs temporals. A més, les xifres indiquen que, en gran part del territori, qualsevol modalitat d'emancipació per a una persona jove suposa sobreendeutar-se, és a dir, dedicar més d'un 30% dels seus ingressos a l'habitatge.
Per això, el lloguer es manté com l'opció majoritària per a la població jove emancipada residencialment (58,8%), seguit per la compra d'habitatge (17,3% estaria pagant un préstec hipotecari i un 11,7% l'hauria pagat totalment) i, finalment, el 12,2% resideix en un habitatge cedit, un grup que va augmentant en els últims anys. D'altra banda, l'informe reflecteix que, el 2019, el 8,1% de la població jove espanyola residia en una província diferent a la del seu naixement.
