NOU IMPULS A L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICa

També hi ha ajudat la ja aplicació de la darrera normativa que regula aquests tipus d'instal·lacions. Aquestes normes separen les instal·lacions d'autoconsum en dues modalitats: autoconsum sense excedents i autoconsum amb excedents. Les instal·lacions sense excedents són totes aquelles instal·lacions que en cap cas retornaran el corrent produït a la xarxa elèctrica existent. Hauran de disposar d'algun tipus de sistema antiblocatge per impedir que l'energia elèctrica sobrant generada no s'injecti a la xarxa de distribució elèctrica. Per altra banda, hi ha dues modalitats diferents d'autoconsum amb excedents: sense dret a compensació i amb dret a compensació (no poden superar els 100 kW de potència nominal). La companyia actualment et paga o et compensa el kW que procedeix de la nostra instal·lació i que ens han sobrat (excedents) a un terç del preu a què ella el cobra. L'energia solar fotovoltaica és la tercera en quantitat productiva dins les energies sostenibles o netes, darrere la hidràulica i l'eòlica, però encara a distància de les dues primeres. Per tant, hi ha camí per recórrer i el seu futur es presenta com una bona oportunitat de negoci per als qui s'hi dediquin i una bona oportunitat d'inversió global per als seus clients i consumidors finals, sobretot si es té en compte que si un disposa d'alguns dinerets estalviats, excepte que els tingui sota la rajola, el banc cada cop te'n va restant. La tecnologia fotovoltaica no és pas nova, l'efecte fotovoltaic va ser descobert pel francès Alexandre Edmond Bequerel el 1838 quan només tenia 19 anys. Bequerel estava experimentant amb una pila electrolítica amb elèctrodes de platí quan va comprovar que el corrent pujava a un dels elèctrodes quan s'exposava al sol. El següent pas es va fer al 1873 quan l'enginyer elèctric anglès Willoughby Smith va descobrir l'efecte fotovoltaic en sòlids. En aquest cas, sobre el seleni. Pocs anys més tard, al 1877, l'anglès William Grylls Adams, professor de Filosofia Natural al King College de Londres, va crear la primera cel·la fotovoltaica de seleni. Encara que en tots aquests descobriments la quantitat d'electricitat que s'obtenia era molt reduïda i quedava descartada qualsevol aplicació pràctica, es demostrava la possibilitat de transformar la llum solar en electricitat per mitjà d'elements sòlids sense parts mòbils. Varen continuar els assaigs, i d'aquesta manera començava la carrera de les plaques fotovoltaiques com a proveïdors d'energia, carrera que encara avui en dia segueix oberta, malgrat que ja treballem amb rendiments i eficiències molt altes en la conversió de llum en electricitat i materials molt fiables i duradors. A banda de les cel·les solars fotovoltaiques, per a tots els qui pugueu estar interessats, una instal·lació domèstica bàsica, estarà composta per: les bateries, si volem emmagatzemar i gastar l'electricitat acumulada quan no hi ha sol, és recomanable però incrementa el cost i l'amortització de la instal·lació, avui solen ser d'ió liti, bàsiques per a un aprofitament complet de l'energia produïda a les instal·lacions aïllades de la xarxa. Val a dir que algunes de les bateries d'última generació d'ió liti ja són intel·ligents i saben quan i com carregar-se i descarregar-se per allargar el màxim la seva vida útil i donar el millor servei al propietari. El regulador de càrrega, que fa de nexe d'unió entre els panell de cel·les i els elements de consum de la instal·lació al mateix temps que protegeix les bateries i garanteix una tensió contínua a la instal·lació i fixa el valor de la tensió nominal de treball, és el cervell de la instal·lació. També serà qui ens donarà les dades de funcionament per poder fer un seguiment de rendiments. L'inversor que converteix el corrent continu procedent de les plaques en alterna per al consum. Tot amb els corresponents i adequats suports, cablejats de connexió i proteccions. I per últim, a la teulada, les plaques solars fotovoltaiques, conegudes per tots.

Com a usuaris d'una instal·lació fotovoltaica, els pros ja estan mencionats, bàsicament a mitjà termini un estalvi econòmic i també la nostra contribució a la sostenibilitat mediambiental, però tenim contres, és clar, que per ser sincers, serien principalment els següents: una inversió inicial, una falsa independència de la nostra xarxa elèctrica actual, ja que tenim dies sense sol i nits molt llargues i fredes, una compensació econòmica que no arribarà abans de mitjà termini i a més ens caldrà un canvi d'hàbits, consistents a posar el rentaplats o la rentadora quan tenim sol, i no en el moment que són plens. Això sí, quan veus que la primera factura de la llum després de la teva instal·lació ja ve reduïda en un 40% o més (depèn de l'època de l' any), que el rebut de l'IBI corresponent també porta una reducció... i que, a més, col·labores mediambientalment de manera clara, i per altra banda, la instal·lació va sola, sense tu adonar-te de res, la satisfacció és global i les sensacions són molt positives. Finalment, cal dir-vos que el Col·legi d'Enginyers Tècnics i Graduats de Manresa us pot assessorar, ja que disposa en el seu col·lectiu de professionals capacitats per projectar i legalitzar aquest tipus d'instal·lacions.