06 de setembre de 2020
06.09.2020
Regió7
TRIBUNA

Rebot fora de control

05.09.2020 | 23:08
Rebot fora de control

En àmbits financers és molt coneguda l'expressió "el rebot del gat mort" (de l'anglès "dead cat bounce"). Els mercats borsaris, després d'una patacada important, a vegades es recuperen un moment però sense cap sostenibilitat, tornant a caure de seguit i estrepitosament. Aquesta és la figura gràfica més escaient que se'm acut per definir l'estat de l'economia entre les darreres setmanes i el que s'espera en l'anomenada represa de l'activitat.

Els meus coneguts del món sanitari em van repetint, segurament carregats de raó, que la pandèmia és el primer i em deixi estar de crisis i recessions. No fan excepcions amb la mascareta ni donant la ma, en cap cas ni circumstància.

També escolto els optimistes crònics. Per a ells, l'endemà d'aprovar-se la primera vacuna, tot quedarà en un malson. Però en l'àmbit econòmic estem i venen temps molt difícils. No és una opinió, és fàcilment deduïble en qualsevol dada macroeconòmica. Però estranyament, en clau de microeconomia i en àmbits propers, hi ha senyals d'algun rebrot enmig de la patacada que es va produir a la primavera.

Força indústries van arribar a les vacances amb força feina dins de la nova forma de treballar d'algunes fàbriques (amb els temibles o necessaris ERTO). I aquí tenim algun problema sobrevingut. Un conegut n'ha fet un (regulació de treball temporal) pel 50% de la plantilla i ara factura un 80%. Alguns dels seus treballadors tenen un problema. I ell també. Les dificultats ens despullen a tots. Un altra col.lega, productor de maquinària, pagava hores extres al juliol per lliurar les comandes compromeses. Al moment de tancar per vacances no en tenia cap per començar aquesta setmana. A la SEAT fabriquen els dissabtes per recuperar producció. Impensable tal cosa al més d'abril. El turisme rural o de muntanya ha estat un èxit esclatant al Berguedà i a la Cerdanya. Tothom que no va (poder) marxar de vacances a l'estranger ha saturat restaurants, fondes, llocs d'esbarjo i els pocs museus que hi ha.

La situació va per barris però mentre els diaris anem explicant el drama econòmic derivat de la Covid, s'escampa la sensació entre certs professionals que potser no n'hi havia per tant. Tot i que ningú (potser llevat d'un servidor) ho gosen explicar públicament i menys encara escriure-ho. Aquest rebot potser serà enganyós com el del gat, però hi és. Al mateix temps, la malaltia segueix fent víctimes i les cues de la fam a la carretera de Vic manresana ens recorden cada dia una realitat força crua. Son la gent expulsada del mercat i potser de la societat mateixa. A més, les normes i els codis legals que ens haurien de guiar són confusos, contradictoris i canviants com tota la classe política que ens ha tocat en aquest moment de la història.

Després de l'agost ens esperen incògnites. En el món de l'empresa, com en d'altres, la clau és planificar, preveure o imaginar el futur. Ara és impossible projectar el 2.021. De fet, ni és possible pensar a una setmana vista. No anem bé, però de moment l'economia productiva aguanta.

I els països del nostre entorn europeu estan molt millor. Caldrà anar-hi a vendre i a aprendre d'ells un cop més. Cecs enmig d'una carretera emboirada per la incertesa i els temors hem de conduir fins a un destí que ningú sap endevinar. Esperant que el camí no meni cap a un pantà amb cocodrils esperant-nos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit