Els representants sindicals consultats per aquest diari posen de manifest que la pandèmia ha propiciat el declivi de molts sectors econòmics, provocant reduccions de plantilla o inclús el tancament de moltes empreses. En aquest sentit, manifesten que la davallada econòmica ha deixat en una situació de vulnerabilitat a molts treballadors que es troben amb una reducció de jornada, en una situació d'ERTO o inclús sense feina. Per aquest motiu, defensen que les ajudes que atorga l'administració per combatre els efectes de la crisi s'han de dirigir a aquestes persones que necessiten cobrir les necessitats bàsiques.

Una de les veus que representen els treballadors és el secretari d'acció sindical de CCOO a la Catalunya Central, Lluís-Vidal Sixto, qui remarca que l'impacte de la covid-19 ha suposat «un descens en la producció de molts àmbits econòmics i, la majoria d'ells encara no veuen el final del túnel perquè l'evolució de la pandèmia és incerta». La majoria d'empreses tancaran l'any amb una facturació menor respecte l'episodi anterior, apunta Sixto. Davant d'aquesta situació, destaca que «cal focalitzar l'atenció en aquelles persones que, prèviament a la pandèmia, ja treballaven en unes condicions precàries i ara s'han vist encara més afectades».

En la mateixa línia, el president de la UGT al Bages i al Berguedà, Miguel Espejo, alerta que «les conseqüències d'aquesta crisi les estan pagant principalment els més dèbils. Espejo destaca que « només cal veure la llarga cua que cada setmana es forma a la carretera de Vic de Manresa davant de la plataforma d'aliments». Després de testimoniar aquesta realitat, denuncia la manca d'una resposta per part de l'administració que «sigui capaç de garantir la cobertura de les necessitats més elementals de la població».

La ineficàcia de l'Ingrés Mínim Vital a l'hora de cobrir el sector de la població que el requereix o el retard en el cobrament dels ERTO són algunes de les qüestions que Sixto posa sobre la taula. Des del seu punt de vista, el govern estatal i el català haurien de dirigir les seves polítiques a pal·liar el desemparament dels més desfavorits. D'altra banda, també aposta per una intervenció del sector públic molt més important en l'economia. «Més enllà de garantir la liquiditat de les empreses, l'administració hauria de fer de locomotora de l'economia per garantir la supervivència de les petites i mitjanes empreses», sosté.

Un canvi estructural

El sector sindicalista considera que les mesures per afrontar la crisi econòmica sorgida arran de la covid-19 haurien d'allunyar-se de les «polítiques d'austeritat» que es van utilitzar per resoldre la crisi del 2008. «Si en podem extreure alguna cosa positiva d'aquesta pandèmia, és l'aposta per una reforma laboral que garanteixi l'abolició de la precarietat econòmica per tal de generar més estabilitat als llocs de treball», comenta Espejo.

Per la seva part, Sixto considera que aquesta crisi econòmica podria esdevenir una oportunitat per «iniciar un canvi estructural del sistema». «Un nou model en què els serveis públics se situessin al centre i, d'aquesta forma, es donés més valor a la sanitat i per extensió a tot el món de les cures, que s'ha concebut tan essencial en el temps de pandèmia», ressalta. També destaca com a «imprescindible» la transició cap a un model econòmic més sostenible que «doni prioritat al sector ecològic i a les energies renovables, per encaminar-nos cap a un futur més saludable».

Les dues veus del món sindical dibuixen un futur predominat per la incertesa davant de l'evolució del nombre de casos de covid-19. Tots dos consideren que la recuperació serà lenta, amb molts alts i baixos, i avançarà a ritmes diferents segons l'àmbit econòmic. Per aquest motiu, Sixto assenyala que en «aquest camí de boira caldrà caminar amb les brúixoles necessàries per avançar cap a una recuperació econòmica paulatina que garanteixi l'estabilitat i. així, evitar navegar a la deriva».