El recorregut de la llei catalana per limitar el preu dels lloguers que aprovarà aquesta setmana el Parlament dependrà d'eventuals recursos davant del Tribunal Constitucional (TC) que podrien comportar la seva suspensió, que seria immediata si és el Govern central qui pren la iniciativa.

El mes de juliol, el Govern va registrar una proposició de llei per regular el lloguer amb l'aval del Sindicat de Llogaters -que ha participat en la seva redacció- i el suport parlamentari de JxCat, ERC, els comuns i la CUP. La norma, que excepte sorpreses d'última hora obtindrà llum verd en el ple d'avui, preveu congelar i abaixar els lloguers als 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants, com és el cas de Manresa, Igualada, Martorell, Olesa de Montserrat i Esparreguera.

No obstant això, el seu recorregut és incert, ja que el Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat que diversos dels articles de la proposició de llei de la Generalitat són inconstitucionals perquè vulneren competències de l'Estat. Si l'Executiu de Sánchez decideix impugnar la llei, aquesta quedarà suspesa immediatament una vegada s'admeti a tràmit el recurs; si qui recorre és un grup parlamentari, com el PP, la norma seguirà en vigor fins que el TC ho resolgui.

Així doncs, la incògnita és veure què fa el Govern de Sánchez, integrat per una de les formacions que donen suport a la iniciativa -els comuns, vinculats a Unides Podem- i una altra que hi està en contra: els socialistes.

Fonts del grup PSC-Units han explicat que el «lògic» és que si «un organisme català amb rigor tècnic» com el Consell de Garanties Estatutàries diu que una sèrie d'articles són inconstitucionals, el Govern central els recorri un cop aprovats. Les explicacions, afegeixen les mateixes fonts, «caldrà demanar-les als que incorren en una mala praxi legislativa» promovent lleis que no són «útils ni eficaces» i que generen «falses esperances a persones que ho estan passant molt malament per pagar el lloguer». Fonts del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, en canvi, confien que el Govern central no porti la norma al TC i recorden que «la regulació dels lloguers forma part de l'acord de govern entre PSOE i Unides Podem». «La llei catalana pot ser un gran revulsiu i un pas endavant», reivindiquen els comuns.

Més enllà de quin sigui el seu futur, la norma també arriba al ple amb una polèmica prèvia generada per JxCat, que va presentar 8 esmenes al text conjunt per «millorar» la proposició inicial. Fonts de JxCat afirmen que amb aquestes esmenes «es dona més pes al món local» i es «protegeix el propietari particular», però el Sindicat de Llogaters adverteix que el que fan és «diluir» la força de la norma.

ERC, el seu soci de Govern, demana a JxCat que sigui «coherent amb el que va signar», els comuns li reclamen que «no llanci pilotes fora» i la CUP avisa que seria «intolerable» que la norma no tirés endavant com es va acordar «per la pressió de determinats especuladors immobiliaris».

Fonts dels grups contraris a la proposició (Cs, PSC-Units i PPC) coincideixen a criticar que es tracta d'una iniciativa «electoralista» i lamenten que el Govern català intenti legislar sobre qüestions que no són de la seva competència en comptes de dedicar tot l'esforç a la promoció d'habitatge públic, sobre el qual sí que té marge d'actuació. Per la seva banda, Units per Avançar -el secretari general del qual, Ramon Espadaler, és diputat al Parlament integrat en el grup del PSC- demana la «retirada» de la proposta de regulació dels lloguers perquè «no té cap viabilitat».