El Parlament va aprovar ahir a la tarda la llei que pretén limitar el preu del lloguer després que el Sindicat de Llogaters, ERC, els comuns i la CUP arribessin a un acord in extremis amb JxCat. La normativa pretén posar fre als lloguers abusius i s'aplicarà immediatament en 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants. A la Catalunya central tindrà efecte sobre cinc ciutats: Manresa, Igualada, Martorell, Olesa de Montserrat i Esparreguera.

En declaracions als mitjans, el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, va celebrar que l'acord no modifica el contingut de fons de la llei que pretén «posar un límit» als lloguers i que van presentar JxCat, ERC, els comuns i la CUP, però que després JxCat va mirar d'esmenar. La iniciativa va tirar endavant amb 71 vots a favor de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, i 63 en contra de Cs, PSC-Units, el PP i els quatre diputats del PDeCAT integrats en el grup de JxCat, i neix amb la incògnita sobre si acabarà suspesa en el Tribunal Constitucional.

Una de les esmenes de JxCat sol·licitava que la limitació del preu no s'apliqués als petits propietaris que tinguessin uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l'indicador de la renda de suficiència (IRSC) (que equival a 3.130 euros mensuals) i, després del pacte d'ahir, aquest límit es mantindrà reduït al 2,5 de l'IRSC, que equival a «uns 2.000 euros inclòs el lloguer».

Així doncs, la proposta resultant de l'acord tindrà en compte les despeses dels propietaris en la rehabilitació dels immobles i exclourà els petits tenidors en situació de vulnerabilitat, és a dir, amb uns ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals incloses les rendes.

També s'incorpora la rehabilitació i les obres de millora dels habitatges que permetrien incrementar el preu del lloguer. Palomera va reivindicar que a partir d'ara «cap contracte de lloguer podrà superar el preu de l'anterior contracte» i a més s'incentivaran petites baixades si està per sobre del preu mitjà de la seva zona. Després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) considerés inconstitucionals diversos dels articles de la norma, el portaveu del Sindicat de Llogaters va sostenir que si aquesta llei acaba al Tribunal Constitucional (TC) dependrà de la «voluntat política» del Govern central.

El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, va celebrar que «ara és un projecte de llei molt millor, molt més potent», i va destacar que la prioritat del seu grup ha estat defensar els petits propietaris. Considera que amb aquest pacte han aconseguit posar «unes bases òptimes per defensar el petit propietari de la situació actual i de la realitat», i també incorporar millores en l'habitatge.

La llei no satisfà tothom. El president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona, Joan Company, va criticar que els partits polítics facin «política de titular» respecte a un tema «tan sensible» com l'habitatge en lloc d'optar per «mesures de més calat» davant l'aprovació de la llei que regula el preu del lloguer.

Els quatre diputats del PDeCAT al Parlament es van desmarcar, per primera vegada, dels seus companys de grup de JxCat i van rebutjar la llei per limitar el preu dels lloguers.

La formació va argumentar que la proposició de llei no protegeix els «petits propietaris» ni estimula l'oferta d'habitatge. Aquesta va ser la primera votació diferenciada dels quatre diputats del PDeCAT en el grup de JxCat al Parlament des de la fractura entre les dues formacions a final d'agost.

El PP recorrerà al TC

El president del PPC, Alejandro Fernández, va anunciar ahir que el grup portarà la llei al Tribunal Constitucional (TC). Durant el debat final al Parlament de la proposició de llei, el popular es va comprometre a defensar els propietaris catalans en creure que no es pot garantir el dret a l'habitatge convertint els propietaris en els «enemics».

Al seu torn, la diputada de Ciutadans Noemí de la Calle va recordar que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja va concloure que el Parlament no té competències per legislar bona part del que preveu la proposició de llei. Tant Cs com el PSC van alertar que la iniciativa no té «recorregut», i que busca la confrontació amb l'Estat i «rèdits electorals».