Els equips interns de CaixaBank i Bankia, així com els auditors, assessors i advocats contractats expressament, treballen contra rellotge en la revisió dels comptes del contrari, perquè els consells d'administració dels dos bancs puguin decidir en els pròxims dies si la fusió tira endavant.

L'anunci de la possible fusió podria materialitzar-se diumenge que ve, data que s'estudia com la més probable perquè es reuneixin tots dos consells, encara que cap de les dues entitats ho ha confirmat, i fonts pròximes a les dues asseguren que de moment encara no hi ha cap reunió convocada.

La possibilitat que les dues antigues caixes d'estalvis formin el primer banc espanyol per volum d'actius (gairebé 650.000 milions d'euros) podria marcar l'inici d'una nova etapa en la consolidació del sector, que ja s'esperava pels baixos tipus, els menors ingressos i la digitalització, amb el catalitzador del coronavirus.

Bona part de les entitats que operen a Espanya, grans i petites, han sortit aquesta setmana a les travesses de possibles unions, encara que el protagonista absolut és el Banc Sabadell, sobretot després de publicar-se que treballa amb Goldman Sachs per analitzar les seves opcions de futur, que podrien anar des d'una fusió fins a la venda d'actius (vegeu desglossat).

Fonts consultades han explicat que és molt difícil calcular el nombre de persones que poden estar participant en els processos d'auditoria o « due diligence» en els quals ara estan immersos CaixaBank i Bankia, encara que sí que han destacat que aquest va creixent segons avancen les negociacions. Per a la revisió en profunditat dels comptes, les entitats utilitzen una « data room», que consisteix en una solució en el núvol creada per compartir la informació empresarial confidencial de forma segura, a la qual cada part accedeix a través d'unes claus i que està fortament protegida.

En espera de saber si, un cop realitzats els primers treballs de « due diligence», ambdues entitats mantenen el seu interès de fusionar-se, el mercat ja ha abraçat l'operació premiant amb fortes pujades de les accions dels bancs, almenys fins ahir. A més, té l'aprovació del Govern espanyol i de Brussel·les, així com els supervisors, encara que la grandària de l'entitat resultant ha suscitat dubtes per les retallades d'oficines i de plantilles que es donen per fetes. I és que l'entitat fusionada disposaria de 6.700 oficines (4.500 de CaixaBank i 2.300 de Bankia) i una plantilla conjunta de 51.500 empleats (35.700 de CaixaBank i prop de 16.000 de Bankia).

També hi ha certa preocupació per l'efecte que pot tenir per als clients, sobretot en l'accés al crèdit o els preus (interessos i comissions) dels productes financers per la minva de la competència que suposa el fet que cada cop hi hagi menys bancs a Espanya, tot i que els analistes consultats per Efe no hi veuen problemes.

El professor de Finances de l'EAE Javier Rivas creu que l'accés al crèdit de les empreses no s'hauria de veure gaire afectat per la fusió, ja que «la mida de la nova entitat i el múscul financer» que tindrà li haurien de permetre mantenir els nivells crediticis. No obstant això, la cosa canvia per a les empreses que siguin clients de les dues entitats a la vegada, ja que podrien trobar obstacles a l'hora de «renovar els crèdits pels mateixos imports», diu Rivas, que creu que els sectors més afectats seran, probablement, els vinculats al sector serveis i al turisme.

Segons l'opinió del consultor de Banca d'AFI Fernando Rojas, la fusió arriba en un context en què el principal problema del sector bancari espanyol i europeu és la rendibilitat, i en un moment en què les entitats no han acabat de digerir els efectes de la crisi anterior. Un altre assumpte que preocupa aquest expert és el previsible increment que registrarà la morositat del crèdit en els propers 2 o 3 anys per la crisi, cosa que contribuirà a erosionar la rendibilitat durant més temps, així com la política de tipus d'interès zero o negatiu que aplica el BCE, i que també dificulta generar ingressos. L'augment de competència es notarà en zones com Andalusia, Múrcia o la Comunitat Valenciana, on tindria més oficines l'entitat fusionada, però no suposa un perill, segons els indicadors amb què treballa aquest expert.

Una altra preocupació dels clients és el que passarà amb les reclamacions ja presentades al jutjat contra una o altra entitat. Segons explica la codirectora legal de Reclamador.es, Almudena Velázquez, aquests clients disposaran d'una successió processal, que significa que «la nova entitat es personarà en el procediment», «en la posició de demandat», de manera que el procediment seguirà en el mateix estat en què es trobava.