És una realitat que arreu de Catalunya hi ha brots actius de covid, que la seva evolució és incerta i que encara no tenim vacunes disponibles i les mesures d'assistència sanitària i d'aïllament, confinament o encerclament de persones o grups infectats són efectives, però no resolutives globalment.

El risc de tornar a la situació de mesos enrere existeix i és possible també la declaració d'estats d'alarma en parts de l'Estat a iniciativa de les comunitats autònomes amb el vistiplau del Govern d'Espa-nya. L'inici del curs escolar a tots els nivells ens marcarà realment on som. El retorn a la normalitat educativa, que s'afegeix a la productiva, necessita instruments de suport, com la regulació d'un permís laboral per a menors en quarantena; si no, anirem enrere.

Està en risc consolidar una certa normalitat, i malbaratar els esforços i sacrificis -repartits de manera desigual- fins ara. Això és vàlid per a tots els àmbits, i en l'activitat laboral no actuar amb responsabilitat pot tenir greus conseqüències per a la salut del col·lectiu de persones d'una empresa, per a la seva continuïtat i per a l'afectació general d'una malaltia que s'expandeix exponencialment.

Des de CCOO defensem i treballem perquè, juntament amb l'extensió massiva dels tests de detecció que serveixen per confirmar casos i conèixer la traçabilitat, s'apliquin rigorosament mesures d'organització del treball i prevenció de riscos, començant per les més simples de distància, mascaretes, rentada de mans, pantalles, controls de temperatura? i totes aquelles adequades amb relació a cada empresa i, sobretot, a cada lloc de feina. També cal augmentar significativament el nombre de rastrejadors.

Sembla que no s'acaba d'entendre que, igual que si no hi ha vida les altres coses no hi són, si el lloc de feina és vulnerable a la covid, l'activitat d'aquest i del seu entorn també pot desaparèixer temporalment o definitivament. Si no hi ha normalitat sanitària, no hi haurà normalitat econòmica, ni normalitat social.

S'han produït i es continuaran produint, malauradament, situacions als centres de treball en què, juntament amb la manca de mesures de protecció, hi ha pressió per treballar com si no existís cap risc o es culpabilitza qui està malalt o ha de fer algun tipus de quarantena perquè al seu entorn algú ho ha estat. S'estan produint i es produiran presentacions d'ERTO oportunistes o mal aplicats i «despenjaments de conveni» no justificats als quals estem fent front, que anuncien una negociació col·lectiva difícil en la renovació dels convenis col·lectius la vigència dels quals s'acaba a final del 2020.

Des de CCOO continuarem pactant protocols d'intervenció per fer front a la situació, i on no sigui possible o efectiva la negociació continuarem actuant sindicalment o presentant les denúncies que calgui davant l'autoritat laboral i la Inspecció de Treball, tot i que en un primer moment se'ns va acusar de maximalistes quan, per exemple, vam denunciar de manera agrupada diversos establiments sanitaris -hospitalaris i sociosanitaris- a Catalunya per falta de mesures de prevenció, i EPI insuficients o inadequats. També en la defensa de situacions individuals o de petits col·lectius on s'estan produint acomiadaments, canvis de condicions o sancions abusives amb l'excusa de la covid-19 i que han portat el nostre Gabinet Jurídic a presentar 1.176 demandes als jutjats socials de Catalunya.