Els consells d'administració de CaixaBank i Bankia van donar llum verd ahir al vespre a la fusió entre les dues entitats per crear el primer banc d'Espanya, que sumarà uns actius de 664.027 milions d'euros, mantindrà la seva seu a València i estarà comandat pel tàndem format per Gonzalo Gortázar i José Ignacio Goirigolzarri.
Tal com estava previst, els consells, reunits ahir des de les cinc de la tarda, i que van durar gairebé quatre hores, van avalar iniciar el procés de fusió entre les dues entitats, van explicar fonts financeres, que van afegir que avui els directius de les dues entitats informaran dels detalls de l'acord en una roda de premsa a València. La fusió, l'equació de bescanvi de la qual encara no s'ha donat a conèixer, haurà de rebre l'autorització dels reguladors i també ser aprovada per les juntes generals d'accionistes dels dos bancs.
La gran concentració
El camí de fusió que ara arrenquen CaixaBank i Bankia és el procés de concentració de més importància en el sector bancari a les últimes dècades i arriba en un moment complicat per a la banca per la baixa rendibilitat de les entitats i la crisi de la Covid-19, que farà augmentar la morositat.
El gegant sorgit de la fusió serà el desè banc a Europa i tindrà uns actius totals de 664.027 milions d'euros, en sumar els 445.572 milions de CaixaBank i els 218.455 milions de Bankia, segons els comptes del primer semestre de l'any de les dues entitats.
La unió entre CaixaBank i Bankia deixa el tauler bancari espanyol format per tres grans peces: la nova entitat sorgida de la fusió, que mantindrà en nom de CaixaBank; el Santander i el BBVA, i aviva de nou el debat sobre la concentració bancària en entitats de menor grandària, com Banc Sabadell.
Pel que fa a empleats, la unió de CaixaBank i Bankia sumarà 51.536 empleats, dels quals CaixaBank aporta 35.589 empleats i Bankia un total de 15.947. Respecte a la xarxa d'oficines, arribarà a les 6.727 oficines, 4.460 procedents de la xarxa de CaixaBank i 2.267 oficines de Bankia. No obstant això, es dóna per suposat que la fusió comportarà tant sortides de personal com tancaments d'oficines, si bé no ha transcendit encara la mida de l'ajust.
El futur consell
El nou consell d'administració està previst que tingui 15 membres, dels quals es preveu que 10 siguin independents, dos executius (Goirigolzarri i Gortázar) i tres dominicals, és a dir, en representació dels principals accionistes. Criteria, en nom de la Fundació Bancària La Caixa, n'elegirà dos, i el FROB, en representació de l'Estat, tindrà un altre conseller.
CaixaBank lidera
L'aprovació de la fusió per part dels consells d'administració arriba després d'una negociació liderada pel president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que ara seran president i conseller delegat del nou banc, respectivament. No obstant això, en el pla polític, han aplanat el terreny la vicepresidenta de Govern Nadia Calviño, en representació de l'Estat, que controla el 61,8% Bankia, i Isidre Fainé, com a president de la Fundació La Caixa, primer accionista de CaixaBank, amb un 40%. Precisament Fainé va donar compte ahir de l'acord assolit amb Bankia tant a l'consell de Criteria com a la comissió executiva de la Fundació Bancària La Caixa, van explicar fonts financeres.
Tot i que el domicili social de el nou banc estarà a València -seu de CaixaBank des de final del 2017-, les principals seus operatives, com els serveis centrals, es repartiran entre Barcelona i Madrid. La marca CaixaBank serà l'única que es conservarà, com ha succeït amb les últimes compres fetes per l'entitat catalana.
Una dècada d'adquisicions
La fusió de CaixaBank i Bankia és l'absorció de més calat que ha protagonitzat CaixaBank en la seva dilatada història i arriba després d'una dècada marcada per contínues adquisicions que han contribuït a portar a el banc de La Caixa al cim bancària a Espanya.
Amb la fusió entre els dos bancs es fa també realitat una vella aspiració del manresà Isidre Fainé, actual president de la Fundació Bancària La Caixa, com és la unió del que van ser les dues grans caixes d'estalvis espanyoles: La Caixa, a Catalunya, i la madrilenya Caja Madrid, que va acabar integrant-se Bankia.
