El més esgarrifós de les distopies tecnològiques que proliferen en l'audiovisual és que, cada dia que passa, aquestes apocalipsis futures d'homes sotmesos a la intel·ligència artificial semblen menys ficció. S'imaginen que el que els altres pensin de vostès, la puntuació que li donin davant de cada interacció, no només condicioni la seva posició en una determinada escala social sinó que directament influeix en si conserva o perd la feina? Escoltant els experts en economia digital podria pensar-se que, en ocasions, els treballadors de determinades plataformes viuen atrapats en un capítol de la sèrie Black Mirror. Aquestes plataformes s'han convertit en un vehicle d'ocupació massiu. No només de repartiment de menjar amb bici o moto, els casos més visibles. Multitud de firmes en línia posen en contacte oferta de treball i demanda de serveis a tot tipus de camps, des de reparacions a la llar fins a una ajuda de persones dependents, i serveis de transport de passatgers.
S'han catalogat més de 60 plataformes que van més enllà dels treballs menys qualificats per incloure-hi també l'arquitectura, advocacia, informàtica, traducció, guies turístics... Després d'una xerrada amb Adrián Todolí, professor de Dret del Treball de la Universitat de València, s'arriba a la conclusió que aquests empleats autònoms (o falsos autònoms), sense empresa, són els que pateixen amb més cruesa una de les característiques del nou mercat de treball: quan el teu cap és un algoritme. «Els treballadors de plataformes tenen els riscos específics de la feina que fan, com els d'una netejadora o un repartidor. Però després tenen uns riscos derivats de treballar en una plataforma», assegura.
Juntament amb Julen Llorens Espada (Universitat de Navarra) i Maiedah Khalil Naji (Pablo Olavide de Sevilla), Todolí acaba de publicar un Manual de riscos laborals de la feina en plataformes digitals, dins un projecte amb l'Institut de Salut Laboral del Consell (Invassat) i l'Osalan basc, on tracten les problemàtiques associades al fet de no tenir supervisor, ni centre de treball, i on les decisions que t'afecten es basen en la recollida massiva de dades sobre el teu rendiment. Aquests són alguns dels perills detectats fruit de l'estudi de tota la literatura sobre el nou món de les plataformes:
Temps de connexió. Estar permanentment connectat al mòbil suposa riscos. Bàsicament perquè la teva atenció no està centrada en la teva tasca al 100%, sinó que es deriva cap a l'aplicació, que és el canal a través del qual arriben les ordres i els encàrrecs. L'exemple més obvi és el dels serveis de transport privat de passatgers. Si tradicionalment el taxista rebia un avís per ràdio o algú aixecava el braç des de la vorera, ara el xofer d'Uber o Cabify (i també els taxistes) rep informació mentre està treballant, amb el que suposa una distracció a la carretera.
El monitoratge dels temps de treball. S'imagina realitzar qualsevol de les tasques del seu dia a dia amb un cap al darrere i un cronòmetre sobre el seu cap? La recollida constant de dades sobre el comportament del repartidor de menjar (o un mosso de magatzem) permet saber quant triga a complir un enviament, però també quina ruta agafa, si segueix les recomanacions i quant triga a recórrer una distància.
La reputació digital i la «doble sanció». És una de les conseqüències més perverses de la dinàmica d'aquestes aplicacions que permeten l'usuari sol·licitar serveis. La possibilitat de donar una puntuació a la qualitat d'una feina genera un «empoderament del client», amb conseqüències tan extremes com que una baixa qualificació suposa que l'aplicació deixi de comptar amb un treballador. Un altre dels riscos de la reputació digital és el que el professor Todolí anomena «doble sanció». En efecte, les valoracions dels clients moltes vegades són publicades a internet en pàgines web especialitzades, això vol dir que el treballador sap que una mala avaluació no només pot fer-li perdre la feina actual, sinó que pot impedir-li trobar una nova feina en el futur.
Assetjament sexual. Com una derivada de la reputació digital, els autors esmenten l'assetjament com un dels riscos específics de treballar en plataformes. Amb un treballador sempre avaluat i que per tant sempre ha d'estar a disposició, «el client sempre té la raó» té un nou significat.
Problemes psicològics per la incertesa. Treballar per encàr-recs, una de les claus d'aquest tipus d'economia, suposa una absència de contracte laboral i, per tant, d'estabilitat.
