20 de setembre de 2020
20.09.2020
Regió7

El quart trimestre

19.09.2020 | 21:22
El quart trimestre

Els darrers dies estem coneixent les previsions de tancament del PIB d'enguany, que, segons els diferents analistes econòmics, s'estima en una davallada d'entre el 12% i el 14%, tenint en compte que la temporada turística ha estat completament fallida (el Turisme representa el 13% del PIB espanyol). Ningú s'esperava bones notícies, la covid ha estat un veritable fre a l'evolució econòmica de qualsevol país. Aquest darrer trimestre no s'espera corregir gaire aquestes previsions tenint en compte que els rebrots no estan pas controlats i que podria tornar haver-hi confinaments parcials que podrien afectar regions, poblacions i, en conseqüència, les activitats econòmiques, tot i que sembla descartat un confinament total. No tot són males notícies, sembla que la indústria i les exportacions, sobretot, estan tornant a créixer a bon ritme, tot i estar al 12% per sota respecte a l'any anterior. Per tant, això ens indica que hem d'obrir una profunda reflexió sobre el nostre model econòmic, i tornar a plantejar estratègies industrials com a model de creixement econòmic. És molt important en aquest sentit la notícia anunciada sobre una possible implantació d'una fàbrica de bateries elèctriques a les instal·lacions de Nissan, que donaria un nou impuls a la indústria d'automoció i a moltes de les empreses auxiliars. Per tant, seria bo per al Bages, que té una dependència molt important d'aquest sector.

Ja ho reivindicat en altres articles d'opinió: el Bages i la Catalunya Central tenen un potencial industrial per esdevenir una regió econòmica important al sud d'Europa, tot i que el tancament d'algunes activitats, com el cas de la mina de Vilafruns, impacta de ple en moltes empreses de la nostra comarca i genera una bossa de desocupats que s'hauran de reinserir. Tot i així, tenim tots els elements per sortir-ne reforçats: universitats, centre tecnològic, empreses capdavanteres en salut, en components industrials, empreses agroalimentàries, exportadores i de serveis. Per tant ho tenim fàcil. Ens reivindiquem com a territori per a implantacions industrials, sense renunciar a grans implantacions logístiques. Però també és un fet que, en els darrers anys, tot i la promoció feta en aquest sentit, no han arribat grans inversions logístiques destacables. En la presentació del Pla Local per la Reconstrucció social i econòmica de Manresa ja vaig posar de manifest que no veia en les mesures que s'impulsaven cap iniciativa desacomplexada de la capital per accelerar el desenvolupament del poc sòl industrial projectat, però en canvi sí que es veu com altres municipis de la comarca preveuen en les seves revisions de POUM la reordenació dels seus polígons d'activitat econòmica i fins i tot com projecten noves zones de creixement d'activitat, com pot ser el POUM de l'Ajuntament de Sant Fruitós. Per tant, ha de ser un objectiu de tothom, i crec que en aquest sentit hi ha poc lideratge polític que reivindiqui aquest fet.

Aquest quart trimestre, doncs, serà un trimestre complicat, no només per la pandèmia, sinó també per males notícies en el terreny econòmic. Amb els acabaments de l'ERTO (bé sembla que per al sector turístic i cultural tindran una pròr-roga fins al 31 de gener), amb l'inici de la devolució dels crèdits ICO, i amb una demanda debilitats, es preveu un increment de fallides i tancaments d'empreses important, segons el baròmetre presentat per la Cambra de Barcelona. A Catalunya el mes d'agost hi havia 239.000 empreses actives, unes 18.800 menys que a l'inici de la pandèmia. Quant a ocupació, encara estem el 10% per sota respecte al mes de març, tenint en compte que una part important és desocupació generada pel sector turístic i el comerç minorista. Per tant, tot i que alguns sectors sembla que estan recuperant l'activitat, com són la indústria i la construcció, no ho estan fent al ritme d'abans de la pandèmia.

Com a comarca encara estem paint el tancament de la mina de Vilafruns. De moment sabem poques coses més que les que sabíem el juliol. Al nombre de treballadors afectats a les empreses subcontractades, se li afegeix l'anunci fet per ICL de l'acomiadament de 110 persones de plantilla pròpia i l'inici de negociacions amb el comitè per al nou conveni. Aquestes són mesures molt doloroses per a les persones afectades, però haurien d'anar encaminades a assegurar la viabilitat de l'explotació.

De totes maneres, les situacions de crisi creen oportunitats, i l'anunci per part de la Unió Europea de fons per a Espanya pel valor de 140.000 milions d'euros n'és una i molt important. Aquí és on s'hauran de presentar projectes de recuperació econòmica, amb criteris d'eficiència i sostenibilitat per al desenvolupament d'àrees concretes, i la Catalunya Central ha de tenir un projecte propi que sigui mereixedor d'una part d'aquests recursos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit