El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va tancar ahir la seva visita a la capital del Bages amb una reunió al Palau Firal amb els representants dels treballadors de les mines de Súria i Sallent, als quals va transmetre la necessitar de solucionar amb «consens» la crisi oberta a la principal indústria bagenca arran del tancament de l'activitat extractiva a Vilafruns i del pla de viabilitat presentat per al conjunt de les mines bagenques, que preveu 110 baixes laborals. El Homrani va reclamar treballar conjuntament empresa, treballadors i administracions per afrontar un conflicte que reclama, va dir el conseller, «una mirada ordenada al futur».

Després del tancament de les mines de Sallent-Balsareny, la preocupació entre els miners bagencs s'ha estès amb el pla de viabilitat presentat per ICL que preveu 110 baixes laborals, 50 de les quals serien prejubilacions i una vintena més, baixes incentivades. La resta, però, serien acomiadaments. Un plantejament que no agrada gens als sindicats, que ahir van transmetre al conseller aquest desacord. «No negociarem res», van alertar ahir als mitjans el president del comitè d'empresa de Sallent i el de Súria, si ICL no fa alguna aportació més al pla que no sigui, van dir, «una reducció de costos que recau en els treballadors». De moment, empresa i sindicats encara no han començat a negociar un acord, però no hi ha cap intenció de posar-s'hi, per part dels representants de la plantilla, si l'empresa no modifica la seva proposta. «El pla no és cor-recte», deia Rubén Gaona, president del comitè a Sallent. «L'empresa s'ha de comprometre amb la Catalunya Central després dels ajuts pel Cogulló. Ha de tenir compromís», afegia.

Òscar Martínez, el president del comitè a Súria, era taxatiu: «No contemplem cap acomiadament traumàtic». El pla, deia Martínez, «és ambigu i no és útil, no acontenta ningú, no proposa futur ni inversions». «El que volem», concloïa, «és un compromís a llarg termini» per part d'ICL. En aquests moments, a Súria treballen unes 600 persones, mentre que a Sallent, on simplement hi ha activitat de manteniment de les galeries, n'operen una seixantena, segons dades sindicals. És de preveure que l'ajustament de plantilla que preveu ICL recaigui doncs, bàsicament, a Súria. L'empresa, per a Martínez, demostra «poca seriositat i pren decisions precipitades».

Una crítica que, amb menys contundència, també va fer després de la reunió el conseller El Homrani, que va dir que en el tancament de Vilafruns «calia més previsió i diàleg»; una «mirada llarga que inclogués totes les parts». Un plantejament que reclama per afrontar el pla de viabilitat. «Hem de ser respectuosos amb l'autonomia de les parts, però aquesta decisió té una afectació laboral i social. Cal consens», insistia el conseller, que reclama «parlar molt» i no actuar «amb unilateralitat» perquè «no és una via per trobar solucions i un acord». «El departament hi serà quan se'l necessiti», va dir El Homrani, que va reconèixer que «és millor» que encara no hagi hagut d'intervenir. Senyal que encara hi ha temps per a l'acord.