Acciona, Bosch, Saint Gobain, Comdata, Aludyne Automotive o Abertis són només alguns dels noms que s'han sumat, des que va esclatar la pandèmia, a la llista d'empreses que han presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO). Es tracta d'una llista que cada mes va sumant més noms. Un total de 4.278 persones es van veure afectades per un acomiadament col·lectiu a Catalunya entre els mesos de març i agost, el 32,2% més que en el mateix període de l'any anterior. Així ho constaten les últimes dades publicades pel departament de Treball de la Generalitat fa uns dies, que constaten una escalada dels cessaments col·lectius tot i les restriccions a l'acomiadament habilitades pel ministeri de Treball des dels primers moments de la pandèmia.

Eclipsats per l'allau d'ERTO, per definició transitoris, dels últims mesos, el volum d'expedients d'extinció s'ha disparat els darrers mesos, intensificant una tendència que abans de l'arribada de virus ja anava a l'alça. L'any 2019 es va tancar com un any de transició, entre la calma dels anys anteriors de creixement i l'expectativa d'un nou cicle de repunts, davant la desacceleració en la qual ja transitava l'economia catalana (i espanyola) abans de l'arribada del virus. La pandèmia ha distorsionat aquest cicle, però les dades revelen que el volum d'acomiadaments col·lectius continua pujant.

En els vuit primers mesos de l'any 2020 la xifra d'afectats per un cessament col·lectiu suma 4.493 llocs de treball destruïts. Gairebé la meitat es concentren a la comarca del Barcelonès i el sector més afectat, de moment, és el de les oficines, amb 1.092 acomiadats concentrats en el centre d'atenció telefònica que va tancar Airbnb a la capital catalana. Encara que el moment crític per a l'ocupació, a nivell d'ERO, ve ara. Els acomiadaments col·lectius solen concentrar-se els últims mesos de l'any, fins al punt que en l'exercici anterior entre els mesos de setembre i desembre es van concentrar gairebé la meitat de tots els cessats.

Efecte rebot

A tot l'esmentat cal sumar el possible efecte rebot de les empreses actualment acollides a ERTO, però que ja van arribar tocades a aquesta mesura. El que en l'argot laboral es coneix com a «empreses zombi», ja que només es mantenen amb vida per les ajudes públiques que fins ara els ha anat injectant l'Estat. Quants dels actuals ERTO s'acabaran convertint en ERO? La resposta es començarà a entreveure a partir d'aquest mes o com a molt tard a l'octubre, condicionada al seu torn per les condicions amb les quals es tanqui la quarta pròrroga dels mateixos, quelcom que actualment negocien el Govern, la patronal i els sindicats.

Cal tenir en compte que, el mes de juny passat, el col·legi de gestors administratius va assegurar que unes 300.000 persones al conjunt de l'Estat podrien perdre el seu lloc de treball per un acomiadament d'aquestes característiques.