En uns temps en què cal reorientar el projecte industrial del país per afrontar la duríssima crisi de la covid-19 i alhora per remodelar l'escenari econòmic de cara als nous reptes de futur, el Bages també repensa les seves potencialitats per adaptar-se a aquest entorn canviant. I en aquest context la indústria química, ara encara amb escàs pes en el conjunt empresarial del territori, apareix com un projecte amb horitzó per fomentar la diversificació i així la capacitat de guanyar rellevància al conjunt de Catalunya.
Un estudi del Consell Comarcal del Bages elaborat per la Cambra de Comerç de Manresa en el marc del projecte Ocupació al Bages Industrial posa damunt la taula les potencialitats del sector químic al Bages, atès que representa, en conjunt, tot i tenir encara poca implantació al territori, un sector «en creixement, amb alt nivell de capitalització i que inverteix en formació, R+D+I i salaris mitjans més alts que d'altres sectors presents per al país». Unes condicions llamineres per donar-hi una oportunitat.
Al Bages, és el metall el que, en les darreres dècades, ha esdevingut el pol industrial. Però l'estudi, com ha fet la Cambra de Comerç repetidament en els seus informes sobre l'economia comarcal, remarca la necessitat d'obrir el focus i fer més gran el pastís de l'oferta econòmica bagenca. L'estudi destaca les característiques de la comarca que la fan un bon ecosistema per a la potenciació del químic, com són l'oferta universitària, sòl industrial disponible, el desitjable encaix en el marc del principal pol industrial de l'Europa del sud i també el fet de tenir a l'abast matèria primera procedent de la mineria, atès que la sal és un dels principals components en els processos industrials de la química.
L'estudi reclama «una aposta per part de la comarca que inclogui una planificació del sòl industrial, una aposta clara per la consolidació de la formació, agilitat en els tràmits i permisos i una interlocució entre la indústria, l'administració i la societat», ingredients que es consideren imprescindibles per donar un impuls decisiu a aquest incipient agent industrial al territori.
El marc general del sector
L'estudi recorda que el sector químic ja té una consolidada rellevància econòmica al conjunt de l'Estat, que aquesta, a més, ha anat guanyant protagonisme, amb creixements de dos llargs dígits anuals, i que pràcticament la meitat de la seva xifra de negoci estatal (superior als 60.000 milions d'euros, pràcticament el 6% del PIB espanyol) es desenvolupa a Catalunya, on hi ha implantades més de dues-centes companyies químiques internacionals, com Kao, Merck, Repsol, Dow, Hempel, BASF i Akzo Nobel. En conjunt, el sector a Espanya dona feina a prop de 700.000 persones i suposa el segon sector exportador de l'economia estatal. A més, la seva inversió en R+D representa el 26% del total industrial. L'estudi recorda que la química és «un sector transversal a tots els altres sectors» i molt diversificat.
Més concretament a Catalunya, l'entorn de Tarragona esdevé un pol productor i atractor de primera magnitud, amb infraestructures adaptades a les seves necessitats actuals i de creixement. Fet que facilita que el Principat es converteixi en la tercera regió europea que més projectes d'inversió estrangera atrau gràcies a la química.
A Catalunya, el químic va facturar, el 2017, 17.500 milions d'euros, amb una aportació al VAB industrial del 12,5%. És el tercer sector de producció de l'economia catalana, amb una elevada activitat exportadora. Té en nòmina més de 34.000 treballadors, repartits en prop de 800 empreses.
L'estudi també destaca que és un sector de futur, «amb més propensió per a la incorporació de tecnologies clau com el blockchain o la intel·ligència artificial» i, en contrapunt, recorda que és una indústria amb inconvenients: els productes químics fabricats per a la indústria «són la base de la contaminació existent», apunta. I afegeix que té un elevat índex d'accidents greus i «amb una gran repercussió mediàtica», a més que els productes químics, en definitiva, «són perillosos». En termes generals, amb tot, aquest esdevé un marc estable per proposar un creixement del sector al Bages.
Radiografia comarcal
L'estudi apunta que a la comarca hi ha 43 empreses del sector que el 2017 ocupaven 909 persones (l'1,7% del total bagenc) i que generen 72 milions d'euros de VAB (el 2,4% del total comarcal). En relació amb el conjunt català, aquestes empreses locals suposen el 2,7% total del sector a Catalunya, l'1,5% de l'ocupació i el 0,9% del VAB. Són empreses petites en relació amb les del mateix sector d'àmbit català, i amb una productivitat menor, diu l'informe.
En la darrera dècada, el nombre d'empreses del sector químic al Bages ha crescut de les 35 del 2008 a les 43 actuals, i també ho ha fet el seu pes relatiu respecte del conjunt del sector català: del 2,4% al 2,7%. Consegüentment, també ho ha fet el seu nombre d'empleats: dels 668 del 2008 als 907 del 2017, fet que l'ha dut a créixer tres dècimes en pes relatiu respecte del conjunt del país. El pes del VAB químic bagenc respecte del total català gairebé s'ha doblat, del 0,5% del 2008 al 0,9% de fa tres anys. Es manté més estable, en canvi, quant a grandària de l'empresa mesurada en nombre d'ocupats, que ha passat dels 19,7 als 21,1 en una dècada. Amb tot, en aquest mateix període a Catalunya el sector ha reduït la seva grandària en passar dels 39,5 treballadors als 37,3.
Quant al VAB per empresa, el 2017 era d'1,6 milions d'euros, lluny, amb tot, dels 5 milions de mitjana de les empreses del sector a Catalunya. La productivitat també ha crescut substancialment, dels 46.302 euros de VAB per empleat el 2008 als pràcticament 80.000 una dècada més tard. Amb tot, també lluny de la mitjana catalana, que el 2017 se situava en els 134.569 euros.
Les possibilitats
L'estudi del Consell Comarcal insisteix que el sector encara és poc rellevant al Bages, ja que està per sota del pes relatiu que hauria de tenir respecte del conjunt català, ja que ara només és del 0,6% i hauria d'aproximar-se al 2%. Però hi ha oportunitats per créixer que cal aprofitar, insisteix l'informe.
Així apunta que les connexions per a les empreses són bones per al transport de mercaderies i insisteix que cal aprofitar la marca Barcelona per atraure nous agents. L'informe assegura que ara «és un bon moment per captar l'expansió de la indústria química més enllà de la química bàsica», i destaca el fet que la sal produïda per ICL és una matèria essencial en la producció química, així com ho és la potassa per a la fabricació de fertilitzants. «Disposem de productes bàsics per desenvolupar la cadena de valor d'altres productes químics com lleixius, plàstics, productes per a l'alimentació i productes d'alimentació mèdica», destaca, entre d'altres, l'estudi. La presència de la UPC (amb un grau en Química des de fa quatre dècades i amb més places que les que s'ocupen) reforça l'aspecte dels recursos humans al territori. Amb tot, es reclama un cicle formatiu relacionat amb l'activitat, avui inexistent.
Les dificultats
Una de rellevant són els obstacles a l'hora d'obtenir els permisos per implantar nova indústria química. L'estudi demana «agilitat» en aquesta matèria tant a l'administració local com a la Generalitat. També considera l'informe que la mobilitat de persones continua sent un problema al Bages, amb un tren que no funciona al nivell de qualitat amb què ho hauria de fer, ni tampoc quant a les freqüències de pas. A més, demana implicació al territori per abordar els possibles impactes ambientals a l'entorn.
