03 de octubre de 2020
03.10.2020
Regió7

Ginebra aprova el salari mínim més alt del món: 3.700 euros al mes

La ciutat suïssa, una de les més cares del món, donarà llum verda a aquesta mesura en dues setmanes

03.10.2020 | 18:55
Treballadors d'una fàbrica de Suïssa

En dues setmanes entra en vigor a la ciutat de Ginebra, una de les més cares del món, un nou salari mínim de 23 francs suïssos per hora (uns 21 euros) que es convertirà en el més alt del món.

Considerant una mitjana de 41 hores setmanals entre els treballadors ginebrins, el nou salari suposa uns 4.086 francs suïssos o prop de 3.700 euros al mes, molt per sobre dels 2.180 euros (12,1 euros per hora) que perceben mensualment els treballadors del país amb el segon salari mínim més alt del món, Austràlia.

El nou salari mínim va ser aprovat l'últim diumenge en referèndum local, on la iniciativa "23 francs és el mínim" va obtenir el suport del 58,16 per cent dels votants, malgrat que l'any 2011 havien dit no a una proposta similar.

Ginebra en realitat és la tercera zona suïssa (de 26) que aprova aquesta xifra, ja en vigor en les de Jura i Neuchatel, també en la zona francoparlant de l'oest del país, i que també s'instaurarà aviat en la zona del Tesino i es votarà pròximament a Basilea.

Reticències a nivell nacional

El país, amb una forta tradició federal, no té un salari mínim nacional, i de fet el 2014 aquesta possibilitat va ser rebutjada en un altre referèndum pels suïssos, als quals se'ls va consultar implantar un sou mínim només lleument inferior a l'ara aprovat a Ginebra, de 21 francs per hora (20 euros).

El Govern Federal, format des de fa dècades per una coalició de conservadors, socialistes, liberals i democrates, es mostra contrari a la implantació de salaris mínims, argumentant que la flexibilitat laboral és part de l'èxit del bon funcionament econòmic del país.

El nou salari mínim a Ginebra contrasta amb els de la Unió Europea, on fins i tot un país amb alt cost de vida com Luxemburg, el fixa en "només" 2.141 euros mensuals.

El d'Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i França oscil·la entre els 1.706 euros del primer i els 1.539 de l'últim, d'acord amb les dades d'Eurostat.

De la resta únicament Espanya sobrepassa els mil euros, amb 1.108 (xifra similar als 1.122 euros dels Estats Units).

Itàlia, Xipre, Àustria i els països nòrdics membres de la UE (Finlàndia, Suècia i Dinamarca) no tenen un salari mínim a nivell nacional.

Els "fronterers"

El nou salari mínim podria augmentar el creixent col·lectiu de treballadors fronterers, més de 180.000, que viuen en zones limítrofes de Suïssa a França, Itàlia o Alemanya, on el cost de la vida és molt menor, i travessen diàriament la frontera per anar a treballar.

D'ells es calcula que uns 120.000 viuen a França, les zones urbanes frontereres dels quals podrien ser les més beneficiades per la nova pujada del salari mínim donada la seva proximitat amb Ginebra

Però no tots els que aquí viuen es dirigeixen a la capital internacional de la diplomàcia, ja que molts tenen el seu ús en la pròxima Lausana (capital del cantó de Vaud), on la mesura no s'aplicarà.

Els partits suïssos d'esquerra van ser els principals promotors del referèndum, amb l'argument que en una Ginebra on llogar un pis petit costa més de 2.000 euros mensuals o menjar en un restaurant no baixa dels 40 euros qualsevol sou inferior a l'aprovat és un passaport a la precarietat.

Per contra, la dreta nacional acusa l'arribada de treballadors fronterers (el número dels quals s'ha duplicat des de principis de segle) de causar un descens dels salaris a Suïssa, raó per la qual advoquen per la fi de la lliure circulació de persones entre el país centreeuropeu i la UE que li envolta.

El mateix 27 de setembre es va consultar, en aquest cas a nivell nacional, si els suïssos volien posar terme a aquesta lliure circulació en vigor des del 2002.

Un 61,71% es va mostrar en contra d'aquesta iniciativa, presentada per la conservadora Unió Democràtica del Centre (UDC).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook