Si fem memòria i ens traslladem als anys 90, els locals on es realitzaven les activitats eren molt diferents dels actuals, hi havia poques àrees comercials, no existia Internet i les compres es feien totes en comerços, la majoria a peu de carrer. Durant aquests 30 anys les normatives sectorials d'activitats han anat evolucionat i cada vegada són més exigents amb el medi ambient, en aspectes com les emissions a l'atmosfera, l'abocament d'aigües, els residus, la contaminació de soroll i de llum, la ventilació, i en altres aspectes no menys importants com l'adaptabilitat dels espais per a persones discapacitades, la protecció davant l'incendi i l'evacuació de persones. Vist el canvi que han tingut les activitats, cal analitzar quin camí està agafant l'activitat comercial i la indústria, i com preveiem que serà d'aquí a 30 anys. A l'actualitat ja es dissenyen nous models d'edificis i urbanitzacions de ciutats, amb més zones verdes i espais oberts al carrer, es premia i facilita la mobilitat dels vianants i transports públics i es penalitza els vehicles de motor, així com l'automatització de la gestió de tots els serveis. També s'ha regularitzat la tramitació de pràcticament totes les activitats actuals, classificant-les en grups que van en funció de la incidència ambiental de cadascuna d'elles i, també, a quin òrgan de l'administració li correspon realitzar l'informe d'idoneïtat.

L'evolució de la normativa penalitza els comerços i activitats ubicats en edificis antics, la majoria situats en carrers i eixos comercials ja existents, i finques antiquades, que fan sovint econòmicament inviable reobrir una activitat que s'hagi donat de baixa per les obres que li seran exigides. Com també l'Ajuntament tampoc pot fer front al compliment de les normatives contra incendi i adaptabilitat dels mateixos carrers i eixos comercials. En les grans ciutats s'han creat els centres comercials on s'agrupen aquestes activitats i les compaginen amb l'oci, però en poblacions més petites aquest carrers comercials es van desplaçant cap als nous barris del municipi, que ofereixen locals comercials molt més ben condicionats.

D'altra banda queden totes les activitats industrials (que tampoc vol ningú a prop, però que són del tot necessàries per a una bona economia de país). Aquestes les podem diferenciar en activitats d'empreses tecnològiques, I+D, acoblament de peces, magatzems industrials, logístics, etc., que busquen una bona comunicació amb la xarxa principal de carreteres i la disponibilitat de fibra òptica, i construeixen edificis representatius amb un important accent en la imatge, dins de parcs de negocis. A l'altre costat tenim les indústries «pesants», i manufactureres que busquen també una bona comunicació i fibra òptica, i que necessiten disposar de grans espais, molta potència elèctrica, gas i aigua, d'un sistema de depuració d'aigua, i espai suficient per a una cor-recta gestió dels residus generats. Aquestes activitats presenten importants problemes amb el medi ambient, i són rebutjades dels polígons i parcs de negocis descrits anteriorment.

Valorant els punts anteriors, obtenim que la tendència de les ciutats mitjanes i grans serà residencial, amb grans espais a l'aire lliure, però sense activitat comercial ni industrial, ja que aquesta serà allunyada i concentrada en parcs específics. En aquest punt, correspon a cada municipi valorar quin o quins parcs necessitarà o voldrà tenir per donar resposta a la demanda del mercat en funció de si vol activitat comercial, d'oci, indústria lleugera o pesant, i si lògicament té capacitat d'infraestructures i espais per oferir-la. També caldrà valorar, si desapareixen els comerços, el nou ús que s'haurà de donar als actuals locals comercials ubicats en baixos d'edificis residencials, ja que actualment aquest locals són la primera imatge de la ciutat. Contràriament a aquest model, la ciutat de París aposta per tenir una oferta comercial de manera que, visquis on sigui de la ciutat, tinguis tots els serveis a menys de 15 minuts.

D'altra banda, hi haurà els petits municipis que no podran disposar d'aquests parcs, i hi ha el dubte de si podran seguir competint amb el comerç de les grans ciutats i la venda per Internet, a més de la problemàtica ja descrita per l'adaptació d'aquest locals a la normativa vigent. No espera un futur gaire esperançador al comerç, i caldrà apostar per potenciar polígons industrials per a indústries lleugeres i/o pesants, disposar de bones connexions amb les principals xarxes viàries i de transport públic, així com una ràpida infraestructura de telecomunicacions, per captar, entre d'altres, les activitats de teletreball, i entre tot poder evitar la despoblació. En aquest punt, correspon a la Generalitat i als Consells Comarcals fer els corresponents plans de viabilitat i plans directors per anar dotant d'aquestes infraestructures els municipis, ja que ells, en general, no tenen suficient capacitat per poder-los desenvolupar.