El departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda estima que el PIB català caurà entre el 10% i el 12% aquest any a causa de la crisi de la covid-19 i que l'economia catalana rebotarà entre el 4,5% i el 7,7% l'any que ve, gràcies a la demanda externa i la recuperació parcial del consum. El Govern ha revisat així a la baixa les previsions fetes l'abril, en ple confinament, quan va augurar que el PIB català podria baixar aquest any entre el 7,6 i el 8,8% del PIB.

En un comunicat, el Govern va justificar ahir la revisió de l'escenari macroeconòmic de Catalu-nya per al bienni 2020-2021 per l'evolució «desfavorable» de la pandèmia, que ha «alentit» la recuperació iniciada després del confinament, i augura que aquest any i el 2021 les taxes d'atur se situaran entre el 15 i el 16%.

Després que l'economia catalana caigués el 5,5% el primer trimestre i el 16,9% en el segon, el Govern subratlla que les restriccions a la mobilitat amb Espanya per part dels principals països emissors de turistes «ha interromput la recuperació del turisme internacional», de manera que el creixement intertrimestral en el tercer trimestre haurà estat «inferior» al que s'esperava.

Atesa l'elevada exposició de Catalunya al turisme, el Govern ha dissenyat dos escenaris macroeconòmics que ja incorporen aquest deteriorament de l'activitat, encara que cap d'ells inclou els efectes del programa europeu de recuperació (Next Generation EU), atès que «encara hi ha una elevada incertesa sobre els recursos que arribaran», assegura aquest departament.

El primer escenari dissenyat pel Govern preveu l'aparició de rebrots que només requereixin mesures de contenció «d'abast limitat», com les que afecten el turisme i les activitats culturals i de lleure, però el Govern ha estimat un segon escenari amb mesures de contenció de virus «més severes» que comportin «alteracions més generalitzades de l'activitat econòmica». És per això que el departament que lidera Pere Aragonès creu que la caiguda del PIB podria arribar, en aquest escenari més advers, al 12% aquest any, per la menor aportació de la demanda interna (-13,1%, en aquest segon escenari) i de la formació bruta de capital (-20,1%, en aquesta tessitura més severa). La pèrdua de llocs de treball i l'augment de la taxa d'estalvi són els principals motius que addueix el Govern per explicar aquest descens en el consum de les llars. També estima que la demanda externa serà negativa aquest any (entre 1,8 i 2,5% de caiguda), tant pel descens de les exportacions com del turisme estranger. Per contra, les administracions compensarien en part aquest descens amb un creixement notable del seu consum (entre el 5,9 i el 6,2% d'increment). És per tot això pel que el Govern considera que la demanda interna pot contraure aquest any entre un 8,2 i un 9,5%.

En canvi, el Govern català augura una recuperació gradual a partir del 2021, d'entre un 4,5 i un 7,7% del PIB, enfront de l'avanç del 6,5% a l'escenari central pronosticat l'abril. Aquesta recuperació seria possible per una aportació de la demanda interna d'entre el 3,1 i el 5,5%, recolzada en part pel consum de les llars (entre el 4,1 i el 7,4% d'augment). El Govern creu que si bé aquest any poden destruir-se entre 281.800 i 328.800 llocs de treball, el 2021 es poden crear entre 81.100 i 147.100.

L'anàlisi del Govern també reflecteix que, si no s'hagués produït aquesta pandèmia, l'economia catalana hauria acabat l'any creixent l'1,5% aquest any i l'1,7% el 2021.