09 de octubre de 2020
09.10.2020
Regió7

Manresa és la ciutat gran de Catalunya amb la pitjor evolució de la renda per declarant

La capital del Bages cau 47 posicions al rànquing català en 5 anys, el descens més ampli d'entre els municipis de més de 25.000 habitants

08.10.2020 | 23:06
Vistes de la ciutat de Manresa |

Manresa ha passat en cinc anys, del 2014 al 2018, de la posició 125 a la 172 del rànquing de municipis catalans de més de 1.000 habitants en renda per declarant. Quaranta-set posicions en un lustre, i quinze de cop entre els anys 2017 i 2018. La caiguda en la llista de Manresa suposa la més àmplia d'entre tots els municipis de més de 25.000 habitants del país, només superada per Calafell, amb un terç de població que Manresa, que va caure deu posicions més.

La dada no suposa que Manresa hagi perdut renda bruta, sinó que creix a un ritme inferior que la resta de ciutats de Catalunya. Així, en aquests cinc anys, la renda bruta manresana va experimentar un increment del 9,12%, va passar de 26.185 euros als 28.573 del 2018. Amb tot, aquest increment és el cinquè menor de totes les poblacions de més de 25.000 habitants, només per sobre de Calafell (8%), Tarragona (8,1%), Gavà (8,49%) i Cambrils (8,77%). Entre els municipis de més de 50.000 habitants, només va créixer a un millor ritme que Tarragona.

Això deixa la capital del Bages a un nivell de creixement inferior a ciutats de dimensions similars, com el Prat de Llobregat, Granollers, Cornellà de Llobregat, Rubí o Sant Boi de Llobregat, totes amb puges per sobre del 10%. D'entre els municipis majors de 50.000 habitants, els creixements més significatius van experimentar-los Castelldefels (28,04%) i Sant Cugat del Vallès (22,70%). Si el càlcul es fa entre els municipis de més de 25.000, la renda va créixer per damunt de la resta a Sitges (28,55%). En aquest grup, Igualada també va experimentar una tendència positiva, amb un creixement, en aquest mateix període, superior al 15%, xifra que la situa entre les 10 ciutats del país amb un millor comportament entre els anys 2014 i 2018.

Nou posicions en un any

Respecte de l'exercici fiscal anterior, Manresa va experimentar també una tendència negativa, en caure 9 posicions des de la 163 que ocupava aquell any. Va figurar entre les 10 ciutats del país amb més de 25.000 habitants amb un pitjor comportament, darrere de Calafell (32 posicions menys), Mollet (24), Cambrils (24), Gavà (24), Montcada i Reixac (23), Sant Andreu de la Barca (16), el Prat de Llobregat (15), Rubí (14) i Sant Adrià de Besòs (10).

D'entre el grup de més de 50.000 habitants, va ser la quarta amb pitjor tendència, darrere de Mollet, el Prat de Llobregat i Rubí. En aquest període, la capital del Bages va experimentar el creixement de la renda bruta més minso entre les ciutats grans de Catalu-nya, amb només l'1,70%, només per sobre del de Castelldefels (1,54%). D'entre el grup de municipis de més de 25.000 habitants, només Gavà va perdre renda entre el 2017 i el 2018 (3,01%), i es va situar per sota del reduït creixement de Manresa, Cambrils, Calafell i Castelldefels.


Les dades del rànquing s'extreuen de l'última estadística de declarants de l'IRPF per municipis de l'Agència Tributària espa-nyola corresponent a l'exercici fiscal 2018 (que inclou gairebé 3.000 municipis de tot l'Estat, però no el País Basc i Navarra). La informació publicada es refereix a la totalitat de rendes percebudes durant l'any per tots els membres que integren una unitat familiar. En la seva metodologia, l'Agència Tributària recorda que no es pot interpretar la renda mitjana per declaració ni com a renda individual ni com a renda per llar o família, ja que això dependrà de la modalitat de cada declaració (ja que pot ser individual o conjunta).

Súria, a la cua

En el conjunt de tots els municipis catalans analitzats, Súria va ser la que més posicions va caure en el rànquing, 113, i va passar de la 58 a la 171. En el cas d'aquest municipi bagenc, la davallada s'explica per una caiguda de la renda en aquest període, de l'1,73%, l'únic municipi dels més de 450 analitzats en l'estadística de l'Agència Tributària que va perdre renda entre el 2014 i el 2018. Cercs també figura entre els municipis amb un comportament més negatiu en aquest període, en caure 97 posicions, de la 272, a la 369.

En contrapunt, Puigcerdà va escalar 178 posicions al ránquing i Òdena ho fa ser 152 llocs. També figuren amb salts positius destacats municipis com Calaf (74 posicions més), Llívia (73), Castellnou de Bages (69), Sant Martí de Tous (68) i Vallbona d'Anoia (47).

Castellnou, entre els més rics

A la Catalunya Central, el municipi amb més renda per habitant va ser, el 2018, Collbató, amb 26.729 euros, fet que el va situar en la posició 30 del rànquig català. Per sota es van situar Castellví de Rosanes, amb 35.177 euros i la posició 36 de la llista catalana; Castell-nou de Bages (34.638 euros i el lloc 40); Sant Fruitós de Bages (34.608 euros i la posició 42); i el Bruc (33.354 i el lloc 51). Amb tot, mentre Collbató va guanyar dotze posicions en un any i Castellnou, 54, Castellví de Rosanes en va perdre 14, les mateixes que Sant Fruitós de Bages, que el 2015 figurava, sorprenentment, com el segon municipi del conjunt de l'Estat amb més renda per declarant.

Respecte del 2014, Collbató ha caigut 8 posicions i Castellví de Rosanes, 2. Per contra, el Bruc ha pujat 11 llocs, Sant Fruitós de Bages, 12; i Castellnou de Bages, 69.

Collbató perd empenta

Quant a la diferència de renda bruta respecte del 2014, l'evolució més destacada és la de Castellnou de Bages, amb un increment del 28,73%, mentre que la resta dels cinc municipis més rics del territori central han vist créixer la seva renda per damunt del 10%. Respecte del 2017, Castellnou va fer un salt del 15,61%, mentre que el Bruc (-6%) i, especialment, Coll-bató (-11,69%) van fer salts enrere. Respecte del 2017, Castellnou de Bages i Puigcerdà es van situar entre els deu municipis catalans de més de 1.000 habitants on més va créixer la renda.Entre el 2014 i el 2018, Castellnou figura com el sisè municipi català amb més creixement, només darrere de Matadepera, Riudarenes, Peralada, l'Escala i Santa Pau.

Per contra, Santa Margarida de Montbui se situa com el municipi 428 d'entre els 459 de més de 1.000 habitants del país, amb una renda de 22.449 euros, el 2018. Curiosament, el municipi més ric de la Catalunya Central, Collbató, és el quart de tot Catalunya que pitjor comportament va experimentar entre el 2018 i el 2017, amb la pèrdua de l'11,69% de la renda bruta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit