La 5G es refereix a la cinquena generació de xarxes mòbils. Aquesta nova tecnologia mòbil augmentarà la velocitat de connexió, reduirà el temps de resposta de la web i multiplicarà el nombre de dispositius connectats. La xarxa d'1G va ser la dels primers telèfons mòbils pels que només es podia parlar. La 2G va introduir els SMS. En la 3G es va incorporar la connexió a Internet (3G), i finalment va arribar la banda ampla en la 4G, que va comportar la reproducció de vídeos en temps real ( streaming) o la realitat augmentada.
La xarxa mòbil 5G ens farà comunicar-nos de forma diferent, multiplicarà la capacitat de les autopistes de la informació i facilitarà que objectes quotidians, des dels automòbils fins a la nevera, es puguin connectar. Significarà la possibilitat d'intervencions quirúrgiques teleasistides, engegar noves flotes de vehicles autònoms o coordinar els treballs agrícoles a través de sensors. La 5G permetrà navegar fins a 10 GBps (gigabytes per segon), 10 vegades més ràpid que les principals ofertes actuals de fibra òptica de mercat. Així, posem per cas, es podrà descarregar una pel·lícula completa en qüestió de segons. Només resta pendent el debat sobre els impactes desconeguts sobre la salut. Hi ha polèmica al respecte, de manera que la mateixa OMS s'hi ha pronunciat de forma ambigua.
En tot cas, la 5G és una de les línies que la Unió Europea vol que es segueixi en els projectes subvencionables amb els fons de xoc contra la crisi que posarà a concurs ara. La UE vol completar el funcionament del Mercat Únic Digital i per això ha dissenyat una estratègia per no perdre la carrera amb els EUA i la Xina. La Generalitat també ha aprovat l'any passat "L'estratègia 5G a Catalunya" ( http://smartcatalonia.gencat.cat/web/.content/02_Projectes/documents/Estrategia-5G-de-Catalunya.pdf.pdf)
Carmina Crusafon, professora de la UAB, en el darrer número d'EINES ( https://irla.cat/articles/5g-ue-audiovisual-connectats/), analitza l'aposta europea. Segons la professora, Europa cerca el ple desenvolupament del mercat únic digital (MUD). Al setembre de 2016 la CE va presentar el «Pla d'Acció per al 5G» per assegurar-se que tots els europeus poguessin accedir a una connexió d'internet de qualitat i tenir cobertura ininterrompuda de la 5G a les zones urbanes i per les principals vies de transport cap al 2025. S'han assignat bandes de MegaHerzis segons els estats i aquestes bandes permeten subhastar l'espectre electromagnètic entre grans usuaris. Es vol també posar en marxa els corredors 5G per afavorir la mobilitat connectada. L'aposta de la UE per la 5G parteix d'una estratègia conjunta específica entre la indústria, la universitat i les institucions europees. S'ha constituït el consorci, la 5G Partenariat publicoprivat que s'encarrega d'analitzar les diferents possibilitats i com implementar-les en territori europeu. S'han avaluat els sectors econòmics verticals sobre els quals podria tenir més impacte la 5G i s'han seleccionat cinc àmbits: les fàbriques del futur; l'energia; l'automòbil; la salut; i el sector dels mitjans de comunicació i de l'entreteniment.
Aquest darrer àmbit es considera estratègic i per això la iniciativa 5G MEDIA per tal d'introduir l' streaming com a servei, que permeti transmetre vídeo d'alta qualitat a qualsevol lloc, en qualsevol moment i adaptar la qualitat a cada dispositiu. L'Eurocopa 2020 s'havia de convertir en l'esdeveniment de «llançament» de la 5G a la UE, ajornada arran de la covid-19. En tot cas, el seu impacte real es determinarà per les proves pilot del consorci 5G-PPP a la UE, i pels canvis que puguin produir els gegants tecnològics globals -Google, Apple, Facebook i Netflix- en el consum multiplataforma, a través del mòbil. El futur de la indústria audiovisual passa per oferir experiències de caràcter immersiu i interactiu des de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc.
Així, el sector audiovisual ha d'incloure entre els seus objectius a curt i mig termini com aprofitar al màxim les possibilitats de la 5G. El seu futur passa per un escenari dominat per un consum de continguts a tota hora i a tot arreu. El repte es troba en si amb aquesta nova tecnologia les empreses audiovisuals de sempre podran mantenir-se o, per contra, el seu protagonisme quedarà marginat en favor dels gegants tecnològics i/o les empreses de telecomunicacions. El repte de garantir els objectius del benestar polític i social de les polítiques públiques de comunicació davant la pressió privada. Un cop més s'està lliurant una batalla pel poder entre els estats amb les seves empreses oligopòliques, les grans empreses multinacionals i les pimes i poders locals. I alhora una batalla social entre qui opta per models que exclouran a importants segments de la població de la connectivitat i l'accés democràtic a la cultura o qui opta models inclusius.
